Arabista, historiadora i islamòloga, Dolors Bramon ha tingut una trajectòria acadèmica i vital d?una singular intensitat. No s?ha tancat mai a la torre de vori universitària, sinó que sempre ha volgut trepitjar el carrer: ha explicat l?islam a la universitat i també en centres de tot tipus. Defensant tothora, amb dents i ungles, la seva independència intel·lectual: amb el seu discurs no pretén ni defensar l?islam ni combatre?l. Es tracta, simplement, d?explicar, descriure, comprendre. És el que entén que una professora d?islam ha de fer.
A la conversa que oferim, Bramon explica els seus orígens en una família de Banyoles, el seu pas per la universitat com a alumna i, després, com a professora, el seu interès per l?islam, la seva col·laboració en el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana, la seva aportació a l?Institut d?Estudis Catalans? I per últim, ens deixa assistir a una de les seves classes i ens ofereix un tast dels aspectes principals del seu discurs sobre l?islam.

la càbala jueva és una ànsia per conèixer i entendre la divinitat a través d’un enfilall de preguntes infinites que es destil·len de la interpretació dels textos bíblics. Cada resposta, però, és discutible, i cada afirmació és objecte d’un nou debat. D’aquesta manera s’aixequen milers de cavil·lacions, de «càbales» il·limitades que expliquen Déu, la creació del món i els homes. Aquestes especulacions, sovint fetes al marge de la religió oficial i forçant al màxim l’ortodòxia rabínica, tenen l’origen en escrits enigmàtics d’un marcat to mistèric com el Llibre de la Creació, el Llibre de la Claredat o el Llibre de la Resplendor, els tres grans pilars escrits de la mística medieval jueva. A pesar del caràcter fragmentari, de l’estil pobre i del contingut xifrat, el Llibre de la Claredat és un dels textos bàsics de la història de la càbala clàssica, si no el primer, i enamorà perdudament tots els que s’acostaren enlluernats als seus misteris. Els temes que desplega —la seqüència de les emanacions divines o sefirot, l’origen diví del mal, la reencarnació de les ànimes, el significat místic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrògina de la divinitat— causaren sorpresa i escàndol des que començà a circular a finals del segle xii. Fins a la publicació del Llibre del Zohar a les acaballes del segle següent, el Bahir fou la font d’ensenyaments cabalístics més important en els cercles místics del judaisme medieval.

La consciència disposa de dues maneres de representar-se al món. L’una, directa, a través de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l’esperit, com en el cas de la percepció o de la simple sensació. L’altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa no pot presentar-se “en carn i os” a la sensibilitat. […] Entre aquests casos de consciència indirecta, l’objecte es re-presenta a la sensibilitat mitjançant una imatge.» Així s’obre La imaginació simbòlica, el volum en què Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el procés d’exclusió a què el pensament cientista occidental l’ha sotmès. L’obra es detura, també, en l’ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no només pel doble sentit que revesteix —l’un, concret, propi; l’altre, al·lusiu, figurat—, sinó també perquè, en classificar-los, els símbols ens revelen els «règims» antagònics i, tanmateix, complementaris amb els quals s’endrecen les imatges. L’essència dialèctica del símbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en diàleg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Lévi-Strauss i altres, per concloure que el símbol es desplega al llarg del progrés de la cultura humana. La seva recerca i coherència intel·lectual va fer cada vegada més patent les concomitàncies de la seva obra amb àmbits en aparença tan dissemblants com la física de partícules, la neuro­ciència o l’espiritualitat.

a dins de l?evangeli de marc hi apareixen tres cossos nus: una balladora sensual, un jove que fuig quan capturen Jesús i un endimoniat. Partint d?aquestes escenes, i posant-les en context, el filòsof Víctor Pérez i Flores es pregunta pel significat del cos nu. Per què un mateix cos pot transmetre sensualitat o repulsió? Per què tantes vegades evoca fragilitat i intempèrie? Amb una mirada crítica però irònica sobre el món d?avui, Pérez aprofundeix en aspectes tan diversos com els bocs expiatoris de les societats contemporànies o la pornografia. Sense oblidarse de la nuesa mental que cal per llegir els Evangelis i apropar-se al gran nu que hi plana en tot moment. La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d?assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

Quan el patriarca Josep arriba a Egipte, entra a servir al palau de Putifar com a esclau domèstic. A poc a poc es guanya el respecte del seu senyor, que li confia l’administració de tots els seus béns, muller inclosa. Aquesta dona sense nom intenta per tots els mitjans allitar-se amb l’esclau Josep però, com que ell s’hi nega, ella l’acusa d’haver intentat violar-la. Estirant el fil d’aquest episodi, i trenant-lo amb altres històries de luxúria i amor, Anna Pazos analitza les relacions entre poder i desig i entre l’eros masculí i el femení. Valent-se de la literatura i la filosofia, ens adverteix del perill dels automatismes ideològics que pretenen respondre per nosaltres abans que puguem tenir un diàleg interior honest i ric. La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d’assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

¿es posible vivir sin creer en nada? ¿Qué significan palabras como espiritualidad, religión o no creyente? ¿Son equiparables todos los dioses? ¿Sería mejor un mundo sin ateos o sin religiones? ¿Hay espiritualidades ateas? ¿El budismo es una religión? ¿Es la indiferencia una perspectiva tan razonable como las demás? La patria, convertida en altar, ¿sustituye a los dioses? ¿Puede la ciencia dar sentido a la vida de las personas? Nunca como hoy habíamos vivido en un mundo con tantas posibilidades de optar entre diferentes creencias y, a la par, perdernos completamente en la confusión de términos, planteamientos y ofertas de sentido. Este libro quiere ser como un mapa a gran escala para orientarnos y ordenar la complejidad, un mapa donde se dibujan algunas de las creencias ateas, indiferentes, agnósticas, religiosas y espirituales más arraigadas, algunos de los caminos más transitados de la humanidad, remarcando sobre todo lo que es más propio de cada sendero, pero también los puntos de contacto entre las cosmovisiones más inconciliables. La obra incluye un f lorilegio ilustrativo de los rastros dejados por estas tradiciones espirituales y filosóficas, que a veces divergen y en ocasiones se entrecruzan y se enriquecen en la marcha a tientas de la humanidad desde la noche de los tiempos.

En l’episodi del sacrifici d’Isaac (Gènesi, 22), Déu simplement diu «Abraham!» i Abraham respon «Aquí em tens». No sabem res de la veu de Déu, ni si és una veu interior que el patriarca sent al cap o si li arriba timbalejant des del cel. Aquesta abstracció del mandat té unes causes i unes conseqüències, com totes les maneres de donar i rebre ordres que els humans hem concebut durant segles. A través de l’anàlisi de grans obres de la literatura occidental, i mitjançant les eines de la crítica literària, l’escriptor Borja Bagunyà analitza els lligams entre la realitat i la consciència i els mecanismes que l’home ha creat per orientar la seva acció. La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d’assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

Segons explica el segon relat de la Creació, Déu va crear l?home i després va afegir-hi la vegetació, les bèsties i la dona. Aquest Home sol, el fill consentit del Creador, es creu que tot li pertany: els boscos, els animals, les dones. Per establir el seu domini, s?ha valgut de tots els mites possibles. La veterinària i escriptora Pilar Codony repassa el paper de la tradició judeocristiana i de la modernitat en aquest domini masculí del món. Amb el seu testimoni i amb l?ajuda de la literatura, ens mostra la rebel·lió de la naturalesa i ens ho diu de manera molt clara: només escoltant-la a fons trobarem altres formes de relacionar-nos que facin possible la vida a llarg termini. La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d?assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

La propagación del mensaje cristiano es una de las campañas de marketing más notables de la historia de la humanidad. Si la voluntad de Jesús era eminentemente comunicativa, y si los apóstoles, poniendo por escrito su mensaje, amplían su alcance receptivo ?el share mediático?, todo apunta que los recursos de la moderna ciencia de la comunicación nos pueden ayudar a arrojar luz sobre uno de los episodios iniciáticos más espectaculares de la cultura occidental. Con las herramientas de la semiótica, del análisis del discurso y de la teoría del periodismo, Antoni Batista se acerca a los textos bíblicos y nos invita a reflexionar, con osadía y dinamismo, sobre la relación entre profetas y evangelistas (el cuerpo redaccional de un gran medio de comunicación) y la voz que los guía en la transmisión del mensaje (Dios, el Editor). Mediante la crónica, el ensayo y el «periodismo de la vivencia», el libro se adentra en los evangelios y propone una interpretación innovadora, atrevida y sugerente desde la óptica de la teoría de la comunicación.

El ecologismo es un nuevo humanismo que clama por una espiritualidad nueva como respuesta a la crisis actual debida a la actividad humana depredadora. Para esta espiritualidad necesitamos ir más allá de las exigencias ético-morales de la crisis ecológica para llegar a una conexión empática total con una Realidad en la que nos sintamos realmente inmersos. Una espiritualidad que, con palabras de Leonardo Boff, «permita una religación singular y sorprendentemente nueva de todas nuestras dimensiones con las más diversas instancias de la realidad planetaria, cósmica, histórica, psíquica y trascendental». Necesitamos abrirnos a una espiritualidad ecológica radical. Esta espiritualidad ecosófica exige una conexión con la Realidad para llegar a una comunión con Todo, con el cosmos ?no solo con la naturaleza «viva», sino con toda la realidad de la materia? y con el Espíritu. Al formar parte del cosmos, nos es imprescindible vivir en armonía con él para poder estar en paz con nosotros mismos. En esta obra, Victorino Pérez Prieto sigue un proceso desde la materia hasta el espíritu, desde lo empírico hasta lo espiritual, de abajo arriba y de arriba abajo en un movimiento incesante.