Cap al final del segle XVI, Jaume Plagumà, portantveus del rei, el jutge Pere Joanola i el fidel criat Simó van a Madrid, la nova capital de Felip II, convidats pel comte d'Almenar al casament de la seva filla.
Un cop arribats, la Comtessa Vídua d'Almenar expressa el seu disgust a Plagumà perquè el seu fill i la seva jove volen casar la seva néta de manera inapropiada, segons el seu parer. El nuvi és el comte de Valverdín, qui segons la Comtessa Vídua està embruixat perquè s?ha volgut casar dues vegades i les dues núvies han mort sobtadament la nit abans i, naturalment, la dama pateix per la vida de la seva néta.
Plagumà, que ha de ser el padrí de la núvia, es trobarà a la cort espanyola amb l?entrebanc d?haver de resoldre el que sembla un cas d?assassinat múltiple sense tenir l?empara de la jurisdicció, perquè ell és portantveus del rei, però només a Catalunya.
A Morts al peu del Reial Alcàsser descobrirem com l?enginy de Jaume Plagumà excel·leix per damunt de les competències polítiques i els recargolaments cortesans.

Cap al 1571, amb l?arribada a Catalunya del nou virrei enviat per Felip II, el cavaller Jaume Plagumà és nomenat portantveus del rei, i tindrà com a jutge ajudant el seu amic Pere Joanola.
A través d?un escrivà que el virrei afegeix estratègicament a la cort del nou portantveus, s?encomana a Plagumà d?iniciar la seva tasca just en el punt en què el difunt portantveus l?havia deixada: la investigació d?uns crims de gran ferotgia comesos al llarg de la ruta que uneix Barcelona amb Perpinyà.
Un matí, sortint de la seu barcelonina, el portantveus Plagumà dona almoina a un captaire que els ofereix una estampa amb un rodolí sobre un tal fra Bartomeu que, segons la brama popular, ajuda a solucionar problemes de molta gravetat, sobretot si els afectats són gent adinerada.
La ruta de la mort serà el primer gran repte per a la sagacitat i el sentit de la justícia del nou portantveus, Jaume Plagumà, que s?adonarà tot d?una que la seva vida no serà mai més plàcida.

El nou virrei de Catalunya, nomenat per Felip II, rep la notícia que el degollador de Vallvidrera ha tornat a actuar i cada cop ho fa més a prop del recinte emmurallat de Barcelona. Jaume Plagumà, el portantveus del rei, sempre assistit pel jutge Joanola, serà cridat a resoldre els crims del degollador, un assassí que sembla ser a tot arreu i en tots els estrats socials.
D?altra banda, tot un seguit de familiars de Jaume Plagumà veuran com la seva vida corre perill a causa d?una herència molt cobejada, la de la família Vallserena, que tant pot caure en mans de nobles sense escrúpols com passar a engruixir el patrimoni d?institucions religioses molt cobdicioses.
Tot plegat encara es complicarà més amb l?arribada d?un objecte molt peculiar i refinat: un ull de vidre fabricat a Murano i destinat a una dama, Lluïsa Maria Vallserena, amb un passat tempestuós que molts voldrien esborrar al preu que sigui.

Cap a finals del segle XVI, Jaume Plagumà, el portantveus del rei, és enviat pel veguer de Barcelona a una baronia prop del Montseny per comprovar si és cert que s?hi refugien hugonots i calvinistes.
El que d?entrada semblava un afer inquisitorial deriva en la complicada investigació d?un seguit d?assassinats que podrien tenir l?origen en una escola laica que s?ha fundat a Granollers i que provoca el recel dels ordes religiosos.
La crueltat de l?assassí i els seus mètodes sanguinaris posaran a prova l?enginy i l?audàcia de Jaume Plagumà, que haurà de recórrer a l?ajut d?un escrivà jurat, de nom Gaspar Rosés, davant els dubtes vocacionals del seu inseparable amic, el jutge Pere Joanola.
Segons Plagumà anirà descobrint, l?origen d?aquests crims podria ser llunyà en el temps, més d?un segle enrere, quan Catalunya es dessagnava en una guerra civil entre la Generalitat i la Corona, i quan, a la Força Vella de Girona, qui havia de ser el futur rei Catòlic corria perill de mort.

En aquest extraordinari text autobiogràfic, l’autora ens ofereix molt més que el relat d’unes vivències personals intenses; és de fet una gran descripció de la seva vida apassionant, farcida de situacions transcendentals, greus, perilloses, viscudes a tot risc i en primera persona, sense oblidar-se mai d’Ell —així anomena el seu marit—, del qual mai no ha deixat d’estar ben i ben a prop.
“El meu present és una vida paral·lela al meu passat, perquè sempre visc aquell passat com si el visqués ara”; així es manifesta Teresa Juvé per donar tot el sentit al títol d’aquest llibre.
Tu ets jo és el que molt sovint li repetia el seu home, l’eminent polític català Josep Pallach. “Entre nosaltres no hi havia secrets; jo ho sabia tot d’ell i ell de mi. Jo era el seu mirall; ell em veia dins seu i jo era dins d’ell”.

L’any 1596, quan el virrei de Catalunya Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba acaba de prendre possessió del seu càrrec, en un congost prop de Capellades els bandolers de Pere de Ridau preparen una emboscada al carro de moneda que viatja, protegit per una bona escorta, de Lleida a Barcelona.
Els bandolers, però, seran alhora sorpresos per soldats dels terços del rei, comandats per un tèrbol capità ansiós de caçar bandolers i hugonots. L’encontre sagnant d’uns i altres provocarà un gir inesperat dels fets, tan greu i pervers que causarà una gran alarma fins a la mateixa cort reial.
Jaume Plagumà, el portantveus del rei i un dels homes més sagaços del regne —i també un dels més mirats de reüll per la Inquisició— hi haurà de posar remei amb les seves virtuts detectivesques.