6 d?abril de 1840 Després d?haver resolt alguns dels crims més sonats d?Europa, el cèlebre detectiu Auguste Dupin arriba a Barcelona per investigar un cas que l?involucra directament i que està relacionat amb la passió principal de la seva vida: els llibres. Han trobat un llibreter mort, diuen que el van matar per robar-li un llibre en concret, i el títol encén totes les alarmes de l?investigador. Matar per un llibre? Avui sembla impossible, però un dels assassins més coneguts de la història de Barcelona matava pels llibres. Vet aquí la història del primer assassí en sèrie de la ciutat. Els primers crims «mediàtics» del país. I la gran aventura d?un personatge memorable. Auguste Dupin s?enfronta al cas de la seva vida en una ciutat que bull entre bullangues, pinxos de baixa estofa i llibreters que semblen trets d?una pel·lícula de gènere negre. Sylvia Lagarda-Mata ja era una de les principals cronistes i divulgadores de la història de Barcelona. Concretament, de la Barcelona fosca i criminal. Amb aquesta novel·la, guanyadora del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona, fa un pas decisiu entre les millors narradores del país.

La geografia catalana del costat foc.
La vinculació de les llegendes, tradicions i històries sobre el diable amb Catalunya ens fa pensar que lluny de culpar els nostres enemics de portar-nos el mal, els catalans tenim ben assumit que el diable ha nascut, crescut i viscut entre tots nosaltres. L'autora ha indagat en una ingent documentació per extreue'n les llegendes, tradicions i també algunes realitats menys conegudes i més curioses a casa nostra. Personatges (Homes-llop, dips, bruixes, dracs), indrets (Tivissa, Prades, Lloret Salvatge, Arbúcies), les festes majors, juntament amb la la toponímia i les representacions artístiques del diable ens donen una geografia de Catalunya vinculada a l'àngel rebel. Algunes de les històries que apareixen:
- Segons l'escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà.
- En català tenim més de 70 mots populars per parlar del Diable.
- Juan de Amargós va pintar un gravat el 1719 on un extravagant dimoni amb cames escamoses, llarga cua i pits femenins portava barretina! Al poble de Martinet de la Cerdanya també estan convençuts de que en porta.
- Les libèl·lules són conegudes també com a Cavallets del Diable o Espiadimonis perque van ajudar al Diable quan va voler derruir la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
- Si poses l'orella a la font d'on sorgeixen les aigües del riu Garona al Pla de Beret, a Vaquèira, sentiràs la remor de les veus de l'Avern.
- A La divina comèdia de Dante trobem al Purgatori tres comtes catalans: Pere el Gran, Carles I de Provença i Alfons II El Franc.
- El Cavall Bernat de Montserrat és d'origen diabòlic.
- El manual per fer exocirmes més utilitzat a l'Edat mitjana es va editar a Barcelona.

Els relats més esgarrifosos i misteriosos de la història de Barcelona
Després del gran èxit de Fantasmes de Barcelona, Sylvia Lagarda-Mata recupera les millors històries de Barcelona per no dormir. Assassinats, aparicions misterioses, fantasmes, bombes, misteris encara per resoldre, alguna llegenda urbana... les millors i més macabres històries de la ciutat comtal explicades per fi al públic juvenil.
Una manera de viatjar per la història negra de Barcelona.
Amb il·lustracions de Guillermo Capacés. Històries reals que et posaran els pèls de punta

QUARTA EDICIÓ ampliada amb nou noves històries
Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona. La primera guia de fantasmes de la ciutat.
Si vols saber-ne més o opinar sobre els fantasmes que coneixes, entra a: Bloc de Fantasmes de Barcelona

Després de l?èxit de les tres primeres edicions en català i també de la seva traducció al castellà, arriba al mercat la quarta edició de Fantasmes de Barcelona amb nou noves històries d?esperits i espectres que s?incorporen als itieneraris actuals del llibres.
Fantasmes de Barcelona es planteja com una guia amb 13 itineraris per diferents barris de Barcelona. Es tracta d?un compendi de fets sobrenaturals històrics i ben documentats, una geografia espectral de llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena. En aquesta edició, s?incorporen noves històries com l?espectre de l?actriu Margarida Xirgu o un cap encantat de què Cervantes que parlar a El Quijote.
Les nou històries que s'afegeixen als itinerarios ja existents són:
-Uns misteriosos rumors a la plaça del Rei.
-Uns canvis de sexe atípics.
-Un cap encantat citat Cervantes.
-El naufragi d?una barcassa americana.
-Uns espectres al metro de Rocafort.
-El fantasma del carrer Viladomat.
-El fantasma de l?actriu Margarida Xirgu al teatre Romea.
-L?esperit d?unes monges al barri de l?Hospital.
-Una autostopista a la carretera de la Rabassada.
A Fantasmes de Barcelona res no és inventat: la Vampira del Raval, el Fantasma de Canaletes... Barcelona està farcida d?espectres i ànimes en pena que us faran sentir esgarrifances quan passegeu pels seus carrers.
Si sou dels que no creuen en fantasmes, esperits o bruixes, potser us emportareu algun ensurt. Per si de cas, la recomanació de l?autora és que porteu sempre un bon grapat d?ortigues a la butxaca, el millor amulet contra els fantasmes.
Compra Fantasmes de Barcelona en E-book
Calia un llibre sobre fantasmes
Reseña en La Vanguardia
Reseña en El Periódico de Catalunya
Reseña en la Guía del Ocio
Sylvia Lagarda-Mata
Barcelonina de soca-rel, i amb el cor dividit entre la Catalunya dels seus amors i el Llenguadoc dels seus avantpassats, Sylvia Lagarda-Mata estima l?art, la història i el dia a dia dels seus petits països amb una passió que l?ha dut sovint a situar les seves narracions a cavall d?ambdues contrades. És llicenciada en Ciències de la Informació i Màster en Comunicació Audiovisual. Va exercir de publicitària i de periodista, i actualment es dedica a redactar guions per documentals i a donar classes de cinema i televisió. I encara li queda temps per escriure algun llibre. A l?òpera prima, Goita camaco! Vale pagès!, va aconseguir el reconeixement per part del jurat de la seva «elevada qualitat literària», que li valgué quedar com a finalista del Premi Sent Soví de literatura amb l?obra Mazapanes amargos. Fantasmes de Barcelona era un antic deute pendent amb la seva ciutat dels prodigis.

La primera y única guía de fantasmas de la ciudad
Puertas que se abren y se cierran solas en el Teatre Romea, pasos que acechan a quien camina por las calles del Raval, misteriosos susurros en la plaza del Rei… Trece itinerarios por distintos barrios de la ciudad condal en los que se documentan hechos sobrenaturales de distintas épocas.
En Fantasmas de Barcelona no hay nada inventado: la Vampira del Raval, el Fantasma de Canaletes, la cabeza encantada que describió Cervantes… Barcelona está llena de espectros y almas errantes que os harán sentir escalofríos cuando paseéis por sus calles.
Este libro es una guía fantasmal para descubrir dónde habita lo sobrenatural. Si sois de los que no creen en fantasmas, espíritus o brujas, quizás os llevéis algún susto. Así que por si acaso, la recomendación de la autora es llevar siempre un buen puñado de ortigas en el bolsillo, el mejor amuleto contra los fantasmas.
Un libro para descubrir los rincones más espectrales de Barcelona.
Ressenya a La Vanguardia
Ressenya a El Periódico de Catalunya
Ressenya a Guía del Ocio
Sylvia Lagarda-Mata
Barcelonesa de pura cepa, y con el corazón dividido entre la Catalunya de sus amores y el Llenguadoc de sus antepasados, Sylvia Lagarda-Mata ama el arte, la historia y el día a día de sus pequeños países con una pasión que la ha llevado a menudo a situar sus narraciones a caballo entre estas dos tierras.
Es licenciada en Ciencias de la Información y Máster en Comunicación Audiovisual. Ejerció de publicitaria y de periodista, y actualmente se dedica a redactar guiones para documentales y a impartir clases de cine y televisión. Y aun le queda tiempo para escribir algún libro.
A su opera prima, Goita camaco! Vale pagès!, le siguió Mazapanes amargos, finalista del Premio Sent Soví de literatura.
Fantasmas de Barcelona, con tres ediciones ya en catalán, era una antigua deuda pendiente con su ciudad de los prodigios.

QUE «TOTA CATALUNYA ESTÀ PLENA DE BANDOLERS» JA HO VA DIR UN VIRREI AL SEGLE XVI. I ÉS QUE GAIREBÉ CADA POBLE HA TINGUT EL SEU BANDOLER. MÉS DE 3.000 N'HA ESTUDIAT SYLVIA LAGARDA-MATA I ENS OFEREIX LES SINGULARS BIOGRAFIES DELS 135 BANDOLERS MÉS CONEGUTS, COM SERRALLONGA, LA PERA I PEROT ROCAGUINARDA, O MÉS CURIOSOS, COM TRUCAFORT O LA COMTESSA DE MOLINS.   Catalunya ha estat terra de bandolers des de l'alta edat mitjana fins gairebé el segle XX: bandolers dels temps feudals, bandolers del període barroc -el més intens-, i bandolers sorgits de totes i cadascuna de les moltes guerres que han assolat el país. Com que els protagonistes solen ser de les classes populars, L'autora ha hagut de recuperar-los als soterranis i a les golfes amb una persistent feina de buidatge d'arxius municipals i comarcals. Tot i estar molt presents en l'imaginari català, els bandolers -els seus orígens, els seus fets, el seu ressò popular- eren fins ara uns grans desconeguts. Aquest llibre, exhaustivament documentat i alhora amè, esdevindrà el llibre de referència per a qualsevol persona interessada en el bandolerisme català. UN LLIBRE DE REFERÈNCIA SOBRE EL BANDOLERISME CATALÀ.

29 històries basades en fets reals (o gairebé reals)
Sylvia Lagarda-Mata torna amb històries de por per al públic infantil i juvenil ocorregudes al llarg dels segles en qualsevol població de Catalunya. Desaparicions misterioses, fantasmes, indrets sobrenaturals, ovnis, bruixes, rituals màgics, tradicions macabres, vaixells fantasmes, vampirs, homes llop... Amb il·lustracions de Guillermo Capacés. Llibre pensat per a nens i joves, especialment entre 9 i 12 anys.

AQUEST LLIBRE -COM LA MEDITERRÀNIA- ESTÀ POBLAT PER PIRATES, CORSARIS, VIKINGS, BUCANERS, NEGRERS... PIRATES ALGERIANS I TURCS, CORSARIS ANGLESOS I FRANCESOS, I PROVENÇALS, GENOVESOS, VENECIANS... AMB NOMS MÍTICS COM BARBA-ROJA I BARBA-ROSSA, SALAH RAIS, DRAGUT I CACCIADIAVOLO. I LLUNA ROJA, LA DONA PIRATA.   Durant centenars d'anys Catalunya va ser atacada per pirates i corsaris d'arreu de la Mediterrània, autèntics lladres del mar que assaltaven poblacions i abordaven vaixells, capturaven cristians i saquejaven i incendiaven esglésies i fortaleses. Les cròniques van documentar aquesta activitat pirata constant, que alhora va originar nombroses llegendes populars. Catalunya, terra de pirates ho aplega tot per primera vegada i recorre la costa catalana des d'Alcanar fins a Salses. I exposa com també els catalans van exercir el corsarisme: van fer esclaus musulmans, van ser negrers i pirates al Carib... UN LLIBRE DE REFERÈNCIA QUE REUNEIX HISTÒRIA, LLEGENDES I CURIOSITATS SOBRE LA PIRATERIA.

SEGONA EDICIÓ
Recull històric de fets sobrenaturals
El fantasma de Canaletes, la Dama de la Barceloneta, les ànimes d’una nau del Poblenou... Barcelona està plena d’esperits i espectres que ronden per alguns carrers i places de la ciutat.
A Fantasmes de Barcelona res és inventat. Plantejat com una guia amb 13 itineraris per diferents barris, el llibre és un recull històric i documentat de fets sobrenaturals. Una geografia espectral de les llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena.
Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona. La primera guia dels fantasmes de la ciutat.
Sylvia Lagarda-Mata
Barcelonina de soca-rel, i amb el cor dividit entre la Catalunya dels seus amors i el Llenguadoc dels seus avantpassats, Sylvia Lagarda-Mata estima l’art, la història i el dia a dia dels seus petits països amb una passió que l’ha dut sovint a situar les seves narracions a cavall d’ambdues contrades. És llicenciada en Ciències de la Informació i Màster en Comunicació Audiovisual. Va exercir de publicitària i de periodista, i actualment es dedica a redactar guions per documentals i a donar classes de cinema i televisió. I encara li queda temps per escriure algun llibre. A l’òpera prima, Goita camaco! Vale pagès!, va aconseguir el reconeixement per part del jurat de la seva «elevada qualitat literària», que li valgué quedar com a finalista del Premi Sent Soví de literatura amb l’obra Mazapanes amargos. Fantasmes de Barcelona era un antic deute pendent amb la seva ciutat dels prodigis.

El rey Fernando I de Aragón, conocido con el sobrenombre de el de Antequera, ha muerto, aparentemente, víctima de una dolorosa enfermedad. Pero Enrique de Villena, consejero particular y primo del rey, además de científico, astrólogo, aficionado a la gastronomía y escritor, sospecha que ha sido envenenado. Entre quienes podían desear su muerte se encuentran políticos, religiosos y familiares los candidatos derrotados en la lucha por la codiciada corona, los provenientes de estamentos religiosos por el Cisma de Occidente provocado por el papa Luna, y los más allegados por cuestiones amorosas. Testigo de las intrigas palaciegas que agitaban la vida de la corte a finales del siglo XIV y comienzos del XV, confecciona una lista de seis posibles sospechosos.