Hannah Arendt se sentí interpel·lada pels esdeveniments i debats de la dècada dels anys seixanta i reflexionà entorn del lloc de la noviolència i de la retòrica de la violència en les revoltes dels estudiants, els moviments a favor dels drets civils, la Nova Esquerra i el Black Power. A _Sobre la violència_ ho fa tenint en compte el rerefons de la Guerra Freda i l'alt nivell de desenvolupament tècnic que havien assolit els instruments de la violència. Arendt considera que paraules tan decisives com _poder, fortalesa, autoritat, força i violència_ fan referència a fenòmens definits i diferents, de manera que emprar aquests conceptes com a sinònims no només indica una certa sordesa respecte dels significats lingu?ístics, sinó també una mena de ceguesa envers les realitats que els corresponen. «PARLAR DE PODER NOVIOLENT ÉS, EN AQUEST MOMENT, REDUNDANT. LA VIOLÈNCIA POT DESTRUIR EL PODER, PERÒ ÉS DEL TOT INCAPAÇ DE CREAR-LO.» Edició i pròleg de Fina Birulés TRADUCCIÓ DE D'À. LORENA FUSTER I GERARD ROSICH

«Un dia, en una llibreria, em van fer una pregunta que no m'havia plantejat mai per la senzilla raó que no tinc fills: "Víctor, què els escriuries als teus fills?". Vaig estar gairebé un any donant-hi voltes. [...] vaig començar aquestes cartes que acabo avui, el dia del teu aniversari, i que llegiràs en un sol volum. Tracten sobre tot allò que parlem sovint, però he intentat ordenar-ho una mica.» Així doncs, els lectors trobaran a _Cartes a Maria_ un aplec de lliçons de vida, d'alertes sobre el funcionament del món, de reflexions insòlites sobre els humans i altres espècies, de coneixements, d'humor, de revelacions profundes i tendres sobre el nostre món. «A l'obra que teniu a les mans sovint s'hi barregen el Nubla més observador i explorador, el visionari distòpic, el revolucionari que va mostrar, al llarg de la seva obra musical, un punt de visió entre mística i esotèrica que impregnava gran part de les coses que feia... I a tot això, a més, cal sumar-hi l'aterrament, la tendresa i una necessitat irresistible d'ajudar i de fer el bé contra la qual, sovint, semblava que es revoltés.» -De la presentació. EDICIÓ I PRESENTACIÓ D'ALEIX SALVANS.

En les cartes i els diaris, Katherine Mansfield se'ns mostra sense filtres, amb una escriptura franca, íntima i sovint adolorida. A més d'oferir un testimoni de la seva vida errant per Europa, els textos seleccionats il·luminen la seva obsessió per la creació literària, les seves relacions amb altres escriptors (Virginia Woolf, D. H. Lawrence), la gran capacitat crítica i lectora i, sobretot, les seves aspiracions artístiques: sinceritat, exigència màxima, autenticitat, escriptura basada en una comprensió profunda de la vida i la realitat. «Mansfield sabia que escriure bé costa molt i que ho aconseguia poques vegades. L'objectiu principal de la seva vida, i s'hi va dedicar d'una manera obsessiva, era que la seva literatura resistís el pas del temps.» -De la introducció. «MIRA -PER MI-, LA VIDA I LA FEINA SÓN INDIVISIBLES. NOMÉS SI SOC AUTÈNTICA EN LA VIDA, PUC SER AUTÈNTICA EN L'ART. I SER AUTÈNTICA EN LA VIDA ÉS SER BONA, SINCERA, SENZILLA, HONESTA.» EDICIÓ I INTRODUCCIÓ DE MARINA PORRAS. TRADUCCIÓ I EPÍLEG DE MARTA PERA CUCURELL.

NOVETAT DE MAIG El Pare Ubú i la Mare Ubú maten Venceslau, rei de Polònia, i usurpen el tron. Un cop sobirans, eliminen els adversaris i el Pare Ubú assumeix tot el poder. Amb ell Alfred Jarry fa un retrat canònic del tirà mediocre i pompós que, enfangat en la bogeria totalitària, només es guia per la cobdícia i la vanaglòria. Escandalosa des de la seva estrena, _Ubú rei _és una obra bufa, un guinyol divertidíssim, que va trencar amb el teatre tradicional i que, pel seu implacable to satíric, s'ha convertit en un clàssic de la denúncia de la classe burgesa i la societat patriarcal. «TRADUIR TEATRE ÉS UNA TASCA PECULIAR. ELS PARÀMETRES HABITUALS DEL QUE ÉS FIDELITAT A L'ORIGINAL O LLICÈNCIA DE TRADUCTOR NO SERVEIXEN, PERQUÈ EL TEXT S'HA DE SOTMETRE A L'ESCENARI [...]. SI NO, ÉS TEMPS PERDUT. SI AIXÒ ÉS AIXÍ PER A QUALSEVOL OBRA DE TEATRE, QUÈ NO HA DE SER PER A UNA OBRA QUE INVENTA PARAULES I EXPRESSIONS A CADA DUES FRASES EN UNA ESPIRAL DE BOGERIA I DE DISBARATS.» DEL PRÒLEG. TRADUCCIÓ I PRÒLEG D'ALBERT MESTRES

NOVETAT DE MAIG L'any 1936 un escriptor va plantar rosers. L'escriptor és George Orwell i, al llarg del llibre, Rebecca Solnit trena alhora una mena de biografia i una reflexió sorprenent sobre l'època tèrbola que li va tocar viure. Amb les experiències viscudes a la Guerra Civil Espanyola i l'escriptura d'Homenatge a Catalunya, Orwell es va convertir en un escriptor eminentment polític, de gran intuïció i amb una profunda comprensió dels perillosos processos globals que s'acostaven. RESSEGUINT LA PASSIÓ D'ORWELL PER LA JARDINERIA I EL MÓN NATURAL, SOLNIT VA ENFILANT REFLEXIONS CREATIVES SOBRE EL XOC ENTRE L'INDIVIDU I ELS GOVERNS D'ESPERIT TOTALITARI, SOBRE LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA I LA VERITAT SOCIALS, SOBRE EL VALOR DELS ENTRETENIMENTS INTRANSCENDENTS DE LA VIDA DIÀRIA, SOBRE LES EXISTÈNCIES ESCLAFADES PER STALIN, L'ECONOMIA O EL COLONIALISME, I TAMBÉ SOBRE L'ALEGRIA VITAL, L'ESPERANÇA I ELS IDEALS. «Orwell va denunciar, com ningú més, la manera com el totalitarisme constitueix un perill, no només per a la llibertat i els drets humans, sinó per al llenguatge i la consciència (...) i el seu darrer llibre [1984] encén un llum d'alerta i projecta una ombra sobre el present.» TRADUCCIÓ D'ALEXANDRE GOMBAU I ARNAU

«UNA PROSA DESPIETADA, LITERÀRIAMENT VIGOROSA, COM NO HAVIA LLEGIT DARRERAMENT.» - GIUSEPPE GENNA Embriagar-se de Xangai, saciar-se amb la bigarrada vida dels seus carrers, atordir-se de sensacions: la protagonista d'aquesta història arriba a la Xina per aplacar físicament el dolor que sent per la mort del seu germà bessó. Ella hi sobreviu donant classes d'italià en una acadèmia fins que coneix la Xu. «La Xu és la meva assassina a 300 per hora. És la que em posa en perill i em fa oblidar el somni banal que uneix els humans: estar en pau, segurs.» Viola di Grado ha construït una novel·la orgànica, sensual, en què tot es pot tocar. Fusió d'Orient i Occident, Xangai hi batega violentament en cada pàgina: menjars, olors, cossos, neons, drogues, fúria, penombra, dolor, vísceres... El desig ho amara tot -cada pensament, cada membre- en una història inoblidable de sexe palpitant, dominació i estranyament. «Et fa creure de nou en la literatura contemporània. I et dona esperança en el present i el futur de la novel·la.» - Maria Panetta, _Diacritica _ «És una escriptora potentíssima.» - Michael Cunningham TRADUCCIÓ D'ANNA CARRERAS I AUBETS

El 6 de juny de 2015 el Barça completa el triplet conquerint la Champions a Berlín. En plena eufòria culer, Josep Maria Bartomeu guanya sense discussió les eleccions a la presidència. Però, només cinc anys després, la seva gestió ha ensorrat el club, amb múltiples escàndols econòmics, administratius, esportius i institucionals. Hem passat del triplet al col·lapse. La periodista Marta Ramon, que segueix dia a dia i coneix en profunditat la realitat del club, ha fet la crònica d'aquest lustre fatídic: -mala planificació esportiva, amb errors en els fitxatges -sous desmesurats dels jugadors -pèrdua de l'estil propi, amb derrotes vergonyoses a laChampions -incapacitat per renovar les instal·lacions obsoletes -nefasta gestió econòmica: irregularitats comptables, comissions inflades, factures no controlades -el club als tribunals: condemnat pel cas Neymar i ambl'amenaça imminent del cas Barçagate AMB LA LLOSA D'AQUESTES ACTUACIONS REPROVABLES, EL CLUB HA D'AFRONTAR EL REPTE DE REDREÇAR LA SITUACIÓ ECONÒMICA I TORNAR A LA POSICIÓ CAPDAVANTERA QUE MEREIX EN EL FUTBOL MUNDIAL.

«ENS DESAFIA A MIRAR EL COMPLEX MÓN INTERIOR DE LAURA FJELLSTAD: EL DOLOR CRÒNIC QUE PATEIX, LES SEVES ESPERANCES, AMORS, DOLORS I FÚRIES.» - LAUREN WILKINSON Des de petita el cos de la Laura Fjellstad és el seu pitjor enemic. Ara, tot just divorciada, viu a Nova York amb la seva filla i segueix un tractament contra l'endometriosi, una malaltia crònica sense cura. El dolor està sempre present i condiciona la seva vida. Però a mesura que la novel·la ens porta enrere, el lector coneixerà una Laura més jove i més saludable: una núvia esperançada amb el futur, una adolescent queer, una pacient en hospitals i consultoris, una nena encantada amb el patinatge artístic. Qualsevol malaltia és una vivència solitària -i una malaltia crònica condueix sovint a una vida solitària-, però la Laura lluita per viure en el món de tots i perquè el dolor no defineixi qui és i com viu. Ha de superar les limitacions del seu cos fràgil i d'allò que tothom espera d'ella, si vol enfrontar-se als reptes de la vida quotidiana i a les complexitats de l'amor. Sense renunciar a res. «Una demostració palmària que els problemes de salut de les dones poques vegades es prenen seriosament.» - Paris Review «Una novel·la magníficament escrita i d'un encant increïble.» - Gary Shteyngart «És una història de guariment: del cos, de l'amor, d'un mateix.» - Hala Alyan TRADUCCIÓ DE BEL OLID

Randolph Carter és l'únic personatge que H. P. Lovecraft fa aparèixer en diversos relats i hi ha consens a dir que és una mena d'alter ego d'ell mateix. Desil·lusionat pels valors de la societat actual i gens interessat en la vida real, Carter es concentra en el món dels somnis, al qual té accés gràcies a una misteriosa clau de plata. En aquest món paral·lel -amb criatures extraordinàries, paisatges irreals i divinitats pròpies- és on Carter viu les seves aventures oníriques i on Lovecraft desplega la seva fantasia inigualable i captivadora: portes que donen accés a altres dimensions; cementiris, esglésies i boscos amarats per les llegendes; persones que es desdoblen i viuen tota la seva vida simultàniament; éssers indescriptibles i innominables; misteris ocults que, quan es coneixen, electrifiquen els nervis i paralitzen la ment i el cor... LOVECRAFT ATORGA LA MATEIXA IMPORTÀNCIA A LA REALITAT I LA IMAGINACIÓ, I LA SEVA LITERATURA TRANSITA PER TERRITORIS NO EXPLORATS ABANS, MÉS ENLLÀ DEL REAL: NARRACIONS GÒTIQUES I ONÍRIQUES, AMB VIVÈNCIES DIFÍCILMENT DESCRIPTIBLES, EN UNIVERSOS INIMAGINABLES, AMB EL TERROR DE DESCOBRIR ALLÒ QUE ESTAVA OCULT ALS NOSTRES ULLS...   TRADUCCIÓ I PRESENTACIÓ DE RICARD VELA

NOVETAT DE GENER «MOSTRA EL PODER DE LA COMPASSIÓ QUAN S'ALIA AMB UNA INTEL·LIGÈNCIA AGUDA.» - THE SUNDAY TELEGRAPH Considerada una de les millors obres de De Beauvoir, _Una mort molt dolça_ narra la lluita per viure de la seva mare Françoise, ingressada en una clínica. Seran dies emotius i tensos, i De Beauvoir en fa la crònica amb una franquesa estremidora. En les setmanes passades a la clínica, tothom va buscant equilibris gairebé impossibles: entre un futur minvant i les vivències que tornen del passat, entre la resignació davant l'inevitable i la revolta contra la mort, entre la vida i la fe, entre els límits de la medicina i un dolor intransferible, massa humà... La reflexió sobre la mort és una constant en l'obra de De Beauvoir, que aquí teixeix un relat colpidor, alhora racional i emotiu: «Tant si se la imaginen celestial com terrestre, quan algú s'estima la vida, la immortalitat no és cap consol davant de la mort.» «Una obra delicada i íntima.» - Pilar Gudayol És el seu llibre «més ric d'emoció i d'humanitat», «quan la presència de la mort despulla de falsedats les comunicacions que s'estableixen entre els éssers.» - Ramon Xuriguera Traducció de Margarida Castells Criballés