Al planeta Werel, fa deu Anys que conviuen a contracor els «llunynats», els colonitzadors de la Lliga de Tots els Mons, i els «egis», els nadius nòmades. Els nadius miren amb desconfiança qualsevol element foraster, i els foramons professen una fe cega en una civilització que els ha oblidat. Totes dues races es menyspreen mútuament, però si volen sobreviure els primers vents del llarg Hivern i l?amenaça emergent dels gaal, un bel·licós poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.
Planeta d?exili va ser la segona novel·la publicada per Ursula K. Le Guin i una de les obres fundacionals de l?univers de l?Ekumen. Va assentar molts dels temes recurrents de la seva obra, com l?ús de l?antropologia i l?etnologia dins de la literatura de gènere, l?intercanvi i el xoc cultural, i la crítica a qualsevol forma d?imperialisme i jerarquia social. Le Guin ja marcava en aquestes novel·les el camí de la seva literatura, una literatura que va canviar el gènere i que va esdevenir una influència i un referent tant dels seus coetanis com dels escriptors actuals.

Aunque es internacionalmente conocida y por su ficción, Ursula K. Le Guin comenzó a escribir poesía en 1959 y nunca dejó de hacerlo. En busca de mi elegía reúne el trabajo de su vida, ofrece una selección de lo mejor de sus seis volúmenes anteriores de poesía y presenta un poderoso grupo de poemas, a la vez terrenales y trascendentes, escritos en la primera década del siglo XXI.
Fruto de más de medio siglo de escritura, los setenta poemas seleccionados y los setenta y siete nuevos consideran la guerra y la creatividad, la maternidad y el mundo natural, y brillan con humor y vívida belleza. Estas conmovedoras obras de arte son un ajuste de cuentas con toda una vida.

Premi Nebula a la Millor Novel·la, 1974. Premi Hugo, 1975. Premi Locus, 1975. Premi Prometheus categoria Saló de la Fama, 1993.
En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d?enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n?hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d?Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Els desposseïts d?Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.
Una novel·la imprescindible, d?una profunda crítica social i política, escrita amb l?habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

L?Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s?aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l?Ekumen. L?habiten dues civilitzacions enfrontades i l?Ai haurà de trobar quina pot ser l?adequada per a l?aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l?altre.
La mà esquerra de la foscor d?Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L?obra tracta temes com la desigualtat de gènere, l?abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.

Ursula K. Le Guin és una dels escriptors més importants del segle XX. Les seves reflexions i idees són tan valuoses com la seva ficció i han canviat la mirada i l?ofici de molts autors contemporanis. El seu compromís amb la literatura transcendeix a tots els àmbits, no es conforma amb la revolució del gènere, ni amb la reivindicació d?un món millor sinó que ens demana implicació i acció partint d?una mirada crítica que s?inicia en nosaltres mateixos.
La seva convicció en el poder transformador de la lectura i la seva coherència a l?hora d?escriure, converteixen L?onada a la ment en un refugi al qual tornarem una vegada i una altra. El seu univers captivador i valent ens descobreix una forma de veure l?escriptura més enllà de les paraules i ens empeny a imaginar alternatives per al futur que hem de començar en el nostre present.

Les dotze direccions del vent recull disset narracions d?Ursula K. Le Guin, algunes de les quals van ser el germen de les novel·les que va desenvolupar al llarg de la seva trajectòria literària. A cavall entre la ciència-ficció i la fantasia, els contes que composen aquesta antologia han estat escollits i prologats per la mateixa autora.
Reconeguda amb guardons com el National Book, el Premi Kafka, el Premi Nebula o l?Hugo, Le Guin és famosa per la seva escriptura lírica, els seus personatges rics i la imaginació del seu univers literari. Els relats que composen aquest recull en són una clara mostra, i la seva força reafirma el llegat de l?autora com una dels millors escriptors de gènere de tots els temps.

Una mentida sosté un dels murs més pesants de Terramar, el que separa les ànimes dels morts i les dels vius. És evident que els humans i els dracs no podran seguir sostenint la foscor i el desequilibri del seu món.
En Ged, antic arximag de Terramar, envia en Vern a buscar el consell de la Tenar, la Tehanu i el rei Lebannen. A més, els dracs estan fent incursions a les Illes d?Occident, posant en perill la pau que volen pactar el rei Lebannen d?Havnor i el rei dels karguesos. L?Íria, un drac ferotge capaç de transformar-se en dona, emprendrà amb ells el viatge a l?Arbreda Immanent de Roke, el lloc més sagrat de Terramar i l?únic capaç d?acollir una batalla d?aquestes proporcions. L?heroïna, la sàvia, el mag, el rei i la dona drac només tindran una oportunitat per salvar el món.

Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció de que aquest s?aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l?Ekumen. Ai no podia preveure les dificultats que s?hi trobaria tot i que no és la primera vegada que contacten amb aquest món. L?habiten dues civilitzacions enfrontades i Ai haurà de trobar quina pot ser l?adequada per a la seva proposta. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de Kemmer o zel adopten un sexe o l?altre.
La mà esquerra de la foscor d?Ursula K. Le Guin tracta temes com la desigualtat de gènere, l?abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica. També reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.

Con descripciones deliberadamente vagas y vívidas, el narrador describe un festival de mediados de verano en la ciudad utópica de Omelas, cuya prosperidad depende de la miseria perpetua de un chico. Quienes se marchan de Omelas fue nominado al Premio Locus al mejor relato corto en 1974​ y ganó el Premio Hugo al mejor relato corto en el mismo año.