Les dones negres en situacions de violència se situen al centre de les dues obres que presentem en aquest volum. A qualsevol (2008), una jove comença a explicar-nos en temps present la quotidianitat d?un dia ordinari a la seva família fins que assassinen el seu germà al carrer amb un ganivet i la situació ens confronta amb els prejudicis racials. A tara (2013), tothom es creu amb dret a dir a l?Elayne què hauria de fer i deixar de fer, què hauria de pensar, amb qui hauria de parlar i on hauria d?anar; intuïm, darrere de cadascuna de les paraules, un subtext de dolor i profunda angoixa.
debbie tucker green (amb minúscules per decisió de la mateixa autora) és una de les veus més rellevants i innovadores de la dramatúrgia britànica actual, inèdita fins ara en català. La seva escriptura és poètica, rítmica i rabiosament política.

Lo sorprendente de Japón es que siempre quedan cosas por ver o conocer: el Kumano Kodo, Okinawa, Hokkaido? Y después llegan otras, una frase en un libro de historia nos despierta las ganas de ir a Yamaguchi, los cuadernos de Bashô nos enamoran de Matsushima sin haberla visto. El viaje perfecto a Japón no existe, porque siempre nos dejaremos cosas por ver. Pero esa es la parte de la gracia: que en cada viaje solo consigamos acariciar un trozo de paraíso, pero sin agotar nunca sus posibilidades.
En este libro descubrirás seis itinerarios por Japón de la mano de un viajero experto y sensible, capaz de ver más allá de la luz más cegadora.

Novel·la de novel·les sobre la persistència de la memòria col·lectiva. Un cabdell de vides mogudes per les passions, contra la repressió dels desitjos i a favor de la dignitat de l?ésser humà. Tres novel·les d?aprenentatge d?un adolescent en els temps més foscos que constitueixen el gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina. No són frases de farciment. La trilogia de Julià de Jòdar que va arrancar el 1997 amb L?àngel de la segona mort (la segueixen El trànsit de les fades i El metall impur) va acumular cinc dels principals premis literaris del país, va causar una sotragada feliç en el panorama literari català i ha quedat com una parada imprescindible en qualsevol llista de les millors obres del nostre segle. Aquesta edició la reuneix per primera vegada en un volum, exhaustivament revisada ?de fet, reescrita? per l?autor.
L?entrada tardana de Julià de Jòdar a la literatura catalana, sent un jove de cinquanta-cinc anys, va ser una de les més impactants de la història recent. «El crític té dret a sentir-se desconcertat i fins imaginar-se en una situació paral·lela a la de començaments de segle, quan la irrupció de Víctor Català descol·locà l?ordre assenyat del ram de la crítica», deia Isidor Cònsul després de llegir el primer llibre de L?atzar i les ombres, ara fa vint-i-cinc anys. A partir de llavors, Jòdar va emprendre un abassegador tour de force narratiu durant tres lustres, fins que amb El desertor en el camp de batalla anunciava, justament, la seva deserció literària. Comanegra ja el va convèncer d?escriure Els vulnerables (2018), que podria considerar-se una preqüela juganera de l?obra magna que teniu a les mans. I mai se sap. Potser aquest gran prestidigitador entre ficció i realitat encara ens depara més sorpreses.

En los años treinta y cuarenta, la ciudad de Barcelona sufrió el auge nazi de forma especial. La represión fascista contra los alemanes disidentes de la locura hitleriana fue tremenda ya durante la República, y este libro da buena cuenta de ello. También evidencia que la connivencia entre los cuerpos dirigentes locales y el poder nazi fue clave para el éxito del fascismo que propulsaría al régimen franquista, y que, con Franco en el poder, los privilegios a los «prestadores de servicios» a la causa nazi fueron la normalidad. Manu Valentín es historiador e investigador. Ha dedicado buena parte de sus estudios al exilio judío hacia el estado español durante el siglo xx. En Comanegra ha publicado Voces caídas del cielo. Historia del exilio judío en Barcelona (1881-1954).

Anna Murià (1904 – 2002) va ser una autora radicalment polièdrica i rica en estils i registres. L’articulisme en publicacions com La dona catalana, La Nau, La Rambla i L’Opinió es pot considerar el primer bressol de la seva escriptura, i és un testimoni ben interessant dels anys vint i trenta a la ciutat de Barcelona. Mostra d’una època de grans esperances per als drets de la dona, de conflicte i debat entre distintes concepcions del feminisme, i de gran vigor del periodisme literari català. Una tria temàtica que mostra l’evolució d’una escriptora en construcció amb un apèndix memorialístic en què l’autora fa un repàs generós de les seves companyes de viatge.

Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) va ser l’única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari, amb una capçalera pròpia. Duia per títol «Film & Soda», i es va publicar a La Rambla entre 1930 i 1932. Aquest volum presenta els millors articles d’Arquimbau publicats en aquella columna, més una selecció dels que va publicar a L’Opinió i tres reportatges periodístics per al setmanari Imatges. Una mostra representativa, per tant, d’una de les plomes més modernes del període. L’autora hi demostra una especial combinació de murrieria, compromís i desencantament. Arquimbau era una feminista que anava per lliure; una pionera que va obrir més camí del que se li va reconèixer.

Deia el savi que filosofar és preparar-se per a la mort. En aquest llibre, les reflexions d'un filòsof davant la mort s'agermanen amb la il·lustració per deixar-nos una lliçó de vida magistral, delicada i tan senzilla com profunda.
Premi Eva Toldrà d'Il·lustració 2022

Ivan Vània no podia imaginar-se el que va trobar en aquells boscos. L’havien traslladat a la unitat de topògrafs de l’Exèrcit Imperial en acabar el servei militar obligatori, i allà li van ordenar que dibuixés el mapa del país dels sabirs, una terra remota i poc explorada situada enmig de la immensa taigà que ocupava la part oriental de l’Imperi. Ivan descobrirà que aquells pobles presumptament bàrbars guarden, discretament, una filosofia de vida molt més rica que la de l’imperi que els vol assimilar (o, directament, aniquilar).

La ferotge rivalitat entre dues famílies de la Verona del segle XIV no aconsegueix evitar que els joves Romeu i Julieta s?enamorin a primera vista. Es casaran en secret, però l?enemistat dels progenitors precipitarà els esdeveniments que desencadenaran la tragèdia per perpetuar un amor ple d?obstacles.
La intensitat emotiva de la història i la bellesa de la paraula de Shakespeare, més viva que mai en aquesta versió de Yannick Garcia treballada des de l?oralitat, ha exercit una fascinació indubtable al llarg dels temps fins a convertir-se en una de les obres capitals de la literatura universal i en un símbol de l?amor juvenil contrariat.