www.paquebote.com > marques
LUC DE CLAPIERS, marqués de VAUVENARGUES (1715-1747), nació en Aix-en-Provence, hijo mayor de una familia de la baja nobleza. Su mala salud no impidió que a los 17 años se alistara en el Ejército en busca de una vida de acción. Sin embargo, el destino no le había llamado para la servidumbre y la grandeza de una carrera militar, y el año de 1741, durante la larga e ignominiosa retirada de Praga, contrajo una enfermedad pulmonar que acabaría con su vida cuatro años más tarde. Alentado por Voltaire, se desplazó a París para consagrarse a la literatura. Planificó un volumen que tituló modestamente Introducción al conocimiento de la mente humana. Y en 1746 publicó un pequeño libro que contenía algunos ensayos y una selección de sus máximas. «Regresemos con Vauvenargues a la pureza de la lengua, a la serenidad de los pensamientos y a la integridad moral». Estas palabras, con las que Sainte-Beuve encabeza su ensayo sobre el moralista, condensan los aspectos esenciales de su obra breve, pero henchida de claridades.
El Concili Vaticà II va marcar un punt d'inflexió definitiu en la manera de viure i pensar la fe cristiana de diverses generacions que el van viure, també -i especialment- les formades en els referents filosòfics i teològics anteriors. Entre aquestes, la del P. Andreu Marquès.En aquest llibre, el P. Marquès llegeix aquest camí. Al llarg de les pàgines ressegueix la seva biografia intel·lectual, i fa un repàs serè d'una trajectòria personal -cristiana i filosòfica-, que és de fet la de tot un col·lectiu de pensadors cristians. És, doncs, la mirada lúcida d'un temps -personal i col·lectiu-.
Les reflexions que presentem en aquest volum, que inclou un pròleg de Pere Lluís Font, neixen de les lliçons que va llegir l'autor en la XIII Aula Joan Maragall, en l'edició del 2010.
NOVELA. CUENTO. NARRATIVA.