Els contes d?Anna Murià són sensualitat i són misteri, són crònica i són èpica, són memòria i són anticipació. Murià és una de les millors narradores del nostre segle XX, encara que la seva obra i el seu nom hagin quedat al marge de les grans vindicacions. Fins ara. Aquest volum aplega les seleccions de contes que va fer l?autora a Via de l?est (1946) i El país de les fonts (1978) i s?hi rescaten dues narracions més sobre la Barcelona en guerra. La primera part inclou un retaule únic protagonitzat pels companys d?exili a Roissy-en-Brie (Rodoreda, Trabal, Obiols, Bartra, ella mateixa...) i la segona part és una mostra de la narrativa entre gèneres de Murià dels anys setanta, tornada a Catalunya, un país que ja no era ben bé el seu.

L?Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n?hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d?aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d?una traducció que fa obrir la gana.

En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més o menys convencional de déu, fins i tot per part d’ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l’últim assaig d’un dels pensadors més importants del país.

Vet aquí el guanyador del Premi Pere Calders d'Assaig Periodístic 2021
«La correcció política és tan antiga com la humanitat. En el fons, és una manera políticament correcta de dir "engany". Amb aquestes pàgines no pretenc trobar explicacions ni donar solucions als grans problemes de la humanitat. Amb els meus ja en tinc prou, com tothom. Només intento donar material per estimular la reflexió.» Daniel Vivern
«I qui no vulgui pols que no vagi a l?era. Si hi aneu potser trobareu reflexions que us irritaran, o que considerareu injustes, però en sortireu intel?lectualment desemmandrits.» Agustí Pons (membre del jurat)

Les obres que reuneix aquesta antologia, escrites i representades a Finlàndia al llarg dels últims anys, fan d?altaveu d?un seguit de fenòmens importants per al país, que precisament el teatre ha ajudat a fer visibles. El feminisme, el desig, el poder o el rol de la ficció són alguns dels temes que recorren un conjunt de textos que, cadascun amb una forma pròpia, reflecteixen fragments d?una realitat compartida. Es tracta de Play Rape, d?Anna Paavilainen; El fantasma de la normalitat, de Saara Turunen; Fail. Representació fallida, de Noora Dadu; Una altra cosa, de Milja Sarkola; qualsevol de nosaltres. documental, d?E. L. Karhu, i Mare lesbiana, de Heini Junkkaala.

Demà és la reconstrucció inversa d?una història d?amor aparentment convencional, que s?inicia amb l?enigmàtica ruptura entre la Cassandra i en Saül. De seguida ens adonem que alguna cosa no acaba d?encaixar i haurem de retrocedir fins als orígens de la relació i de l?afecte per entendre que el problema va més enllà. Helena Tornero ens situa en un futur distòpic, governat per la mercantilització de l?amor i del desig, per reflexionar sobre identitat, alteritat i capitalisme emocional. Un futur que s?assembla molt al nostre present.

Maksim Gorki retrata la burgesia benestant russa de principis del segle XX com un grup absurdament infeliç d?estiuejants; homes i dones que passen per la vida com per una mena de vacances contínues, gaudint sense pudor de tots els seus privilegis i alhora lamentant-se incansablement de les seves ambicions frustrades, el funcionament de la societat i la manca de sentit de les seves vides. Aquest estat de malestar íntim també funciona com a diagnòstic col·lectiu d?un món que aleshores semblava abocat a l?extinció, però que manté, a principis del segle XXI, tot el seu poder social, econòmic i cultural.

El aire viaja desde los pulmones hasta la piel, sale del cuerpo transformado en movimiento. Cada cuerpo singular indaga en una partitura de movimiento, teniendo su lugar en la coreografía, forma parte de un coro de voces propias. La danza de Marina Mascarell sugiere percepciones, evoca pensamientos, estimula sensaciones. Cuestiona los patrones tallados y grabados en el cuerpo. Libera las palabras y su significado. Este libro es un despliegue de retratos múltiples, escritos por personas que han compartido con ella el sudor y el placer en la sala de ensayo, además de un autorretrato en forma de cuaderno de creación. Un collage sobre el universo creativo de Marina Mascarell: sobre cómo y por qué corporeiza el pensamiento.

L?energia puja des de terra, viatja per la columna i transforma el cos en una força rotatòria de direccions múltiples. Ballarines singulars, partitures de moviment, un cor de veus pròpies. La dansa de Marina Mascarell suggereix percepcions, evoca pensaments, estimula sensacions. Qüestiona els patrons tallats i gravats en els nostres cossos. Allibera les paraules i el seu significat. Aquest llibre és un desplegament de retrats múltiples escrits per persones que han compartit amb ella la suor i el plaer a la sala d?assaig, a més d?un autoretrat en forma de quadern de creació. Un collage sobre l?univers creatiu de Marina Mascarell: sobre com i per què corporitza el pensament.

Més enllà de l?art «dels folls», molt més enllà de l?art «outsider», els artistes d?art brut són, per damunt de tot, creadors fabulosos. Capbussa?t en les mitologies particulars d?artistes com Henry Darger, Carlo Zinelli, Madge Gill, Adolf Wölfli, Jean Perdrizet, Mary T. Smith (i del mateix Oriol Malet, que els fa aquest enorme homenatge acompanyat del galerista Christian Berst). Et convidem a una visita guiada al pinyol fascinant d?un món encara massa desconegut, el món de l?art brut, a través de les obres i les peripècies d´alguns dels seus principals creadors.
Oriol Malet és un dels dibuixants de còmic més importants del país, i amb Comanegra ja va signar Mandela i el general fent parella amb John Carlin. En aquest cas ha estat assessorat pel gran especialista mundial en art brut, Christian Berst, per signar la seva obra més ambiciosa.