«SLIMANI TEIXEIX UNA TRAMA HUMANA RICA I COMMOVEDORA.» - _TELERAMA_ Som al 1968: a força de tenacitat, l'Amine ha convertit la seva finca àrida en un negoci pròsper i la Mathilde comença a sentir-se integrada socialment. El matrimoni forma part d'una nova burgesia que prospera, gaudeix del moment i creu en un futur feliç per als seus fills, com l'Aïcha, que ha estudiat medicina a Europa. Però el Marroc independent és un país encara jove, amb una societat escindida entre la vida tradicional i les temptacions d'Occident: el turisme, la música moderna, la vida hippie, les drogues... És un període problemàtic en què una dura repressió política serà la consequ?ència directa dels atemptats fallits contra el rei Hassan II. Després d'_El país dels altres_ (Premi Llibreter 2021), Mireu com ballem confirma la mestria narrativa de Leïla Slimani per fondre la gran història amb la vida quotidiana, i la consolida com una de les millors escriptores internacionals. TRADUCCIÓ DE JOAN CASAS «Una novel·la fosca i ardent.» -_ Elle _ «Es desplega amb una fluïdesa sorprenent, entrellaçant els destins individuals i nacionals.» - _Le Monde des Livres_

GIORGIO PARISI. PREMI NOBEL DE FÍSICA Resultats experimentals fora de les lleis conegudes, recerques amb descobriments insòlits per als investigadors, llampecs d'intuïcions memorables en física i matemàtiques: aquest és el món esmunyedís que ha estudiat Giorgio Parisi, premi Nobel 2021, al llarg de més de cinquanta anys. Aquest llibre és un viatge a l'extraordinària ment d'un físic prestigiós que, amb vint-i-cinc anys, ja va estar ben a prop del Nobel. Hi repassa els seus estudis pioners sobre partícules elementals i les propietats de determinats aliatges, i sobre fenòmens enigmàtics com les transicions de fase o el vol dels estornells en bandades (¿com es crea l'ordre en moviments de tants individus i tanta complexitat?). I, com a culminació, ens aporta les seves últimes reflexions sobre com sorgeixen les idees i la transcendència de la ciència en la nostra societat.

La Maia és una dona que durant la major part de la seva vida ha après a fingir que tot va bé i que ella està bé: té una bona feina, parella i tres fills. Malgrat això, viu governada per una malaltia que l'assetja i que pocs saben que pateix: la depressió. Quan ara la Maia mira cap al passat (un trastorn alimentari, els traumes d'adolescent, autolesions, les dificultats en les relacions), tot li semblen causes, indicis i manifestacions evidents que la portaven cap a una vida d'angoixa i solitud. I serà dins de la narració que també la veurem avançar, pas a pas, cap a una estabilitat potser incerta però plena d'esperança. Mònica Ramoneda ens endinsa en els plecs i replecs d'una condició tan esquiva com la depressió, amb intents de superació, crisis i recaigudes, però sobretot ens ofereix una experiència profunda i sincera, i una mirada a la salut mental des d'angles molt diversos. «Quan vaig sortir de la clínica em sentia perduda. No sé si per la medicació o com a consequ?ència de la depressió. El cas és que tenia buits de memòria i era incapaç d'ordenar cronològicament els fets. Per posar-hi remei, perquè no et pots reconstruir si no tens l'estructura a lloc, vaig fer el que he fet sempre: escriure. Tot era molt recent i vaig haver de separar-me'n: crear un relat, uns personatges, i fer-ne novel·la.» - De l'autora

«EL FINAL DE CDC ÉS AQUELLA HISTÒRIA ON GAIREBÉ RES SURT COM ESTAVA PREVIST. ÉS UNA HISTÒRIA D'IDEALS, DE LLUITES PEL PODER, D'AMBICIONS, DE CORRUPCIÓ I DE SILENCIS, QUE, AL CAPDAVALL, HAN CAPGIRAT EL PAISATGE POLÍTIC DE LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI.» Fundada a l'entorn de Jordi Pujol l'any 1974, Convergència Democràtica de Catalunya és una història d'èxit i fracàs. D'èxit perquè va governar la Generalitat durant vint-i-tres anys seguits, va posar les bases del que és avui l'autonomia catalana, va ser clau en la política espanyola i va liderar els inicis del Procés; i de fracàs perquè, de mica en mica, va anar perdent el poder acumulat durant dècades i, castigada per la corrupció, va col·lapsar com a projecte polític fins al punt de decidir la seva pròpia dissolució. Després d'això els partits que l'han succeït -el principal, Junts per Catalunya- no han assumit la seva pràctica política ni han defensat obertament el seu llegat; al contrari, han transformat els seus postulats ideològics fins a ser gairebé irreconeixibles. Núria Orriols Guiu, redactora de la secció de política del diari _Ara_, ha treballat durant més de dos anys entrevistant protagonistes d'aquesta història per donar resposta a tres qu?estions: a què es deu la mutació ideològica de Convergència; què la porta a la seva pròpia dissolució com a partit i quines són les claus de la transformació posterior d'aquest espai polític. ¿Metamorfosi o extinció?

L'espai exterior és, avui dia, molt més que un lloc on situar satèl·lits. És un camp d'operacions estratègic, tant des del punt de vista militar com econòmic. Som a punt de viure un creixement exponencial de serveis basats en l'espai, que faran que les nostres societats en siguin totalment dependents. I aixecant la vista un xic més enllà, s'albira l'explotació dels recursos naturals d'altres mons. Potències mundials, països modestos, companyies privades i rics visionaris s'afanyen per posicionar-se i treure'n partit. * Qui governarà l'espai? * Ens trobem davant d'una nova cursa espacial? * Militaritzarem tant l'espai que ens haurem d'enfrontar a un accident catastròfic? * Tenim un marc legislatiu global que eviti les males praxis? * Com seran les agències espacials del futur? * Quines consequ?ències tindrà, per a l'òrbita baixa del nostre planeta, l'increment exponencial de satèl·lits? * Amb quina ètica explorarem l'espai? * Serà la iniciativa privada la que arribi abans a Mart

NOVETAT DE GENER El Futur Folklorista i el Futur Revolucionari es van fer amics en una escola de ball, tot i que a ells no els preocupava gens aprendre'n. De fet, només els interessen els contes populars (i després les cançons, i els jocs) i se'n fan uns grans experts, fins que un dia els governants alteraran el destí de tota la societat i, és clar, el d'ells dos. Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. També el país on passa tot plegat, el moment històric, els canvis socials. Cada línia del llibre vibrarà dins seu amb el record de fets viscuts, coneguts o narrats: la lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora d'una cançó... Aquesta novel·la és com cap altra: màgica i real, atemporal i contemporània, circular i lineal, freda i ardent, amarada de tradició i rabiosament moderna.

«AMB LEVY, MAI NO ESTÀS SEGUR DEL TERRA QUE TREPITGES.» - THE NEW YORK REVIEW OF BOOKS En Saul Adler és atropellat dues vegades al mateix lloc, el pas zebra d'Abbey Road, famós per la foto dels Beatles. La primera vegada va ser l'any 1988 i en Saul -un historiador especialitzat en l'Europa de l'Est- tenia una cita amb la seva nòvia Jennifer, amb qui trencarà aquell dia. Poc després viatja a la RDA, on viurà un perillós amor clandestí amb el seu guia i traductor (encarregat, de fet, de controlar els seus moviments). La segona és el 2016 i aquesta vegada en Saul acaba a l'hospital, on reviurà el seu viatge a Berlín i repassarà altres fets de la seva vida, aportant una insòlita lucidesa i una nova llum a tot allò que el lector coneix. Extraordinària novel·la de Deborah Levy sobre què veiem i què ens passa inadvertit, amb múltiples capes i lectures, que desplega alhora la vida d'un individu -amors, decepcions, secrets- i la història recent d'Europa, com miralls on podem reconèixer-nos. * «Una mirada brillant, ferotge i atrevida sobre la identitat, les relacions personals i el pas del temps; un trencaclosques perfecte.» - Nylon * «Amb cada nova novel·la, s'acosta més a la perfecció.» - New York Journal of Books TRADUCCIÓ D'ALEXANDRE GOMBAU I ARNAU

PREMI JOSEP IRLA 2022 En aquest assaig, mereixedor del Premi Josep Irla, Andreu Pujol i Silvio Falcón analitzen l'evolució històrica de les tres forces de referència de l'independentisme d'esquerres al País Basc, Galícia i Catalunya. Tres experiències polítiques, tres societats a qui representar, tres trajectòries heterogènies amb un objectiu comú: construir un projecte social i polític en clau d'esquerra nacional. A partir de l'anàlisi de cada cas, de les entrevistes a dirigents i també de la comparació amb altres corrents europeus sobiranistes, els autors aconsegueixen mostrar un mapa sòlid de les estratègies presents i futures de les esquerres nacionals, on els reptes són més compartits que mai.

UNA VISIÓ COMPLETA DEL PENSAMENT I L'ACTIVITAT A FAVOR DE LA PAU D'ARCADI OLIVERES, UN DELS GRANS IMPULSORS I REFERENTS DEL PACIFISME A CATALUNYA. _Papers de pau_ és un recopilació del llegat pacifista d'Arcadi Oliveres (1945-2021) que reuneix bona part del seu pensament per a la construcció d'un món més just i humà. Una selecció de textos que tracen un camí que va de la denúncia de la guerra (els seus motius i arguments economicistes, les despeses absurdes i els interessos ocults) fins a la necessària cultura de la pau, passant per totes les possibilitats de desarmament, els referents i les entitats de pau i les reflexions que ens orienten cap a la justícia global. Perquè com ell ens ensenyava, no hi ha pau sense justícia. Aquest recull mostra, en tota la seva diversitat, la ingent tasca divulgadora d'Oliveres en l'àmbit de la pau: capítols i pròlegs de llibres, ponències, cartes públiques, manifestos, xerrades, articles... I, a banda de textos publicats (en bona part introbables fins ara), aporta nombrosos documents que formen part del fons ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya el març del 2021 i del seu fons personal. EDICIÓ I PRÒLEG A CÀRREC DE JORDI ALGUÉ SALA I MAR VALLDEORIOLA PICANYOL

Quan en Gori Valdi torna al seu poble natal, Cavergno, al cantó suís de parla italiana, ja no retrobarà res del que hi va deixar, res del que esperava trobar-hi. En aquell poblet dels Alps l'existència era pobra i difícil, pujant i baixant els ramats de les altes pastures, i ell se n'havia anat ben jove, com tants milers d'emigrants, amb la il·lusió de fer fortuna als Estats Units. Enrere van quedar les muntanyes, el bestiar, l'escola, la família i la Maddalena, «una d'aquelles criatures que quan passen pel carrer la gent es tomba i deixa de parlar». En una llengua viva, gairebé oral, Plinio Martini va relatar les seves vicissituds com a emigrant en un país estrany i individualista, oposant-les als seus records de la vida pacífica i lenta d'aquella remota vall alpina, poblada de personatges extraordinaris com el jutge Venanzio o l'estricte capellà Don Giuseppe. Esdevinguda un clàssic modern des de la seva publicació, aquesta novel·la es beu d'un glop. Poc després de publicar la novel·la, Plinio Martini va escriure: «He descrit el nostre món des de dins, fent servir el nostre dialecte, que vol dir acceptar fidelment la manera de parlar, les imatges, els sentiments del meu poble. Ha estat un acte de confiança en la riquesa de valors culturals que posseïa un país petit que el món havia oblidat i fins i tot menyspreat.» TRADUCCIÓ DE DAVID NEL·LO