En la vida de Lluís Bassat, un dels publicistes més prestigiosos del món, conflueixen dues famílies errants
i molts viatges a través dels segles. Els Bassat, sefardites, després d’haver de marxar d’Espanya al segle xiv,
recorren durant el xix i el xx Bulgària, Turquia, Àustria, Alemanya i França, abans de tornar a Espanya. Els Coen,
jueus romaniotes establerts a l’illa grega de Corfú, també han d’emigrar durant el xix i el xx a Itàlia i França, abans
que un dels seus membres arribi a Barcelona l’any 1905. Vicenç Villatoro, de la mà de Lluís Bassat, indaga en aquest
periple e xtraordinari del retorn a Sefarad, i ens transporta a un món ja desaparegut, trenat per tots els confins de
la Mediterrània. Cosint narració, testimoni i reflexió literària, El retorn dels Bassat és també un fil que ressegueix
l’esplendor i la tragèdia dels jueus del vell continent. I, al capdavall, la història de la mateixa Europa.

En el decurs de la història, el món jueu i el món català han generat zones compartides. La història de la relació entre Catalunya i els jueus és, d’una banda, una història amb valuoses aportacions en l’àmbit intel•lectual, però és també una història de tensions, una història amb episodis diversos, que inclou anys esplendorosos i fecunds, però també persecucions, exterminis i conversions forçoses. A partir de l’expulsió dels jueus, en el segle XV, hi ha un llarg període de silenci, fins a arribar a una nova presència, especialment a partir dels primers anys del segle XX.

No és Dràcula només. Arreu i en tots els temps, de les illes gregues a Haití, de Ceilan a Transsilvània, les tradicions han parlat de morts vivents que es passegen entre els humans per xuclar-los la vida o per oferir-los l'eternitat. El mite del vampir és universal i etern. De vegades és el símbol del mal. De vegades és la metàfora de la soledat i de la infelicitat: aquell que mata tot allò que s'estima, tot allò que toca. De vegades, el vampir és l'habitant de l'altre món que està, camuflat i ocult, a l'interior del nostre.(*CR*)En aquest llibre insòlit, les mirades de tots aquests vampirs es passsegen pel temps i per l'espai, en un calidoscopi de visions sobre el seu mite. S'hi barregen contes, poemes, suposats articles científics, pamflets polítics, notícies de premsa... Amb una rara erudició, se'ns parla del vampir centreeuropeu i dandi que actua en un balneari o del mort vivent cingalès que empaita viatgers incauts en un paisatge colonial. Se'ns barregen els vampirs amb la descoberta d'Amèrica, la revolució francesa, les dictadures comunistes o la guerra dels Balcans. De vegades, els vampirs ens resulten amables i benèfics, creditors de simpatia o, si més no, de compassió. Altres vegades són una encarnació nocturna del mal. Però hi ha també vampirs quotidians que viuen enmig de nosaltres, en la vida de cada dia, barrejant-se amb els nostres amors i les nostres esperances.(*CR*)"La mirada del vampir" és també un recull de mirades damunt del vampir. Relats inquietants, poemes nostàlgics, exemples irònics, que ens fan veure el nostre món a través dels ulls groguencs del vampir.