Escrito en 1948, este maravilloso relato trata de la amistad verdadera, de los sueños, del primer amor y del paso de la edad. El propio Capote lo consideraba como el mejor de su producción. Está ambientado en Alabama en el verano de 1947, en un pueblo donde casi lo único que se podía hacer era tomar helado de tutti-frutti sentado en el porche viendo pasar el autobús de las seis. Un día llegará en ese autobús una chica que despertará a los habitantes del pueblo: Lily Jane Bobbit (y su madre, que nunca habla), que revolucionará las vidas de dos amigos, Billy Bob Murphy (cuyo padre habia fallecido recientemente en la Primera Guerra Mundial) y Preacher Star, y dará lugar a una lucha por llamar su atención.
El resultado es un retrato inolvidable de los protagonistas, de sus padres y de la vida en el profundo sur de los Estados Unidos de mediados del siglo xx.

Posiblemente, la más noble tarea ?si es que tal cosa existe? tanto de la ficción como de la no ficción sea aspirar a alcanzar los escenarios donde suceden de verdad las cosas. La ficción bebe de la verosimilitud, la no ficción de la veracidad. Capote nos recordó algo que ya todos sabíamos: lo que sucede cuando mezclamos bebidas. Es la variedad de los vinos, no su calidad, la culpable. A la vez, nos hizo soñar con la posibilidad de que existiera un destilado mítico que pudiera combinar lo mejor de variados y exquisitos licores sin provocar resaca. Fue un proyecto ambicioso llevado a cabo por un escritor que estaba en plena y tortuosa posesión de sus dotes y en el momento álgido de su fama. Bebiendo su sangre fría aprendí muchas de las cosas que se pueden hacer, y muchas de las que no, en escritura. Y llegué a constatar que la ficción, lo novelado, no era la única forma artística superior que podía adoptar la escritura. Truman terminaría viajando en la caravana de los Rolling Stones en su gira del 72 para contarlo. Y Keith Richards, irreverente, le embadurnaría la puerta de su habitación con salsa de tomate, pintando la frase «In Cold Ketchup». Faena de aliño para recibir un Capote. Sabino Méndez Ilustración de cubierta Federico Yankelevich

Grady McNeil té disset anys, i ha convençut els seus pares que la deixin sola al seu àtic de Central Park mentre ells se?n van de creuer. Ningú s?explica per què la noia prefereix passar l?estiu a Nova York i no a Europa. Però Grady té un secret: està enamorada. Un amor difícil, perquè ella pertany a l?alta societat i ell, Clyde Manzer, vigilant de garatge, és jueu, veterà de la Segona Guerra Mundial i de classe baixa. A mesura que l?estiu avança, l?afer es va tornant més seriós, més fosc, més ambigu? El 1966, gràcies a l?èxit d?A sang freda, Truman Capote va poder abandonar el seu apartament de Brooklyn, on va deixar enrere una pila de papers manuscrits, que va rescatar el porter de la finca. L?any 2004 van ser subhastats i va ser així com es va recuperar el text de Creuer d?estiu, una novel·la que Capote havia començat el 1943 i en la qual va treballar durant ben bé una dècada fins que la va acabar descartant. «Un conte de fades de Nova York, que en les darreres pàgines es metamorfoseja en tragèdia. El ritme de la prosa és perfecte» (Adam Mars-Jones, The Observer); «Grady és una clara precursora de Holly Golightly. El sol fet de descobrir una obra inèdita de Capote és fascinant, però la novel·la se sosté pels seus mèrits, que són considerables» (Peter Parker, The Sunday Times); «Un intent febril i bell de capturar l?ardor i la passió d?un amor d?estiu, i del mateix acte d?escriure» (Stephen Abell, Times Literary Supplement).

L?arpa d?herba és un títol imprescindible en l?obra de Truman Capote, una peça clau del seu univers literari i una mostra reeixida de l?exquisit registre amb què retrata les vivències més intenses. En aquesta novel·la de trets autobiogràfics, Capote relata la història d?una petita comunitat nord-americana els ciments morals de la qual es veuen sacsejats per un episodi insòlit. En Collin Fenwick és un orfe que viu amb dues parentes solteres i solitàries. La Verena, rígida i avara, la dona més rica del poble, i la Dolly, un esperit pur, que ha hipotecat la seva vida per tenir cura de la germana i que només troba gust en les estones que passa amb la Catherine, una negra que du a terme tasques domèstiques, i quan s?ocupa del seu curiós remei contra la hidropesia.
La intervenció d?un bergant que deixa pelada la Verena, frustrant de passada les seves expectatives sentimentals, desencadena un esdeveniment central: la Dolly i la Catherine abandonen la casa i s?instal·len, amb el jove Collin, en una precària cabana construïda a la copa d?un arbre. Aquest fet desconcerta la bona societat del poble, entre la qual hi ha un xèrif servil, els animalots de sempre i, no podia ser altrament, el reverend i la seva esposa. Però els improvisats habitants de l?arbre també tenen adeptes, com el jove Henderson i el peculiar jutge Cool, que troba en aquest cas l?oportunitat de redimir la buidor de la seva vida.

Este maravilloso relato, escrito en 1948, trata de la amistad verdadera, de los sueños, del primer amor y del paso de la edad. El propio Capote lo consideraba como el mejor de su producción.
Está ambientado en Alabama en el verano de 1947, en un pueblo donde lo único que hay que hacer es tomar limonada y jugar al dominó. La llegada en el autobús de las seis de una chica cambiará la vida del pueblo y, especialmente, la de dos amigos, Billy Bob Murphy (cuyo padre había fallecido recientemente en la II Guerra Mundial) y Preacher Star. La llegada al pueblo de Lily Jane Bobbit (y su madre, que nunca habla), revoluciona sus vidas y dará lugar a una lucha por llamar su atención.
Capote realiza un retrato inolvidable de los protagonistas, de sus padres y de la vida en el complejo y profundo sur de los Estados Unidos de mediados del siglo XX.
«Capote es el escritor más perfecto de mi generación : escribe las mejores frases, donde cada término, cada ritmo es pensado cuidadosamente.» (Norman Mailer).
[Traductor: Jan Villoro].

New York in the 1940s. In the expensive jewellery store, Tiffany's, Holly Golightly feels calm and safe. In her apartment every night is party night. Men come and go. But Holly is searching for her place in the world. Can any of these men offer her happiness?

Tres grans estrelles de Hollywood (Marlon Brando, Marilyn Monroe i Tennessee Williams) passades per la ploma d’un dels millors escriptos nord-americans del segle XX
El Capote més fi, intel·ligent i xafarder
Qui pot extreure les confessions més íntimes d’un Marlon Brando vestit amb quimono a punt d’interpretar Sayonara? Només algú com Truman Capote podia ser capaç d’estirar tant la llengua del gran divo per fer-ne un retrat penetrant i ple d’ironia.
I és que el retrat de Brando, juntament amb el d’una Marilyn Monroe divertida però colpidora i el d’un Tennessee Williams tan genial com insegur, ens planten davant d’un Capote capaç de raspallar tendrament però a la vegada sense pietat algunes de les estrelles més famoses del món de la cultura i l’espectacle.
Els tres retrats reunits en aquest llibre («El duc als seus dominis», «Una criatura deliciosa» i «Tot recordant Tennessee»), traduïts per primer cop al català, sintetitzen l’estil d’una de les plomes més brillants del segle XX: «L’home que va fer del titular, de la frase enginyosa, curta i letal, un art», com diu Kiko Amat al pròleg.
Traducció de Francesc Rovira i pròleg de Kiko Amat.
Capote, geni i mite
Nascut a Nova Orleans, Truman Capote (1924-1984) és considerat un dels grans noms de la literatura del segle XX. Escriptor prolífic i periodista, Capote és autor d’algunes obres cabdals de la literatura nord-americana, entre les quals destaquen Esmorzar a Tiffany’s, Música per camaleons, A sang freda o Altres veus, altres àmbits. Capote va saber conrear tant l’èxit literari com el social. Individu de llums i ombres, però envoltat sempre d’unes tenebres compulsives que el van dur a un procés d’autodestrucció sense retorn, a Música per camaleons immortalitzaria una frase en què deia de si mateix: «Sóc alcohòlic. Sóc drogoaddicte. Sóc homosexual. Sóc un geni.»