www.paquebote.com > EUMO
Dilip Chitre (1938-2009) va ser un dels més reconeguts escriptors icrítics que van emergir a l'India després de la independència. Vaescriure en marati i en anglès.En aquests «Vint esmorzars cap a la mort», Chitre reflexiona sobre lavida ?la quotidiana, la de les coses petites, i la intel·lectual, latrascendent? tot adreçant-se amb punyent ironia a un cambrer que,suposadament, li serveix l'esmorzar durant vint jornades.«Una aspirina, Cambrer, i un got / de sèrum de llet, aquest matí, perfavor. / En comptes d'angoixa / tinc mal de cap. La ciutat que estimem està perdent la xaveta. Han començat a passar / coses estrafolàries./ Potser més tard / faré un cafetó».Dilip Chitre (1938-2009) va ser un dels més reconeguts escriptors i crítics que van emergir a l'Indiadesprés de la independència. Va escriure en marati i en anglès.En aquests «Vint esmorzars cap a la mort», Chitre reflexiona sobre lavida ?la quotidiana, la de les coses petites, i la intel·lectual, latrascendent? tot adreçant-se amb punyent ironia a un cambrer que,suposadament, li serveix l'esmorzar durant vint jornades.«Una aspirina, Cambrer, i un got / de sèrum de llet, aquest matí, perfavor. / En comptes d'angoixa / tinc mal de cap. La ciutat que estimem està perdent la xaveta. Han començat a passar / coses estrafolàries./ Potser més tard / faré un cafetó». -
El tall del ganivet s'enfonsa en la lletra com cap altra formad'expressió escrita no és capaç de fer. La punció permet d'anar finsal cor de la cosa. Es ben bé així que els poemes d'aquest cicle hanestat escrits. Els trossos que en surten es tornen a compondre alvoltant d'una segona reflexió, més distant. El que llegim no són sinóels fragments d'un món que ja s'havia presentat trencat o a punt defractura. Les paraules retallades prenen una significació inesperada.Una llum s'allibera intempestiva en l'acte de tallar i de separar.Així doncs, el ganivet no dissecciona només les associacionsc.mplices, també esquinça, sense gaire miraments, tots els vinclessuspectes.El tall del ganivet s'enfonsa en la lletra com cap altraforma d'expressió escrita no és capaç de fer. La punció permet d'anarfins al cor de la cosa. Es ben bé així que els poemes d'aquest ciclehan estat escrits. Els trossos que en surten es tornen a compondre alvoltant d'una segona reflexió, més distant. El que llegim no són sinóels fragments d'un món que ja s'havia presentat trencat o a punt defractura. Les paraules retallades prenen una significació inesperada.Una llum s'allibera intempestiva en l'acte de tallar i de separar.Així doncs, el ganivet no dissecciona només les associacionsc.mplices, també esquinça, sense gaire miraments, tots els vinclessuspectes. -
En Pau i la Laia busquen una castanyera perquè vagi a l'escola el diade la castanyada. Saben que n'hi ha una que viu en un gran bosc de castanyers, al poble de Vilarnau. Però el camí per arribar-hi no és gensfàcil. Necessitaran l'ajut i la complicitat d'uns nous amics. I quan descobreixin la casa on viu, la sorpresa serà gran!