Després de visitar el seu pare a la residència, el neurocirurgià Ricardo Marzoa, ja gran, aclaparat per la mort d'una pacient i decebut per no haver pogut ocupar un càrrec que ambicionava, se sent sobrepassat per les circumstàncies, fora de si. La seva situació personal és confusa i la seva vida canvia de manera vertiginosa. Tant és així que arriba a la conclusió que necessita l'ajuda urgent d'un psicoterapeuta. Ha arribat el moment de trencar tots els llaços que l'uneixen amb la família i el treball. La de Ricardo Marzoa és una història de conflictes personals i d'intriga, una història que mereix ser explicada. Suso de Toro ho fa amb un text extraordinari, en què cedeix la veu directament als protagonistes, sense narradors. Els interrogants sobre la identitat personal i els sentiments de culpa i de pèrdua planen sobre el conjunt de l'obra, tractats d'una manera lúcida i precisa per Suso de Toro.

Algú que va viure de la literatura ?i que va viure i viu dins de la literatura? reflexiona sobre la literatura com una experiència. L'experiència de qui llegeix i de qui escriu. El poder de la paraula. Especula sobre el viatge de les paraules a les paraules escrites. La literatura i la llengua, les llengües. Com s'escriu ficció i qui l'escriu. Les reflexions d'allò viscut com a escriptor que busca configurar-se, existir en els lectors i en el seu temps. Antropologia d'escriptors. El cànon literari. La dialèctica entre creació i mercat, escriptors i política, estats. La fama, l'èxit i el fracàs. «Llegir és un acte creador particular i íntim. I, sobretot, és un acte. La música és l'embriaguesa i lliurar-se; la pintura és la contemplació; l'escultura és el tacte i l'admiració; el teatre, la dansa i el cinema són viure un somni que ens és donat..., però la literatura escrita demana una acció, l'acció d'una ?màquina? lectora.» «Llegir és únicament per a gent que cerca un espai privat de llibertat.»

OTROS GENERALES AGUILAR.

A doutora Chus Nespereira, a enfermeira Encarnación Silva, o doutor Paulino Pereiro, o celador Cipriano Vilariño e o doutor Dapena, Xefe do Servicio de Urxencias son os personaxes principais destas desternillantes quince minicomedias de situación que Suso de Toro preparou para televisión e que agora se publican, por vez primeira, recollidas nun libro. Quince guións da serie Servicio de Urxencias, emitida pola TVG en 1989, dirixida por Xaime Fandiño e protagonizada pola desaparecida Marisa Soto, e por Luma Gómez, Manuel Pombal e Antonio Durán Morris.
O espacio reducido do servicio de urxencias dun hospital galego, (as cabinas, as salas de agardar dos pacientes e a sala do persoal) serviulle a Suso de Toro para propoñer unha divertida escenificación do teatro da vida: os noivos intoxicados no banquete da súa voda, as propiedades curativas que poden ter os callos, uns vídeos pornos que provocan infartos, o papa Noel duns grandes almacéns que recibe unha boa vareada son algunhas das situacións que se recollen neste libro tinguido de humor e retranca de arriba abaixo.
O humor de Suso de Toro, nace da dor, como pensaba Castelao. O humor concibido como unha forma de encaixar a dureza das nosas vidas. E por iso é sempre máis ou menos cáustico, e por iso encerra o contrasentido de facernos rir das cousas que deben movernos a compaixón. Así sucede nestas situacións das urxencias hospitalarias, as minicomedias que se recollen neste volume: cando as persoas estamos máis desvalidas, vencidas, doridas… Iso é o humor: un modo de ir levando o que nos supera, as derrotas que non inflixe a vida. O humor é un modo de rebelarse contra a derrota.

INFANTIL JUVENIL CATALAN