En esclatar la Primera Guerra Mundial, el 1914, molts anglesos es van sentir identificats i moguts per un optimisme i un patriotisme, hereu de la mentalitat victoriana, que associava la guerra a conceptes com l?honor, la glòria, el deure, la justícia, el prestigi i l?amor a la nació. Wilfred Owen, com tants altres joves moguts per l?entusiasme o, qui sap, potser també per la por a oposar-se a aquella mena d?histèria col·lectiva, es va allistar per anar a combatre a les trinxeres de França. El que va viure allà no tenia res a veure amb la glòria, l?honor o la justícia.
Poemes de guerra, l?únic llibre d?Owen, que va morir als vint-i-cinc anys just una setmana abans del final de la guerra, ha quedat com a recordatori de l?abús i la manipulació per part del poder i de la inutilitat de la mort de tants innocents. Ell no va tenir més temps per viure ni per escriure, però els seus poemes, recollits i publicats pòstumament pel seu amic i també poeta Siegfried Sassoon, el fan mereixedor del lloc que ocupa entre els poetes anglesos més importants i estimats.
Wilfred Edward Salter Owen va néixer el 18 de març de 1893 a Oswestry, Anglaterra. Juntament amb Siegfried Sassoon, Robert Graves i Rupert Brooke, formen el nucli principal del grup de poetes conegut com The War Poets. Acabats els estudis, va fer un any de mestre assistent del reverend Herbert Wigan i el 1913 es va traslladar a Bordeus, on va treballar de professor d?anglès a l?acadèmia Berlitz. El 1915 va tornar a Anglaterra i es va allistar a l?Artists Rifles. El 1916 és destinat al Regiment de Manchester i va al front a principis de gener del 1917. Mesos més tard, va ser diagnosticat amb trastorn per estrès posttraumàtic i el van enviar a l?hospital psiquiàtric de Craiglockhart, a Edimburg. Allà va conèixer un altre poeta, Siegfried Sassoon, que el va introduir als cercles literaris anglesos i el va animar a continuar escrivint i a publicar els seus poemes. Però ja no va tenir temps de fer-ho. L?agost del 1918 va tornar al front de França i el 4 de novembre va morir mentre intentava travessar el canal del Sambre amb els seus homes.

Wilfred Owen (Oswestry, Inglaterra, 1893 ? Ors, Francia 1918) se interesó por la poesía siendo adolescente. Sin embargo, sus tentativas en este campo no hubieran aportado nada nuevo a la literatura de no haber sido por sus experiencias vitales en las trincheras de la Primera Guerra Mundial. Allí conoció el sufrimiento propio y el ajeno; no obstante, este dolor no lo llevó a escribir poemas de exaltación patriótica y guerrera, sino a expresar con voz lírica estos padecimientos y la compasión que la contienda despertó en él. Con humildad y sin rencor, nos cuenta cómo se sentían muchos soldados en la primera línea de una guerra que para muchos de ellos ya había perdido todo sentido.
Wilfred Owen (cuya obra fue utilizada por Benjamin Britten en el célebre War Requiem, 1962) murió en Francia en el campo de batalla y sus poemas ?vertidos aquí por Isabel Lacruz y Carles Llorach-Freixes? hacen de él el gran poeta del sufrimiento y del horror que supuso la Gran Guerra.

Wilfred Owen participó en la Gran Guerra y murió en ella pocos días antes del armisticio. Este volumen recoge sus poemas más conocidos y que probablemente sean su contribución más importante a la poesía del siglo XX: sus poemas de la guerra. Escritos en un breve lapso de tiempo, entre el verano de 1917 y el otoño de 1918, los versos reflejan el impacto extraordinario de la guerra y el consecuente cambio que ésta ocasionó en la visión del mundo. La intensidad de las descripciones de Owen, no sólo de las heridas del cuerpo, sino fundamentalmente de las del alma, es realmente conmovedora, y transforma los poemas escritos en el campo de batalla en un bello alegato pacifista. Benjamin Britten insertó varios de estos poemas entre los textos litúrgicos que conforman una de sus mayores obras: el War Requiem, una Misa de Difuntos que reconsagró en 1962 la derruida catedral de Coventry.
"Entre los poetas ingleses que escribieron y a menudo murieron en la 1ª Guerra Mundial, sin duda el mejor fue Wilfred Owen". (Luis Antonio de Villena),
"Estos poemas de Wilfred Owen le sobreviven como testamento auténtico y magnífico". (Siegfried Sassoon).
[Traducción de Gabriel Insausti ].