Els textos d?aquest volum de prosa escollida ens relaten un apassionant període de la història russa recent. «La remor del temps» és una mostra perfecta de la vida cultural a Sant Petersburg durant la dècada de 1920, amb el rerefons dels primers anys de la Revolució Russa. Casat amb una ucraïnesa de Saràtov (Rússia), Mandelstam ens dona una visió del moment que li va tocar viure no solament en el terreny intel·lectual, sinó també en el de les relacions humanes (família, amics, professors). «El segell egipci» i «La quarta prosa» posen en solfa les pràctiques del nou sistema soviètic i les seves paradoxes, amb un punt d?ironia surrealista que diu sense dir. Potser per això el poeta acabà en un camp de concentració.
Óssip Mandelstam, la figura més emblemàtica del moviment acmeista, va néixer a Varsòvia el 1891. Amb un bagatge d?estudis literaris molt ampli, es donà a conèixer amb el recull poètic La pedra, d?èxit immediat. Després de la Revolució del 1917, va començar a ser malvist per les noves autoritats, que el consideraven poc afí al règim; tot i així, va gaudir d?algunes complicitats que li van permetre publicar encara alguns llibres més. Als anys trenta, però, fou directament perseguit, detingut i deportat. De primer, tres anys de bandejament a Vorónej, acabats els quals no se li va permetre el retorn a Moscou, cosa que va incomplir. Denunciat com a contrarevolucionari, l?enviaren a Sibèria, però no hi arribà perquè va morir en un camp de pas el 1938. El treball i la memòria de la seva dona, Nadejda, sobretot, han permès la pervivència de la seva poesia. A Edicions de 1984, també hem publicat la seva Poesia completa.

Simone Weil va escriure febrosament, en sentit literal, en els darrers mesos de la seva vida per, quan acabés la guerra, poder iniciar una nova França lliure. Aquest és el text que va preparar, sense el consentiment dels seus caps. L?arrelament és un contracte social, una carta magna, una constitució rara avis, que posa la reflexió en una nova civilització. És un text viu i fibrós que ens segueix interpel·lant, proposant-nos un futur utòpic i al·lucinant.
«Em sembla impossible [?] imaginar per a Europa una renaixença que no tingui en compte les exigències que Simone Weil ha definit a L?arrelament. És tota la importància d?aquest llibre.» ALBERT CAMUS
«En aquestes pàgines [?] es troben les proposicions fonamentals d?una de les reflexions filosòfico-polítiques més notables, interessants i significatives del segle XX.» JUAN-RAMÓN CAPELLA
«Una de les obres polítiques més difícils de suportar pel sentit comú.» MANUEL SACRISTÁN
«Per a ella, el sofriment i la renúncia són de l?ordre de l?existència gairebé de la mateixa manera que la demostració matemàtica és de l?ordre del pensament.» FINA BIRULÉS
Desconcertant Simone Weil (1909-1943), discordant, franctiradora, cantelluda, pristina en les anàlisis, implacable, sempre al costat dels desgraciats i els perdedors, adscrita voluntàriament a la humiliació, sense cap acomodació amb el poder, cap pacte. La seva obra refusa qualsevol assimilació: ni l?Església ?tot i el seu misticisme? ni cap ideologia no se n?han pogut aprofitar. L?arrelament s?estavella contra una realitat social allunyada del consol i s?hauria de llegir i repensar per motius d?urgència política. Entre les obres de Simone Weil, cal destacar, a part de L?arrelament, diversos llibres escrits durant la seva curta vida (va morir als trenta-tres anys i mig): En espera de Déu, Pensaments desordenats, La gravetat i la gràcia, Autobiografia espiritual, Escrits polítics i La Ilíada o el poema de la força, entre d?altres.

Recordo tots els individus que somio. Són com tu, no em miren mai i no puc saber si ploren.
Els dies s?assemblen a coses que deies i és de nit en tot el que no oblido.
Laia M. Llobera (Coma-ruga, 1997) és graduada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. Actualment viu a Nova York, on estudia un màster en Art Contemporani. Va publicar L?Arquitecte (Edicions de 1984), després de guanyar el Premi de Poesia Ventura Ametller 2019. Ha inclòs poemes a les antologies Poesia Bloom (AdiA Edicions, 2018) i Liberoamericanas: 140 poetas contemporáneas (Liberoamérica, 2019) i als volums I i II de la revista antipoètica Poetry Spam. És fundadora del projecte de cooperació Un Llapis per Ghana.

Silas Marner, publicada amb gran èxit el 1861, ha estat sempre considerada una de les millors obres de George Eliot. És la història d?un teixidor acusat injustament de robatori, expulsat de la comunitat, desenganyat amb l?espècie humana, solitari i que ha perdut la fe. Els diners són el seu únic objectiu, la raó per viure. Després de perdre-ho tot, però, la miraculosa aparició d?una criatura serà l?element que el farà «ressuscitar», recuperar l?esperança i salvar-se a través de l?amor. La novel·la destaca pel seu realisme i la manera sofisticada de tractar una gran varietat de temes que van des de la religió fins a la industrialització i la deshumanització de la societat, amb certa ironia i crítica social.
Mary Ann Evans (Nuneaton, 1819 ? Londres, 1880), més coneguda amb el pseudònim de George Eliot, va ser una traductora, periodista i novel·lista anglesa. Admirada i defensada per Virginia Woolf o Marcel Proust, se la considera una de les millors escriptores de l?època victoriana, tot i ser molt crítica amb els valors que s?associen a aquesta època. Educada en la fe evangèlica, als setze anys va haver d?abandonar els estudis i encarregar-se de la casa familiar arran de la mort de la seva mare. Després de viatjar per Europa durant un parell d?anys, va treballar per a la revista Westminster Review, d?on va acabar essent l?editora, i va conèixer les principals figures literàries de l?època, com ara George H. Lewes, de qui agafa el nom per al seu pseudònim i amb qui va viure molts anys, malgrat que ell era un home casat i amb fills. Lewes la va impulsar a escriure novel·la. Entre les seves obres cal destacar Scenes of Clerical Life (1858), Adam Bede (1859), The Mill on the Floss (1860), Silas Marner (1861) i Middlemarch (1871).

Cròniques de Palma és un mosaic d?històries que ens ofereixen un recorregut per un segle de vida palmesana, des de l?inici de la Guerra Civil fins a l?incòmode futur del 2036, quan un estrany Virus i un estrany Fenomen han deixat una ciutat en ruïnes on el temps sembla plegar-se sobre si mateix i passat i present esborren les seves fronteres. Hi trobarem personatges més o menys coneguts, com en Llorenç, un aspirant a escriptor que veurà com la postguerra li obre la porta a un èxit que amaga una infàmia secreta i un amor perdut; o en Lluís Petrus, el primer campió de judo mallorquí, ara en plena decadència, que es veu embolicat en una tèrbola trama on no és ell el més fracassat, o en Biel, mestre represaliat, que molts anys després descobreix la vida paral·lela que hauria pogut tenir. Entre l?autoficció i la crònica, barrejant personatges reals i circumstàncies inventades, l?autor ens presenta una Palma sorgida de velles fotografies en blanc i negre, una ciutat ja desapareguda sota la uniformitat de les franquícies que només podem evocar en records imperfectes i ficcions nostàlgiques.
Damià Alou (Palma, 1959) és autor d?in extremis (10.000 Humans, amb il·lustracions de Lluís Juncosa, 1989); de les novel·les Una modesta aportación a la historia del crimen (Anagrama, 1991) i Àliens (Ed. 62, 2014); dels llibres de poemes De l?aiguamoll (Emboscall, 2004) i fantasmes (LaBreu, 2018), i de l?assaig El reverso de la cultura (Anaya, 2017). Ha traduït Dickens, Hardy, Capote, Larkin i Joyce (entre molts altres) i és professor a la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra. També ha col·laborat als suplements de llibres de La Vanguardia, el Diari de Barcelona, El Día de Baleares i l?Ara.

Este libro nos propone un itinerario de cinco días por algunas de las juderías más importantes de Cataluña, para descubrir la historia de aquellos catalanes que profesaban el judaísmo y que fueron torturados, asesinados o expulsados salvo que renunciaran a su religión. La huella de esta cultura se nos muestra de una forma amena y rigurosa a la vez. Un viaje por las juderías de Cataluña es una obra de divulgación muy bien documentada y con un lenguaje muy llano. ¡Que tengáis un buen viaje!
Josep Maria Casas nació en Barcelona en 1947. Además de ser un viajero incansable, es un escritor especializado en libros divulgativos, en los que combina hábilmente el rigor histórico y el respeto al patrimonio cultural. Sus obras permiten descubrir los secretos, la historia y la gente de cada uno de los lugares visitados, y ofrecen a menudo un paisaje inesperado que sorprende al lector. Ha publicado las siguientes obras: La mirada de un turista: Barcelona (2012), Descubre la Barcelona masónica (2015) y El libro de Sabadell (2018).

Aquest llibre ens proposa un itinerari de cinc dies per alguns dels calls més importants de Catalunya, per tal de descobrir la història d?aquells catalans que professaven el judaisme i que van ser torturats, assassinats o expulsats llevat que renunciessin a la seva religió. La petja d?aquesta cultura se?ns mostra d?una manera amena i rigorosa alhora. Un viatge pels calls de Catalunya és una obra de divulgació molt ben documentada i amb un llenguatge molt planer. Que tingueu un bon viatge!
Josep Maria Casas va néixer a Barcelona el 1947. A més de ser un viatger incansable, és un escriptor especialitzat en llibres divulgatius, en els quals combina hàbilment el rigor històric i el respecteal patrimoni cultural. Les seves obres permeten descobrir els secrets, la història i la gent de cadascun dels indrets visitats, i ofereixen sovint un paisatge inesperat que sorprèn el lector. Ha publicat les següents obres:La mirada de un turista: Barcelona (2012), Una passejada per Barcelona (2014), Descobrint la Barcelona maçònica (2015), Descobrint Sant Cugat del Vallès (2016), El llibre de Sabadell (2018), Passejant pels calls de Catalunya (2018) i Quatre dies per Terrassa (2020).

L?obra poètica de Sandro Penna és una de les més importants del Novecento italià. Considerat algun cop com el Kavafis italià, la seva poesia obertament homoeròtica, tan aparentment cristal·lina i plena d?una estranya joia de viure, va ser molt admirada per Pasolini, que el considerava el millor poeta viu del país transalpí.
Amb Si la vida sabés l?amor meu oferim al lector català totes les poesies que el mateix poeta va triar, pocs anys abans de morir, com a testament literari. Són, parafrasejant l?autor, les que més valorava i les que volia deixar per a la posteritat, si la posteritat existís.
La ciutat meva era buida a l?albada, ciutat plena del meu desig total. Però el meu cant d?amor, el més real, era pel món una cançó ignorada.
Nascut a Perusa l?any 1906, va passar gran part de la seva vida a Roma, amb la seva mare. Obertament homosexual, Penna, que va viure sota el feixisme i el catolicisme la repressió més asfixiant, va patir una depressió profunda tot al llarg de la seva vida que li va impedir mantenir relacions personals sanes o treballar amb una certa continuïtat. Comptable, corrector de galerades, marxant, venedor d?embotits, rellotges i rampoines, va viure en la misèria més absoluta, per bé que de seguida es va fer un nom entre els poetes italians més reconeguts. Tot i guanyar els premis més destacats del país (Premi Viareggio per Poesie, 1956; Premi Fiuggi per Tutte le poesie, 1970; Premi Bagutta per Stranezze, 1977), va morir l?any 1977, sol i pobre, a la casa que havia compartit amb la seva mare.

Entre l?infern i la glòria és una novel·la que narra la vida i l?obra d?un dels primers escriptors catalans de tots els temps, Jacint Verdaguer, a la segona meitat del segle XIX. L?autor hi retrata una vida que per al seu protagonista va ser un infern i alhora un doble procés d?ascensió a la glòria: la glòria terrenal del poeta i la glòria celestial a què aspirava el sacerdot. És la història d?un geni de tarannà torturat, sempre insatisfet, resolut, capaç de passar de la submissió absoluta a l?Església a la rebel·lió contra el seu bisbe quan cau en desgràcia i el seu entorn natural ?el catalanisme regionalista? se li gira en contra.
La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d?amics ?els de la Lliga i els republicans? per influir en les decisions del poeta. En el reducte clos de la Vil·la Joana de Vallvidrera i enmig de grans tensions, sobresurten les figures de la família que el cuida, les visites que rep, els metges que el tracten, dos cosins intrigants que actuen rere les bambolines, i també el personatge d?en Pep, el soldat sanitari que l?assisteix, l?únic cor net en aquell microcosmos asfixiant. Acompanyant el relat, apareixen episodis de la vida del poeta emmarcats en la Barcelona de l?època en plena expansió industrial i urbana, l?ascensió del regionalisme, la segona carlinada, el Memorial de Greuges, les interioritats dels Jocs Florals, l?Exposició Universal del 1888, la bomba de la processó de Corpus, les seqüeles de les guerres d?Àfrica i de Cuba, la seva relació amb la família reial... L?acció se centra en indrets naturals o en ciutats i pobles de Catalunya i del món, seguint els periples viatgers del poeta per Amèrica, Europa i Àfrica i també a bord de diversos vaixells, d?un dels quals va ser capellà per dos anys.
Àlvar Valls (Barcelona, 1947) és autor d?una quinzena de llibres de gèneres diversos: poesia, narració juvenil, prosa literària i periodisme, entre d?altres. Resideix a Andorra des del 1979, on ha dirigit dues revistes i un diari. Ha esperat fins a l?any 2019 per iniciar-se en el gènere novel·lístic, amb El dinovè protocol, una ficció ucrònica sobre el «procés» català, i ara presenta Entre l?infern i la glòria, després de més de quinze anys de documentar-se sobre Verdaguer.

El març de 2020, en William, l?exmarit de la Lucy, li demana que deixi Nova York i se?n vagi amb ell a una casa que ha llogat a la costa de Maine. Ella hi accedeix a contracor i marxa pensant que tornarà al cap d?una o dues setmanes. Però les setmanes es converteixen en mesos, i només queden la Lucy, en William i el seu complex passat junts en una caseta arran de mar.
Farcida d?emoció i empatia, La Lucy a la vora del mar evoca la fragilitat i les lluites que comporta l?aïllament, així com les possibilitats que poden inspirar els dies llargs i tranquils. Al centre d?aquesta novel·la commovedora hi trobem les profundes connexions humanes que ens sostenen, fins i tot quan el món sembla que s?ensorri.
Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l?any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Els germans Burgess, Olive Kitteridge (Premi Pulitzer 2009 i Premi Llibreter 2010), Llum de febrer i Ai, William!, totes sis publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara el New Yorker i el New York Times.