Segons les dades de la biografia i la correspondència de Descartes, el projecte d?un tractat de Metafísica apareix en la trajectòria cartesiana quan el treball estrictament científic ja ha assolit uns determinats resultats i aquest fruit de la recerca ha provocat una reflexió metodològica posterior. Des del punt de vista de Descartes, els fruits de l?aplicació del Mètode permetran la construcció de tot un nou sistema del saber. És prou coneguda la imatge de l?arbre el tronc del qual és la Metafísica i les branques del qual són les diverses ciències, com la Física, la Medicina i la Moral, totes elles producte de l?aplicació del Mètode, però fonamentades per la Filosofia Primera.
René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la Filosofia Moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entre altres coses, de la geometria analítica, la generalització de l?ús del mot idea amb el significat de «contingut de la ment humana», la invenció de les coordenades cartesianes o la sentència cogito ergo sum («penso, per tant existeixo»), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.

Les arrels més antigues del que serà la base del pensament occidental fins als nostres dies estan explicades per Giorgio Colli en aquest bellíssim llibre. Els temes ens són reveladors: el mite, l’endevinació, l’enigma i l’oracle. Giorgio Colli posa a l’abast de tothom el període culminant de Grècia —els segles VII, VI i V abans de Crist—, el més llunyà a nosaltres i a la nostra comprensió.

Acostumats com estem a veure, d?un banquer, només el personatge en l?opacitat de la representació pública, aquesta obra ens acosta al terreny pantanós de la seva condició humana. Núria Cadenes ens novel·la la vida de Joan March a través del personatge de Miquel Lluc, un home retret, de gest sec, aparentment inofensiu i acomplexat. ¿En quins replecs de la seva ànima s?amaguen els veritables trets de la seva desmesurada ambició?
Mitjançant textos que són com flaixos a voltes encegadors per la seva potència, l?autora ens descriu la vida d?un home sense escrúpols que ha tallat i tenallat a la seva mida tota una societat, en aquest cas la mallorquina, i que ha esdevingut llegenda. Amb una estructura sorprenent i ben travada, Cadenes ens captiva amb una prosa poderosa, lluminosa i natural. Una obra major de la nostra literatura contemporània més recent.
Núria Cadenes (1970) va néixer a Barcelona i viu prop de València, ciutat on fa de llibretera. Es dedica al periodisme i a la literatura, i ha publicat, entre d?altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L?Ovidi (2002), Vine al sud! (2008), AZ (2009, Premi Ciutat d?Elx i XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), Tota la veritat (2016, VII Premi Crims de Tinta), Secundaris (2018) i Guillem (2020).

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l?església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l?última pàgina d?aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Olor de Colònia evoca la vida d?una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys cinquanta, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d?una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l?escola per als fills, l?església, les botigues i les cases per viure-hi.
Sílvia Alcàntara i Ribolleda va néixer a Puig-Reig (El Berguedà) el 1944. A mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació d?Olor de Colònia, un èxit esclatant de crítica i públic amb una dotzena d?edicions. El 2012 se?n va gravar una minisèrie per a la Televisió de Catalunya. El 2011 publica La casa cantonera, i el 2017, Els dies sense glòria, totes dues a Edicions de 1984.