Las emociones y los sentimientos han sido siempre determinantes en política. Pero ¿por qué ahora ocurre más que nunca? Nos proponemos mostrar cómo y por qué las emociones dominan el mundo, para ser menos prisioneros de ello.
¿Quién no ha leído algún tuit de Donald Trump y no ha percibido su odio latente o expreso? Seguro que más de uno ha visto algún fragmento de los debates sobre el Brexit o sobre la crisis del coronavirus, ahí con Boris Johnson luchando infatigable contra los elementos. ¿Y aquel eufórico «asaltar los cielos» de Pablo Iglesias? ¿Y lo bien que nos hizo sentir Pedro Sánchez cuando se estrenó como presidente diciendo que dejaría atracar en España el barco con migrantes que Matteo Salvini había bloqueado en Italia? Quizás habrás visto algún meme de los muchos que se hicieron sobre el canadiense Justin Trudeau a lo príncipe azul en una foto junto a Melania Trump. Y no niegues que, pasada la gran crisis, has oído hablar en más de una ocasión sobre la admiración que despierta Angela Merkel. Y de la irritación que despierta el discurso de Abascal, no caben dudas... ¿Qué hay de verdad en todo ello? ¿Y en todos ellos? ¿Y en esos sentimientos que generan a millones de personas?
La ciencia de la emoción hace tiempo que lo estudia, y es que, si los sentimientos mueven el mundo, ¿cómo no iban a hacerlo también con la política? Vivimos más del «gustar» que del «disfrutar», más de apariencias que de realidades. ¿Y cómo no iba a sublimar eso una política que vive en campaña permanente? Es el mundo que vivimos. Los protagonistas de este libro son eso.
Son ellos, pero también somos nosotros.

Les emocions i els sentiments han estat sempre determinants en política. Però per què ara ocorre més que mai? Ens proposem mostrar com i per què les emocions dominen el món, per a ser menys presoners dels nostres sentiments.
Qui no ha llegit algun tuit de Donald Trump i no ha sentit el seu odi? Segur que més d'un ha vist algun fragment dels debats sobre el Brexit o sobre la crisi del coronavirus, amb Boris Johnson lluitant infatigable contra els elements. I les llàgrimes d'indignació de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau? I aquell eufòric «asaltar los cielos» de Pablo Iglesias? I quan Pedro Sánchez es va estrenar com a president, que ens va fer sentir tan bé dient que deixaria atracar a Espanya el vaixell amb migrants que Matteo Salvini havia bloquejat a Itàlia? Potser hauràs vist algun mem dels molts que es van fer sobre el canadenc Justin Trudeau com a príncep blau en una foto amb Melania Trump. I no neguis que, passada la gran crisi, has sentit parlar en més d'una ocasió de l'admiració que desperta Angela Merkel. I de l'empipament que provoca el discurs d'Abascal, no hi ha cap dubte. Què hi ha de veritat en tot això? I en tots ells? I en aquests sentiments que generen a milions de persones?
La ciència de l'emoció fa temps que ho estudia, i és que, si els sentiments mouen el món, per què no haurien de fer-ho també amb la política? Vivim més de l'«agradar» que del «gaudir», més d'aparences que de realitats. I per què no hauria de sublimar això una política que viu en campanya permanent? És el món que vivim. Els protagonistes d'aquest llibre són això. Són ells, però som nosaltres.

"Si el comunista Lev Trotski va teoritzar la ?Revolució Permanent? i el periodista i assessor nord-americà Sidney Blumenthal va inspirar-s?hi per parir el concepte de ?Campanya Permanent?, a Catalunya, l?independentisme polític ha passat tot això per la batedora, per fer-ne una versió de butxaca: la ?Competició Permanent? que fa dècades que enfronta el món convergent i el món republicà d?ERC. I tot a l?espera i coent un desenllaç (via eleccions al Parlament) que serà més que això i que decantarà la lluita per l?hegemonia independentista que, no ens enganyem, és una guerra aferrissada per l?hegemonia del mapa polític català en conjunt. Però, a pams: primer la lluita és pel lideratge. Ara la batalla és per quedar primer en el camp independentista. I aquest desenllaç decantarà la guerra de fons: la de l?hegemonia de l?independentisme. L?enfrontament fratricida que fa tant que protagonitzen convergents (post o no) i republicans ha impregnat tota la política catalana i molt d?allò que l?ha descrit durants aquestes dues crítiques dècades de segle XXI que ara comencem a deixar enrere. Potser seria hora que el sobiranisme polític també superès aquesta era de l?enfrontament, com a mínim en els termes crispats que l?hem conegut. I això reclama d?un desenllaç que marqui un abans i un després clar."

¿Quién era el gran confidente de Bill Clinton en sus años dorados en la Casa Blanca? ¿Quién era el «cerebro» de George W. Bush? El autor dibuja el mapa estratégico de los nuevos líderes y, sobre todo, pone nombres y apellidos a los que escriben el guión de la gran escena política.

L'acte d'enganxada del cartell donarà el tret de sortida a una nova campanya electoral, però en aquesta ocasió la cursa per saber qui serà el guanyador de les properes eleccions quedarà tenyida de sang i esquitxada per una llarga llista de sospitosos: polítics, periodistes i assessors.

En Max Margarit, assessor polític d'un candidat una mica especial, és el nostre protagonista. A través del seu diari personal, amb ell reconvertit en detectiu ocasional, seguirem les seves càbales i les pistes que anirà trobant, en una peculiar campanya electoral on ningú quedarà lliure de sospita.

Qui guanyarà les eleccions?

Qui hi ha darrere de les morts?

I... què n'opinaran els afamats tertulians, víctimes i assassins en potència?

Un thriller amb rerefons polític en què Toni Aira ret un homenatge als grans clàssics del gènere del misteri i en què l'humor és ben present. Una novel·la delirant, fins i tot encara més que la nostra política de cada dia.