«ÉS UN LLIBRET MOLT BREU. PERÒ ÉS MASSA GRAN PER A TOTS NOSALTRES, TÉ UNA GRANDESA QUE NO PODEM ABASTAR.» - KNUT HAMSUN Al menjador de casa, un home està davant del cadàver de la seva dona. A partir d'aquí repassarà la seva vida en comú, intentant esbrinar el perquè de la seva mort. Ell és un prestador -un autèntic escanyapobres- i ella el visitava sovint per empenyorar petites joies. Amb només setze anys, òrfena, vivia amb dues tietes que se n'aprofitaven. Coneixedor de la trista realitat de la noia, ell li proposa casar-se i, sense cap horitzó millor, ella ho accepta. En aquest monòleg narratiu Dostoievski retrata magistralment com dos esperits tan allunyats no aconsegueixen conviure i com el prestador és incapaç d'adonar-se del seu paper en la mort de la seva joveníssima dona. «És una peça preciosa, una de les obres més potents de Dostoievski.» - André Gide EN EL BICENTENARI DEL NAIXEMENT DE DOSTOIEVSKI. TRADUCCIÓ I EPÍLEG DE MIQUEL CABAL GUARRO.

Guillem Alonso ? José Manuel Álvarez ? Pau Arnal ? Héctor Artal ? Nur Bloodrose ? Laura Carrau ? Enric Castan ? Maria Duran ? Arias Fernández (Joker) ? Patri Garcia i Xavier Rota (Ballaveu) ? Cesc Gelabert ? Anna Güell ? Devorah Korek ? Kayoko Nakata ? Laura Olivella ? Susana Pérez Testor ? Ariadna Peya ? Magda Requena ? Kim Solé ? David Teixidó ? Rick Tjia ? Berta Vallribera. «Martha Graham deia que la dansa és el llenguatge ocultde l'ànima. Ens agrada pensar que l'ànima de tot aquell que s'apropa a la dansa s'enriqueix, i aquest és el propòsit del llibre: enriquir i enriquir-se, com en una conversa entre bons amics parlant d'un món apassionant.» UN PANORAMA AMPLI I LLUMINÓS DEL MÓN DE LA DANSA EN TOTA LA SEVA EXTRAORDINÀRIA VARIETAT ACTUAL.

SI IMAGINEM QUE TOTA LA HISTÒRIA DE L'UNIVERS ÉS UNA SETMANA, ELS PRIMERS ORGANISMES VIUS NO VAN APARÈIXER FINS A LES DARRERES 48 HORES I L'_HOMO SAPIENS_ NOMÉS HI HA VISCUT DURANT ELS ÚLTIMS NOU SEGONS. EN AQUEST LLIBRE, JOAN ANTON CATALÀ REPASSA LA HISTÒRIA DE L'UNIVERS, LA SEVA EVOLUCIÓ I ELS FENÒMENS EXTRAORDINARIS QUE HAN PERMÈS L'APARICIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS ÉSSERS VIUS.   * Si el temps no avancés sempre cap endavant... * Si l'univers no progressés constantment cap al desordre... * Si la relació entre partícules i forces fos lleugerament diferent... * Si la distància entre la Terra i el Sol no fos l'adequada... * Si no hagués arribat aigua extraterrestre... * Si la Terra no hagués patit el xoc catastròfic pel qual es va crear la Lluna... * Si el carboni i l'atmosfera no regulessin la temperatura planetària... * Si els volcans no haguessin omplert l'atmosfera primitiva de metà... * Si el nostre planeta no tingués camp magnètic... * Si la superfície de la Terra no estigués fragmentada... * Si no s'haguessin produït extincions massives, com la dels dinosaures... ...els humans no existiríem.   Calia un científic de mirada àmplia com Joan Anton Català -amb aportacions de l'astrofísica, la química, la geologia i la biologia- per acompanyar-nos en el meravellós procés, ple de casualitats, coincidències i fenòmens inesperats, que ha fet possible el descomunal esclat de la vida en el nostre planeta.

AQUEST VOLUM RECULL ELS TRES LLIBRES AUTOBIOGRÀFICS DE DEBORAH LEVY: _COSES QUE NO VULL SABER_, EL COST DE VIURE -CONSIDERAT PER THE GUARDIAN UN DELS MILLORS LLIBRES D'AQUEST SEGLE- I P_ROPIETATS REALS_. En tots tres llibres Levy reflexiona sobre la feminitat, l'escriptura, la construcció d'una llar, les relacions familiars i els rols socials. A _Coses que no vull saber_ -mentre retrata la seva infància en ple apartheid i la seva joventut al Regne Unit- Levy ens parla de les dificultats que escriure suposa per a una dona: aconseguir una veu pròpia i, alhora, fer-se escoltar. En canvi, a _El cost de viure_ -amb el seu matrimoni ja desfet, sense un lloc on escriure i intentant refer totes les relacions personals- es pregunta com construir el seu present. Finalment, _Propietats reals_ és una refl exió estimulant i íntima sobre què posseeix de veritat. Quan una dona mira enrere i fa inventari, ¿quines són les propietats reals que ha acumulat? > NO VULL ASSEURE'M MAI MÉS A UNA TAULA AMB PARELLES HETEROSEXUALS I NOTAR QUE LES DONES ESTAN AGAFANT L'ESPAI EN PRÉSTEC. QUAN PASSA AIXÒ, ELS HOMES DE LES PARELLES SEMBLEN PROPIETARIS I LES DONES, LLOGATERES. TRADUCCIÓ DE MARINA ESPASA SANS  _Publicat amb el suport del Departament de Cultura_

«EL LLIBRE VA SER LLEGIT AMB ENTUSIASME PER UNES SOCIETATS OCCIDENTALS FASCINADES PER L'ORIENT I DESITJOSES D'APROPAR-SE A UNA ESPIRITUALITAT IDEALITZADA, SOVINT AMB GANES D'EXPERIMENTAR UN DESVETLLAMENT PERSONAL. GRÀCIES A LA SEVA ENORME DIFUSIÓ, AQUESTA OBRA VA CANVIAR PER SEMPRE LA VISIÓ OCCIDENTAL DEL ZEN.» - DE L'EPÍLEG.   «Els japonesos no consideren pas que el tir amb arc [...] sigui cap esport, sinó que el veneren com un art heretat o, per molt sorprenent que sembli, un ritual. Així, l'"art" del tir amb arc és una habilitat que es fonamenta en l'exercici espiritual i que té per objectiu un encontre igualment espiritual: en el fons, l'arquer s'apunta a si mateix i, per tant, si fa diana és en si mateix.»  El professor de filosofia alemany Eugen Herrigel va viure al Japó en la dècada del 1920. Al llibre relata una part de les seves experiències i estudis de _kyudo _(l'art japonesa del tir amb arc). Publicat el 1948, aquest llibre és el principal responsable de la difusió del zen entre el públic occidental.  TRADUCCIÓ I EPÍLEG DE JOAN FERRARONS I LLAGOSTERA  INTRODUCCIÓ DE DAISETSU TEITARO SUZUKI  _Amb el suport del Departament de Cultura_

«ÉS MAGNÍFIC, EXTRAORDINÀRIAMENT DELICAT.» -_ LA GRANDE LIBRAIRIE_ Phénix ha criat sola els seus dos fills: una noia amb nom d'ocell, Paloma, per donar-li ales, i un noi amb nom de fera, Loup, per donar-li urpes. Però, com saber què necessitaran els fills al llarg de la vida? Amb una estranya barreja d'amor i distància, Phénix ha volgut educar-los no com van fer-ho els seus pares: ella era aleshores una nena encantadora i guapíssima, que havia de cantar en festes i reunions socials i que encara es deia Éliette. I va haver d'allunyar-se d'ells. Per renéixer. La novel·la arrenca quan Loup ingressa en un centre de menors i Phénix ha de comunicar-ho a Paloma, amb la qual fa deu anys que no ha tingut contacte. Un nou drama familiar sembla a punt d'esclatar. _El cel per __sobre del sostre_  està tenyida d'una certa foscor però l'escriptura de Nathacha Appanah -poètica, ferotge, espurnejant- ens mostra el sorgiment de sentiments fondíssims i ens amara de la tendresa insondable que relliga una família més enllà dels conflictes i les difi cultats. «Gran, gran literatura.» - _Le Figaro Littéraire_ «Amb una escriptura íntima i lluminosa, Nathacha Appanah es pregunta si és inevitable transmetre el malestar d'una generació a la següent.» -_ La Croix_ «És molt dolç. Molt dolorós. Molt amorós, també.» - _L'Express_ Traducció d'Andreu Gomila

«EN ELS PRESTATGES DE LA LITERATURA PACIFISTA OCUPA UN LLOC DE PRIVILEGI.» - PABLO MARTÍNEZ,_ EL CORREO_ William Saroyan, un dels grans escriptors del segle xx, va escriure aquesta novel·la per encàrrec de l'exèrcit dels Estats Units. Com a soldat, l'escriptor havia estat mobilitzat a Londres i algun comandament va creure que, a canvi d'un permís, Saroyan podria escriure una història que afavorís les relacions entre estatunidencs i britànics i que, alhora, donés una visió amable de la vida de les tropes durant la Segona Guerra Mundial. Però, és clar, la novel·la va ser rebutjada. I Saroyan es va quedar sense el permís promès i es va escapar per poc d'un consell de guerra. Profundament antibel·licista i gens complaent, la novel·la narra l'estada a l'exèrcit d'un jove que hi coneixerà el millor i el pitjor de la vida, els aspectes més tràgics i els més divertits, i arribarà a la convicció que només l'amor i la fraternitat humana poden redimirnos. Un llibre màgic, que regala joia de viure. «Una aclaparadora puresa legitima el seu discurs antibel·licista. Tot en Saroyan resulta autèntic. Em pregunto per què aquest llibre no és de lectura obligatòria en tots els instituts.» - Sergi Sánchez, _El Periódico_ «[Saroyan ens ofereix] un alè reconfortant i gairebé embriagador, un batec rabiós de vida intensa i despreocupada.» - Pau Riba, _paperdevidre_ Traducció de Jordi Martín Lloret

FINALISTA DEL PREMI PULITZER I DEL NATIONAL BOOK AWARD Progressistes, urbanites i amb bones feines, diversos matrimonis amb fills passen les vacances d'estiu en una gran mansió vora un llac. Ho tenen tot fet, a la vida, i és un moment propici per abandonar-se: sexe, alcohol i droga, tot en dosis generoses. Mentrestant, els fi lls -tots menors- hauran d'espavilar per sobreviure a l'absoluta desídia paterna, sobretot quan un temporal de proporcions bíbliques descarregarà sobre la zona i tot començarà a anar realment de mal borràs. Separats dels adults, els nens trobaran la llum en una bíblia infantil, d'on extrauran paral·lelismes amb la catàstrofe que viuen. Novel·la de ritme trepidant, apocalíptica, amb molta mala llet i sovint carregada d'humor negre, _Una bíblia infantil_ explora temes candents, com el canvi climàtic i la nul·la responsabilitat d'uns pares indolents, la fragilitat social, el confl icte natura-religió o la consciència climàtica de les generacions joves. Una de les millors novel·les de l'any per a Time, The Washington Post, NPR, Esquire, BBC i altres. «Un petit clàssic devastador.» - _The Washington Post_ «Sinistrament divertida i dolorosament lúcida.» - _Los Angeles Times_ «Millet és una de les novel·listes en actiu més fascinants.» - _Wall Street Journal_ Traducció d'Alexandre Gombau i Arnau

Tot va començar amb _Problemes de gènere_, que ha esdevingut una obra capital per al moviment feminista. Amb aquest llibre Judith Butler, alhora brillant intel·lectual i activista militant, funda els estudis queer i marca el camí a tots els pensadors que posteriorment han fet estudis sobre el gènere. Poques obres de pensament han estat tan llegides, seguides i debatudes com aquesta en els darrers cinquanta anys. Butler hi critica la idea essencialista segons la qual les identitats de gènere són immutables i estan arrelades en el cos, en la naturalesa o en una heterosexualitat normativa. Afirma que conceptes com o no estan fixats biològicament sinó preestablerts culturalment. El gènere, per tant, no prové d'una realitat prèvia sinó que és el resultat d'una influència social reiterada. Dialogant amb autors com Lacan, Freud, De Beauvoir o Foucault, i incorporant postulats avançats de l'antropologia, la psicologia o la filosofia, les idees recollides a Problemes de gènere continuen sorprenent per la seva originalitat i la seva voluntat subversiva.

XXXI PREMI CIUTAT DE TARRAGONA DE NOVEL·LA PIN I SOLER «ÉS UN TEXT QUE DESTACA PER LA CRUESA DE LA LLENGUA I L'ÚS D'UN VOCABULARI SOVINT BRUSC, PERÒ QUE AMAGA UNA CERTA TENDRESA. PEL QUE FA ALS FETS QUE RELATO, ENCARA QUE SEMBLIN BRUTALS I ESTRANYS, LA MAJORIA SÓN CERTS: SÓN HISTÒRIES VISCUDES O RELATADES PER LA MEVA FAMÍLIA I JO NOMÉS HI HE PARAT L'ORELLA PER FER-NE LITERATURA.» - MARC QUINTANA Pep Palacín, àlies Tallaferro, és a punt de morir dessagnat i esbudellat. En aquest lent trànsit de la vida a la mort, és a temps de repassar algunes vivències i records dels pintorescos personatges que habiten el seu poble, Saurri, al Pirineu, prop d'Andorra. I mentre va rememorant aquest tapís grotesc de persones i fets insòlits, Tallaferro intentarà descobrir qui, d'entre tots ells, és qui l'ha assassinat. Amb només tretze famílies, a Saurri s'hi congreguen totes les passions i les malvestats imaginables: uns volen fer diners fàcils amb el contraban o les terres comunes; uns altres es barallen per aconseguir un home, una dona o un fill; uns tercers són víctimes de la seva innocència, o la mala sort... Sovint una ira atàvica i incontenible tenyeix les relacions personals, fins al punt que costa triar els possibles culpables de la mort de Tallaferro.