ELS CAMINS DE L’AMOR NO ESTAN definits en una agenda, els construïm dia a dia amb les nostres paraules, amb actituds i amb fets. Anar pels camins de l’amor és una elecció íntima, individual. Som nosaltres que escollim quin camí seguirem per assolir un objectiu o quina resposta donarem a les situacions que se’ns posen al davant: Discutir o dialogar? Abraçar o agredir? Esperar o no esperar? Odiar o perdonar? Fer front o amagar-se? Corregir o deixar passar? Les respostes que donem a totes aquestes situacions ens fan viure amb més grau de satisfacció o d’amargor. De qui depèn? Només de nosaltres. Sota l’òptica de l’amor tots els camins condueixen al mateix port: la pau amb un mateix, amb els altres i amb Déu. En els camins de l’amor els indicadors ens diuen que per arribar a la felicitat no he de ser feliç jo a qualsevol preu, sinó fer-te feliç a tu. Estimar és donar i donar-se sense esperar res a canvi. Això és sabut. Però, com ho fem?

El conflicte s'ha instal·lat en les nostres vides. Ens costa conviure amb els pares i amb els fills. La vida de les parelles s’ha convertit en una muntanya russa que les fa descarrilar. A la feina tenim enfrontaments que ens obliguen a mantenir distàncies i hipocresies. Les relacions veïnals són fredes. L’Emili cerca viure en pau. Es vesteix de guerrer per anar a la lluita contra el conflicte que l’ha perseguit durant la seva vida. Lluita contra la lluita, sense espasa, sense fer ni fer-se mal. Sap que el conflicte neix a l’interior nostre quan no controlem les forces que ens empenyen a contestar malament, fer un mal gest, parlar quan toca callar. Vol l’autodomini absolut del seu caràcter. No camina sol. Quan ho necessita, troba l’ajut d’un mestre que sempre li dona la paraula justa i l’empenta definitiva per vèncer l’etern conflicte que l’havia ferit fins que va dir: «Prou!».

El protagonista, l'Emili, empès per algunes circumstàncies vitals per les quals la majoria de nosaltres passem algun dia, decideix emprendre un camí de recerca interior que el porta a descobrir els llocs més recòndits de la seva consciència. Conclou que la infelicitat que el persegueix neix en el seu propi interior. Reacciona: sap que el poder de transformar la seva realitat està més en les seves mans que en les del destí, a qui sempre ha culpat de tots els seus mals! Aquest primer text de la trilogia es converteix en un mirall on veurem reflectida la nostra pròpia vida. Ens conduirà a un viatge interior per reflexionar sobre qui som i com som, o per descobrir les raons del tossut conflicte humà que gira entorn de la nostra existència. Conflicte que només vencerem quan emani pau del nostre cor i irradiem amor des de la nostra mirada. Un text que ens omplirà amb l'esperança que una altra vida és possible si som capaços d'estar més pendents de què ens passa a dins i menys d'allò que, sempre des de fora, tant ens distreu del que veritablement compta!