Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l?autora ha viscut fins avui. Així, Stefanie Kremser s?endinsa en la narració autobiogràfica per traçar la memòria de les arribades i els comiats que ha experimentat al llarg dels anys en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa. A través de la seva mirada ?curiosa, esmolada i alhora introspectiva?, aquest llibre de les adreces també dibuixa el mosaic d?una experiència multimigratòria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques, i convida el lector a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s?és d?un lloc concret i definit.
«Potser l?única cosa que tant a Gierath com a São Paulo s?assemblava era l?aparició sobtada del venedor de gelats. A Gierath passava pel carrer amb una furgoneta adaptada com a gelateria ambulant, anunciant la seva presència amb una sèrie de campanades agudes; a São Paulo passava a peu pels carrers, empenyent un petit carro de dues rodes i fent servir un clàxon de mà per avisar-nos. Els sabors i les formes dels gelats eren diferents ?cremosos i amb cucurutxo a Alemanya; afruitats i amb pal al Brasil?, però la sorpresa era la mateixa: la màgia de l?inesperat en una època sense calendaris. És com si els venedors de gelats dels dos hemisferis formessin el parèntesi on viu el record d?un temps que, ple de contrastos en mons incompatibles, serà per sempre un de sol: la infantesa amb la seva dolça ignorància.»
Stefanie Kremser va néixer a Düsseldorf, Alemanya, el 1967, i va créixer amb la seva família germano-boliviana a São Paulo, al Brasil. Va estudiar cinema documental a Munic i ha estrenat diverses pel·lícules com a guionista. També és autora de tres novel·les, totes traduïdes al català: Postal de Copacabana (Club Editor, 2007), Carrer dels oblidats (Empúries, 2012) i, també publicada a Edicions de 1984, El dia que vaig aprendre a volar (2016). Des del 2003, viu a Barcelona.

Molt abans d?aprendre a caminar, la petita Luisa aprèn a volar. Molt abans de saber parlar, aprèn a observar. Quan fa tot just unes hores que ha nascut, la seva mare Aza l?abandona en circumstàncies dramàtiques. El Paul, que és el pare, se?n fa càrrec, criant-la en l?ambient caòtic i festiu d?un pis d?estudiants a Munic. Però un dia la festa s?acaba i aquest fet, juntament amb la curiositat pròpia d?una nena que ja té sis anys, empenyen la Luisa i el seu pare a seguir la petja de l?Aza. Així emprenen un viatge que comença lluny en el temps i que acaba lluny en l?espai, que va del fred i la gana d?un poble bavarès del final del segle xix a una selva tropical del Brasil.
Mitjançant la veu clara i innocent de la Luisa, que no sap jutjar i que es fa escoltar amb les seves impressions d?una vida poc convencional, Stefanie Kremser signa una novel·la lluminosa i càlida, plena de girs inesperats, que amb sentit de l?humor ens relata l?aventura més gran de totes, la que ens porta a indagar en els nostres orígens i llegendes familiars per a la fi poder trobar un lloc en aquest món. La que ens porta a comprendre, en el sentit més ampli de la paraula.
Stefanie Kremser va néixer a Düsseldorf (1967), de família alemanya i boliviana, però va créixer a São Paulo, Brasil. Als vint anys es va traslladar a Munic per estudiar cinema documental i des del 2003 viu a Barcelona. Aquesta biografia itinerant es percep en la seva obra, que sovint se centra en la recerca de la identitat en un entorn multicultural. És autora de diversos guions per a cinema i televisió i els seus llibres anteriors s?han traduït al català: Postal de Copacabana (Club Editor, 2007) i Carrer dels oblidats (Empúries, 2012). El dia que vaig aprendre a volar és la seva tercera novel·la.

Tres generacions de dones conviuen sota el mateix sostre i manifesten cada una a la seva manera la síndrome de la llunyania. L?àvia, una índia mig abandonada quan era petita, s?enamora d?un alemany que circula per Bolívia i adopta el vestit típic tirolès. La mare, hostessa de vol, gravita al voltant de la terra sense posar-hi els peus. La filla, amb tota la vida per córrer, viatja per l?àlbum de fotos del pare mort i pels records d?un avi llegendari. Les seves vides transcorren en una petita ciutat andina, a les ribes del llac Titicaca, on tothom és addicte a la telenovel·la i per on transiten turistes vinguts d?arreu del món.

Anna Silber, periodista profesional y detective ocasional, llega por primera vez a Barcelona con el objetivo de escribir una guía de viajes alternativa de la ciudad. Sin embargo, esta hija de un alemán y de una catalana recientemente fallecidos alberga también la esperanza de hallar algunas piezas de su pasado que la ayuden a construir y afirmar su identidad, para superar de este modo una amarga crisis personal.
La ciudad donde aterriza en nada se parece a los tópicos que muestran las postales, y no tarda en descubrir que los habitantes del barrio en que se aloja viven atemorizados por lo que parece un asesino en serie. Al tiempo que es arrastrada por la vorágine de una vida cultural desenfrenada, Anna empieza a verse envuelta en una etremecedora trama en la que la especulación inmobiliaria, las mafias de Europa del Este y una serie de enigmáticos ritos parecen establecer extrañas vinculaciones.
En la mejor tradición de la novela negra barcelonesa de González Ledesma y Vázquez Montalbán, Stefanie Kremser nos sumerge en una arrebatadora trama policíaca para ofrecernos un espectacular retrato de la Barcelona de nuestros días en el que predominan la profundidad de campo y el claroscuro.
Simultáneamente a la edición de Edhasa aparecerá en Empúries la catalana, y se llevarán a cabo acciones y materiales promocionales conjuntas con la participación de la autora, así como presentaciones de la obra a la prensa y los lectores por todo el país.