Quan es parla de televisió local, se sol al·ludir a la seva condició de pròxima. Però, perquè l’audiència en percebi la proximitat, l’ha de mostrar no tan sols en l’elecció dels continguts dels programes, sinó també en el model de llengua que els vehicula. D’aquesta manera, els receptors se senten més a prop dels centres emissors, perquè parlen com ells mateixos en tractar temes que els afecten com a membres de la comunitat a què pertanyen.??Aquesta Guia fonètica per a les televisions locals s’ha elaborat, precisament, per proposar uns models de pronunciació, és a dir, de l’aspecte més material i distintiu del llenguatge, per a l’elocució formal de les televisions locals dels territoris de parla catalana.??La base conceptual de la qual parteix és la proposta de l’Institut d’Estudis Catalans (1990), que amplia i adapta. Hi tenen cabuda dotze varietats: tres són del català oriental continental: central (comarques centrals), olotí i tarragoní; tres, del català insular o balear: mallorquí, menorquí i eivissenc; cinc, del català occidental: lleidatà, tortosí, valencià central, valencià meridional i valencià septentrional; i una, del català d’enclavament: alguerès. La tria d’aquestes varietats s’ha fet tenint en compte la seva vitalitat i l’existència d’una televisió local potent i prestigiada a la zona. També s’hi ha incorporat alguna varietat que no presenta aquesta segona condició, perquè s’ha considerat que la Guia l’havia d’incloure si volia oferir una proposta elocutiva completa.??Els seus destinataris naturals són, és clar, els locutors de les televisions locals, però serà útil també per a totes aquelles persones que han de parlar davant d’audiències d’abast més ampli. A la Guia trobaran indicades les pronunciacions vàlides d’una manera clara i planera, allunyada sempre que s’ha pogut de la terminologia especialitzada, que seria poc operativa per als que no hi estan avesats.

El futbol és l’esport que té més seguidors i també el que ha generat un llenguatge més dinàmic i creatiu, tant pel que fa a la terminologia específica com a la fraseologia i a les maneres de dir més generals, amb les quals ha donat lloc a un discurs divers però inconfusible. En el cas del català, el llenguatge futbolístic, que ha hagut de superar els quaranta anys de silenci que va imposar el franquisme, ha estat, a més, un element de normalització activíssim per la seva potència i pel seu abast, i això facilitat pel fet que, a partir de 1976, les transmissions radiofòniques dels partits han tingut un nivell de qualitat indiscutible gràcies a la tasca de professionals i lingüistes que van assumir el repte de recuperar i de modernitzar la llengua en aquest àmbit i van treballar incansablement per aconseguir que fos correcta, eficaç i adequada.
En aquest llibre, lingüistes i professionals de la ràdio i la televisió expliquen la relació entre el futbol i la llengua catalana. Els lingüistes se centren en la singularitat del llenguatge futbolístic i les estructures gramaticals i lèxiques que el conformen; en la creació d’una terminologia pròpia; en el fet que sobrepassi la representació del joc i configuri identitats polítiques i nacionals; i en l’anàlisi i el balanç dels encerts i els dèficits que es troben actualment en les transmissions.
Els professionals de la ràdio i la televisió repassen la història de les primeres transmissions en català; la seva pròpia experiència, les dificultats amb què s’han trobat; les ajudes (o la manca d’ajudes) de què han gaudit per reciclar-se lingüísticament; els problemes d’interferència amb què s’enfronten els qui transmeten en català i en castellà, i tot allò que forma part del seu ofici. Uns i altres opinen sobre quines mancances s’haurien de superar i què s’hauria de fer per aconseguir un nivell encara millor que l’actual.

El gran llibre per cultivar, cuinar i gaudir dels productes de l'hort Un homenatge a la terra i a tots els qui la treballen.

oMes a mes: els productes de temporada, què sembrar i què plantar; el calendari lunar a tenir en compte en els treballs de camp i d'hort urbà, i totes les fires locals de productes.

o Receptes per a cada temporada, elaborades per la cuinera i escriptora

Maria Nicolau.

o Frases fetes i dites per a cada mes de l'any, seleccionades per

l'autora Maria José Valiente.

o 12 mesos, 12 productes i 12 productors, entrevistes fetes

per Anna Roca en què es presenten les fortaleses del sector agrari

i ramader del territori.

La guia 360 per a totes aquelles persones que tinguin interès a cultivar, cuinar o consumir productes de la terra de manera responsable; amb tota la informació pràctica relacionada amb cada mes de l'any.