Aquest àlbum il·lustrat presenta una situació de joc en la qual en Nil i els seus ninots aprenen, per necessitat, a compartir les joguines. Tal com passa en la vida quotidiana, per a en Nil, la Lina, el Jotu i el Bip, el pas de l'activitat individual a l'activitat col·lectiva constitueix un laboriós procés qua avança entre el divertiment i el conflicte entre iguals. Finalment, la necessitat d'ampliar recursos i la satisfacció de jugar plegats multipliquen les possibilitats de fer activitats col·lectives. És una història per observar, explorar, interpretar i ser motiu de conversa. Per llegir i conversar amb els infants és convenient presentar el conte com qui obre una finestra i vola amb la mirada pels escenaris que ens ofereix. L'observació de les imatges, l'una darrere l'altra, ens permet de reconèixer cada personatge, saber què fa i interpretar les intencions que té en relació amb els altres. Així mateix, ens permet de saber què pensa, endevinar com se sent, etc., construint un tramat de relacions que, potser ens permetrà d'enfilar una història i adquirir hàbits i estratègies de lectura de la imatge i del text. La lectura de les imatges compartida entre iguals i entre petits i grans ajuda a adquirir les habilitats que calen en una conversa, com ara parlar, escoltar i saber guardar el torn de paraula. I, és justament quan els grans practiquen aquests hàbits amb els més petits, que aquests se'ls van fent seus.

Amb aquesta història introduïm un tercer personatge en la sèrie "EN NIL I ELS SEUS NINOTS". El Bip és un pingüí dibuixat que surt d'un llibre, arrossegat per la imaginació dels altres personatges, els quals no triguen a convertir-lo en company de joc. Una història dins una altra història... en la qual els personatges constaten diferències entre ells que els desperten la curiositat per conèixer les aficions i habilitats del Bip, el nouvingut, que no són poques... Quan els nous personatges arriben a l'univers dels infants, es van fent interessants -com passa amb les persones, a mesura que les anem coneixent-, sobretot quan esdevenen familiars i alhora sorprenents, quan els reconeixen, perquè els troben una vegada i una altra compartint una conversa, o quan els nens se'ls miren tots sols i retenen en la memòria les situacions de comunicació; aleshores els personatges passen a formar part de l'univers infantil, a ser estimats i enriquits amb noves qualitats. Però, tal com passa a les persones, per ser introduïts en el món imaginari dels infants, els hem de presentar, acompanyar i no deixar de banda després d'haver-los conegut. A través de les situacions de comunicació, els àlbums il·lustrats, presentats i explorats per mitjà de l'adult, esdevenen un llibre joguina que fa de pont entre l'interès per la "falda" i l'interès pel món de l'art, la literatura i el coneixement.

Los “Diez Mandamientos” fueron entregados a Moisés en el monte Sinaí tal como se narra en la Biblia, y han constituido la base de toda la cultura judía y, posteriormente, de la cristiana. Sin embargo, una lectura atenta de los textos, tanto del Antiguo Testamento como del Nuevo, hacen surgir contradicciones ante sus aparentes contradicciones e incongruencias, a veces debidas simplemente problemas de traducción. Por esta razón, Jaime Villarrubia, se sumerge en los orígenes de los textos hebreos para investigar lo que realmente significan las palabras del Decálogo, sin prejuicios ni dogmatismos, utilizando para ello una potente herramienta de investigación: la cábala.