No arribava la nit ni se sentien els xiulets del tren o el brogit del trànsit sovint ensordidor. Tot plegat feia por, malgrat que jo en sabia el motiu: era la mancança, la terrible urpada que deixaves en marxar. Perquè tu no hi eres. Mai més, mai. No hi ets. No.
«Isabel-Clara Simó no pertany a l?espècie dels que escriuen perquè no saben com viure [...] sinó a la dels esforçats que han tractat de convertir la vida en activitat més creativa i menys previsible» Xavier Bru de Sala

El gener de 1939, a finals de la Guerra Civil espanyola, Josep Maria Trias i Peitx ?aleshores secretari general d?Unió Democràtica de Catalunya? s?exilià a França, d?on ja no retornaria mai més. L?allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l?oblit d?un home d?acció, incombustible, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d?ajuda als refugiats ?primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial? fins ara del tot desconegudes. Entre 1939 i 1940, dins del Comité national catholique de secours aux réfugiés d?Espagne, va treballar per al reagrupament de famílies que s?havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès. Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats. Una lluita contra l?adversitat, plena d?obstacles, però marcada per la valentia, el coratge i el compromís.

A mitjan noranta, tres amics d?infància es retroben a Londres després d?un llarg període de silenci. Dos d?ells conviuen en aquella ciutat on es van instal·lar quan van abandonar els estudis. Atrapats en una edat ni massa jove ni massa adulta, han triat un tipus de vida molt diferent del que havien planejat. En rebre la visita del tercer, que ja ha acabat la carrera i ha començat a establir-se, es reprèn tot un triangle d?emocions, de silencis i veritats a mitges que pensaven que havien deixat enrere, especialment amb la inclusió al cercle de la promesa d?un i la companya d?un altre.
Tots ells arrosseguen una culpa que no han acabat de pair, que no saben defugir i que, en certa manera, és el fil que els uneix, molt més que el temps compartit de jocs particulars i música alternativa o els llibres que han llegit. Junts s?enfronten a les pors de no ser allò que esperaven, de fer-se grans, d?aferrar-se a les arrels o deixar-les anar, i cada un se?n sortirà tan bé com pugui.

Dice la ¿sabiduría? popular que «ojos que no ven, corazón que no siente». Tal vez a dicha expresión se la considerara sabia en otros tiempos, más antiguos y aparentemente inocentes, porque podía ser parcialmente cierta; la información que recibíamos se circunscribía a nuestro entorno más inmediato. Sin embargo, el grado de interrelación actual gracias al boom de la tecnología nos ha dejado sin excusas. Conocemos los hechos. Tráfico humano, limpieza étnica, violación masiva, tradiciones que perpetúan el clasismo asignando artificialmente al valor de las personas... ¿Vamos a dejar que continúe? ¿Por qué en el pasado lo hemos permitido y por qué aun hoy en muchos casos seguimos haciéndolo? En el presente ensayo se abordan estas y otra serie de cuestiones incómodas pero que se antojan imprescindibles de plantear en pos de un mundo más justo. Para mejorar,dicen, primero tienes que enfrentarte a tus miedos. Este libro hace precisamente eso con la esperanza que de ello salgamos fortalecidos.

Estimats lectors, nens i grans, teniu a les mans la història de tres tortugues de
Malgrat de Mar que un bon dia decideixen competir a les Olimpíades de Barcelona Animàlia 2030. Per arribar fins a la capital, però, les nostres protagonistes viuran diverses aventures i passaran per pobles com Pineda de Mar, Calella de la Costa, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Caldes d?Estrac, Mataró, Vilassar de Mar i Badalona. Que gaudiu de la lectura!

La nit de Nadal de 1350, Arnau Ramon de Biure, abat del monestir de Sant Cugat, es disposa a oficiar la missa del gall. Els feligresos, ben tapats per protegir-se del fred, entren a l?església i, juntament amb ells, també ho fa un grup d?homes armats. L?abat és assassinat. Raimond de Rovira, cavaller de la baixa noblesa catalana, és el comissari delegat del rei Pere III el Cerimoniós que ha de descobrir qui són aquells homes. Això el durà des del monestir de Sant Cugat fins a les Corts de Perpinyà, en un afer amb uns tentacles més forts i poderosos del que podria semblar en un principi.

«L?haiku i la tanka són aproximacions subtils i temperades al món, desitjos de comprendre?l i d?explicar-se?l amb la més reduïda expressió possible i la mínima aplicació de recursos. Vers i paraula, doncs, essència i concepte, s?uneixen per formar un poema maximalista en el minimalisme de prescindir del que és superflu i anecdòtic. L?estètica no té una importància per ella mateixa. És, alhora, el camí que mena el mestre oriental a la perfecció i a l?encontre amb ell mateix, a la reflexió sobre el lloc que ocupa en l?ordre universal.»
Israel Clarà «El mar ens deixa bells cristalls i petxines que el temps modela amb escarpell d?escuma i mans transparents d?aigua.»

Dos éssers solitaris es troben en la immensitat del desert. Cadascun d?ells hi cerca quelcom diferent: ell, poder gaudir de la llibertat i de les imatges que li ofereix la natura; ella, la pau interior després del trencament del seu matrimoni.
Al mig d?aquestes solituds, apareix el misteri de la deessa Tanit en forma d?imatges simbòliques que els atrauran l?un envers l?altre, fins a arribar a fer-los inseparables per la necessitat d?uns sentiments que els semblaven inaccessibles. No eren conscients que l?amor no arriba només a la joventut, sinó que és present a qualsevol edat.

Març de 2002. La Mercè Juanhuix rep un encàrrec insòlit i sospitós: ha de cobrir el reportatge fotogràfi c d?un enterrament. Al tanatori, l?Elisa Dorca, la seva amiga/empleada que l?acompanya, s?adona que el cadàver té unes marques estranyes a la cara. Un funeral sense mort, un mas perdut enmig de les Gavarres i un home ric a la recta final de la seva vida que es veu assaltat per dubtes i certeses respecte a si ha viscut de manera justa i coherent. Imatges del meu enterrament transcorre per quatre generacions de la família d?en Climent Roig, un home que s?ha fet a si mateix, que, d?ajudant de cuina d?una fonda de Girona passa a ser el propietari d?una coneguda cadena d?hotels. Pel camí, una mare doblement abandonada i un pare misteriosament desaparegut, uns fi lls que van a la seva, una esposa que no esti ma, un amor de joventut perdut i un esquerp i misteriós home vestit de negre que l?acompanya a tot arreu. I també, sempre present, el Salt de la Núvia, l?enigmàtic indret del bosc al qual se sent inexplicablement connectat.