Valent-se d?un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i una d?agnòstica. I encara que el creient sigui l?alter ego de l?autor, el seu discurs no adopta mai un to apologètic o acrític, de la mateixa manera que la figura de l?agnòstic no és la de l?infidel a convertir sinó la de l?interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa a prova, aportant també la seva pròpia lectura del text. ¿Per què s?ha de vincular la benaurança amb la pobresa? ¿Ens hem de sentir culpables per haver passat una vida alegre? ¿Afirmar el Regne en el més-enllà no és una manera de menystenir aquesta vida amb tots els seus dons i plaers? El pensament es desenvolupa, doncs, a través del diàleg, el contrast i la discrepància, cosa que afina les idees i les creences perquè les sotmet a l?escrutini de qui no en comparteix els pressupòsits.

Resseguint la història de l?absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel: ¿d?on ens ve, als humans, la tendència a jerarquitzar les llengües? ¿Què amaga la superioritat que algunes s?atorguen? Rere la defensa del monolingüisme ?que al·lega que les llengües només són mitjans per comunicar-se i que un món monolingüe seria un món més senzill per a tots? no hi ha res més que voluntat de domini i una concepció banal de la realitat. Joan-Lluís Lluís ofereix una crítica sòlida al monolingüisme d?estat i una defensa de la perspectiva incomparable que cada llengua suposa per als seus parlants.
La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d?assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de girar-nos per trobar orientació? Amb el seu estil fluid i intens, Jordi Pigem obre vies de sortida a través d?un ample horitzó que abraça des de la neurociència i la psiquiatria fins a la filosofia alemanya i diverses filosofies d?Àsia, passant per la física teòrica i la història de la literatura. Consciència o col·lapse mostra que hi ha dos estils de coneixement bàsics en la ment humana: la ment algorítmica, que ens mena a un món de control, deshumanització i manca de sentit, i la ment holística, que ens obre a un món més ple d?humanitat, de vida i d?encís. Aquests dos estils de coneixement coincideixen espectacularment amb el que avui ens mostra la neurociència i amb el que van intuir molts grans autors del passat. Ens ajuden a orientar-nos i a trobar sentit en l?Aquí i Ara.

Fem servir societat materialista i societat consumista com a sinònims, però per a la poeta i investigadora Maria Sevilla Paris són exactament el contrari: el capitalisme és un gran deliri de desmaterialització. Vivim immersos en un sistema que ens desvincula de la matèria i que atempta contra els límits orgànics del planeta. Amb un peu a la literatura i l?altre a la filosofia, Sevilla qüestiona el mite del creixement il·limitat i del subjecte autosuficient. I, vinculant la desmesura bíblica i la capitalista, ens proposa veure el concepte de límit des d?un punt de vista nou: tal com passa amb les regles de joc del vers, els límits no són obstacles a vèncer sinó ocasions privilegiades per pensar l?emancipació i la creativitat. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

El novembre de 1885, quan la resta de Canigó ja era a la impremta, Jacint Verdaguer continuava donant voltes a la redacció del «Cant de Gentil». D?aquesta poesia, veritable cim literari de l?obra, ja n?havia desestimat quatre redaccions. S?han conservat, amb nombroses variants per a cadascuna, entre la pila de papers que va redactar mentre treballava en el poema èpic. La recuperació de tots aquests versos permet reconstruir la treballosa composició d?una de les poesies més celebrades del poeta de Folgueroles. A través de múltiples assajos ?una trentena d?esborranys?, assistim a la seva evolució. Partint d?una descripció, extraordinàriament lírica, de l?estimada adormida, evolucionarà fins a convertir-se en expressió, una de les més corprenedores que s?han escrit mai en català, dels anhels vastos i exigents del poeta, i del dolor inconsolable que comporta la constatació de la impossibilitat d?assolir-los. Els assajos desestimats no sols permeten oferir una petita lliçó de filologia aplicada i d?interpretació de textos. Recollir el procés de redacció de la poesia, amb l?anàlisi i la comparació de les diverses redaccions, enriqueix extraordinàriament la significació d?una de les poesies més (re)conegudes de Verdaguer.

L? 1 % més ric del món acumula el 63 % de la riquesa mundial produïda des del 2020. És per dades com aquesta que David Fernàndez Ramos considera que vivim en una època de robatori estructural i que el manament «No robaràs » ha de llegir-se des d?una perspectiva nova. ¿Per què ens indignem tant amb el carterista i tan poc amb la banca o les elèctriques i els beneficis astronòmics que obtenen de comerciar amb béns de primera necessitat? ¿Com podem sortir de l?estat catatònic en què ens trobem com a societat? Entre l?activisme i la filosofia franciscana, Fernàndez aborda la crisi de l?habitatge, l?emergència climàtica i el robatori de temps i de salut mental al qual ens sotmeten el capitalisme global i la tecnocràcia.
La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Ometre la veritat pot ser una manera de mentir. Partint d?aquesta premissa, i ajudant-se de la seva experiència com a advocada en violències masclistes, Carla Vall ens ofereix una mirada nova al manament No mentiràs. La jurista ho té clar: la violència contra les dones s?aguanta sobre el seu silenci, un silenci al qual són obligades per mantenir la pau de la comunitat. ¿A través de quins mecanismes s?ha pogut imposar, al llarg de la història, aquest silenci? Des de l?agressió sexual que va patir la pintora barroca Artemisia Gentileschi fins al cas de la violació grupal de Pamplona, Vall aborda la mentida dels relats patriarcals dominants, els abusos que tothom prefereix no mirar i l?impacte públic però també íntim que pot tenir donar veu a les víctimes. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme

Según cuenta el segundo relato de la Creación, Dios creó al hombre y luego añadió la vegetación, las bestias y la mujer. Este Hombre solo, el hijo consentido del Creador, cree que todo le pertenece: los bosques, los animales, las mujeres. Para establecer su dominio, se ha valido de todos los mitos posibles. La veterinaria y escritora Pilar Codony repasa el papel de la tradición judeocristiana y de la Modernidad en este dominio masculino del mundo. Con su testimonio y con ayuda de la literatura, nos muestra la rebelión de la naturaleza y nos lo dice de forma muy clara: solo escuchándola profundamente encontraremos otras formas de relacionarnos Dentro del evangelio de Marcos aparecen tres cuerpos desnudos: una bailarina sexual, un joven que huye cuando capturan a Jesús y un endemoniado. Partiendo de estas escenas, y poniéndolas en contexto, el filósofo Víctor Pérez i Flores se pregunta por el significado del cuerpo desnudo. ¿Por qué un mismo cuerpo puede transmitir sensualidad o repulsión? ¿Por qué tantas veces evoca fragilidad e intemperie? A través de una mirada crítica pero irónica sobre el mundo de hoy, Pérez profundiza en aspectos tan diversos como los chivos expiatorios de las sociedades contemporáneas o la pornografía. Sin olvidar la desnudez mental que se necesita para leer los evangelios y acercarse al gran desnudo que planea sobre ellos en todo momento.
La serie Asaltar la Biblia ofrece libros de ensayo sobre temas contemporáneos mediante la relectura de pasajes bíblicos célebres. Con un estilo fresco, con una mirada humanista y transversal, con la convicción de que los textos clásicos son herramientas valiosas para pensar los retos del presente.

Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d?Egipte si no és fent ús de la força. Partint d?aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l?assassinat. Segons Dedéu, es tractaria d?unes implicacions que trobaríem a la base dels grans pensadors contractualistes occidentals, com són Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau. Només l?home nietzschià, el llibertí i el suïcida s?escaparien del gran pacte que cadascú de nosaltres fa amb l?Estat: cedir-li la capacitat individual de matar per evitar la temptació d?aniquilar-nos els uns als altres. Una anàlisi filosòfica dels orígens de la pau social i d?aquest manament que avui dia gaudeix del màxim consens legal i ètic.
La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

L?adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d?un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per explorar l?impacte dels cossos en contacte (que sempre hem llegit per contrast amb dues ànimes que es troben). Amb un estil poètic i abassegador, Vidal reinterpreta els versos polítics de Brossa, la sorprenent història de la poeta Marina Tsvetàieva i les narratives dissidents de Víctor Català. Un text subversiu que explora les conseqüències polítiques i socials d?entregar-se al sexe més enllà del matrimoni. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.