L’any 2013 l’elecció del Papa Francesc va obrir un període de grans expectatives, en què molts cristians confiaven que s’afrontarien alguns dels grans reptes que l’Església Catòlica té al davant, derivats tant de la tensió entre espiritualitat i institució (és a dir, sobre quina mena d’institució ha de ser l’Església), com de la confrontació entre doctrina i estil de vida. Però cal tenir present que la renovació de l’Església sempre s’ha iniciat des de sota. De fet, avui dia són molts els moviments que busquen resposta en l’Església Catòlica sobre qüestions que posen en conflicte la seva experiència espiritual i la seva vida personal (catòliques pel dret a decidir, capellans casats, divorciats dintre l’Església, cristians LGTB...).
La monja benedictina Teresa Forcades repassa tots aquests moviments, posa en relleu les seves reivindicacions i exhorta la institució eclesial a mantenir-se sempre dinamitzada per la seva missió original.

«Teresa Forcades, doctora en salud pública y teología, y Esther Vivas, activista e investigadora en movimientos sociales, nos hablan de manera contundente de la violencia del sistema. Se señala, desde los medios de comunicación y el poder, la violencia de aquellos que protestan en la calle, pero los que ocupan bancos, pisos vacíos, escuelas... solo reivindican una democracia de verdad. En cambio, lo que es extremadamente violento es el sistema actual que condena al hambre en un mundo donde abunda la comida; que expulsa a la gente de sus casas cuando hay miles de viviendas vacías; que nos excluye de la sanidad y de la educación pública mientras aumentan las inversiones en el ámbito privado. Estos abusos instituidos en el sistema son terrorismo de Estado.
Nos dicen que democracia es vivir en libertad, pero, ¿dónde está la libertad capitalista que valora el riesgo como un valor de la economía cuando se rescatan bancos? Y, en cambio, ¿hemos tenido la libertad de decidir que no queremos pagar la deuda privada? La profundidad de la crisis y el aumento de la indignación desenmascaran el sistema. Hemos perdido el miedo, y la calle cuestiona la legalidad y legitimidad del poder. Este libro demuestra que somos muchas las personas que reivindicamos la política como la lucha cotidiana por nuestros derechos.»

Introducció a la teologia feminista, un concepte nascut a finals del segle XX però amb arrels antigues, des que existeix la confrontació entre el «discurs públic sobre les dones» i «l’experiència de Déu de cada dona». L’obra situa la teologia feminista en el marc de les teologies crítiques o de l’alliberament, i recupera una sèrie de pensadores i teòlogues que, des del naixement de la modernitat," han criticat l’exclusió de la dona de moltes funcions eclesials i han defensat el seu accés a l’ensenyament superior.