La aplicación de las aportaciones de la visión sistémica al marco educativo abre la puerta a un nuevo paradigma pedagógico que permite que los docentes miren la realidad educativa como un todo, vinculando los sistemas familiares, sociales, culturales, históricos y espirituales, y vean cómo ello influye, repercute y está en la base de los procesos de enseñanza-aprendizaje.
Hoy en día sabemos que el ser humano está constituido por una red inmensa de complejidades neuronales, sensoriales, psíquicas, sociales y espirituales que se influyen continuamente unas a otras. Tanto la física moderna como la neurociencia y la biología, por citar solo algunos campos de la ciencia, muestran descubrimientos que van en esta dirección.
La pedagogía sistémica multidimensional pone la mirada en el desarrollo de la consciencia, la interioridad y las dimensiones transgeneracionales, intergeneracionales, intrageneracionales e interpersonales, y en cómo la inclusión de esta información llena de sentido el aprendizaje y vincula el ser, el pensar, el sentir y el hacer.
Esta educación incluye la razón y la intuición, une la mente y el corazón, escucha el cuerpo, las emociones, los sentidos y significados de cada persona, dignifica las raíces y la identidad de cada una, y ordena la complejidad de los vínculos para que cada cual esté en su lugar y que las nuevas generaciones puedan desarrollar al máximo sus potencialidades.
En este libro se presentan los fundamentos de todo ello y algunas herramientas para llevarlo a la práctica.

Res es pot entendre si no és a la llum de l'evolució; no som una espècie acabada, estem devenint dia a dia. Evoluciona la cultura, les societats, la tecnologia; evolucionen els valors, evoluciona la consciència… Ens podem preguntar de què depenen els canvis evolutius, qui o què els genera i com podem afavorir algun canvi en l'educació, que és l'àmbit que ens ocupa. Quin tipus d'evolució necessitem?
Howard Gardner, pare de la teoria de les intel·ligències múltiples, s'està qüestionant moltes coses de la seva pròpia tesi. Es planteja el fet que els polítics que han ocasionat grans barbaritats, com la guerra d'Iraq o altres massacres, poden tenir molt desenvolupades les intel·ligències múltiples, però no han tingut escrúpols a l'hora de fer-ho. Ell i els seus col·legues ara investiguen on radica la intel·ligència del bé comú.
El títol del nostre llibre, R-Evolució del sistema educatiu, és un joc de paraules que en si mateix amaga la solució.
La paraula revolució ens posa en contacte amb quelcom que explota, un trencament de motllos, forces reprimides es posen en acció per produir els canvis esperats.
La R representaria tot allò reprimit, exclòs de l'educació i de la vida de les persones, la vessant profunda i sagrada de la vida, que comença amb allò més biològic. Ens cal incloure el cos, els impulsos, les emocions… Els hem anomenat els sense papers, atès que no consten mai enlloc i són més del 90% del que som.
Necessitem una Revolució cap a un pensament integrat, que potenciï tot el que som i ho abraci sense excloure'n res; només així podrem avançar cap a una civilització més humana que tingui cura del bé comú de tots, no només d'uns quants, i podrem efectuar un salt evolutiu que ens faci més feliços i adaptables a les circumstàncies que ens toca viure. Aquest és el millor regal que podem fer a les noves generacions.
La R obre la porta de l'evolució de l'educació cap a un paradigma sistèmic, multdimensional i complex, que abraça totes les dimensions i totes les realitats. Cal aventurar-se més enllà dels camins coneguts: la creativitat, la intuïció i les emocions seran ara les aliades per establir un estat de coherència entre el cor i la ment.

Els principis que aporta la pedagogia sistèmica multidimensional contribueixen a humanitzar l’educació, a unir la ment i el cor, a dignificar les arrels i la identitat de totes les persones, a enfortir i ordenar la complexitat de vincles perquè cadascú estigui en el seu lloc, i a fer possible que les noves generacions puguin desenvolupar al màxim les seves potencialitats.
L’aplicació de les aportacions de la visió sistèmica al marc educatiu obre la porta a un nou paradigma pedagògic que possibilita als docents mirar la realitat educativa com un tot, vinculant els sistemes familiars, socials, culturals i històrics, i espirituals, i d’altra banda veure com això influeix, repercuteix i està en la base dels processos d’ensenyament-aprenentatge.
Ara ja sabem que l’ésser humà està constituït per una xarxa immensa de complexitats neuronals, sensorials, psíquiques, socials i espirituals que s’estan afectant contínuament. Tant la física moderna com la neurociència i la biologia, per citar només alguns camps de la ciència, mostren descobertes que van en aquesta direcció.
La pedagogia sistèmica multidimensional posa la mirada en el desenvolupament de la consciència, la interioritat i la complexitat de dimensions vinculars transgeneracionals, intergeneracionals, intrageneracionals i interpersonals, i en com la inclusió d’aquesta informació omple de sentit l’aprenentatge i vincula el ser, el pensar, el sentir i el fer.
Aquesta educació inclou la raó i la intuïció, escolta el cos, les emocions, els sentits i significats de cada persona, és creadora d’una xarxa de nous sabers, i implica la comprensió d’una realitat interconnectada i complexa. Visualitza un currículum multidimensional i transdisciplinar significatiu, que ens ajuda a agrair el passat i allò sagrat que porta a l’ànima cada persona, per gaudir del present i obrir-nos al futur amb èxit.
En aquest llibre es presenten els fonaments de tot plegat i algunes eines per portar-ho a la pràctica.