Des de petit, una pregunta ha torturat el narrador: ¿Què vas fer durant l?ocupació? Però mai s?ha atrevit a demanar-ho al pare. Perquè és imprevisible, aquest pare. Violent, capriciós. Alguns fins i tot diuen que és boig. El maig del 1987, quan s?obre a Lió el judici contra el criminal nazi Klaus Barbie, el fill treballa com a periodista per a un important diari francès. I aquest mateix dia s?assabenta que l?expedient judicial del seu pare es troba oblidat en els arxius departamentals del Nord. Així doncs, no és un judici, el que acaba de començar, sinó dos. La poderosa i dolorosa confrontació de Chalandon amb la ferida de la seva vida, el descobriment del seu pare com a traïdor.
Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser corresponsal de guerra i durant trenta-quatre anys periodista al diari Libération abans d?incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Une promesse (2006, Premi Médicis), Mon traîte (2008), Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa), La quarta paret (2013, Premi Goncourt dels Instituts), Professió del pare (2015, Premi Style), El dia abans (2017) i Una alegria esbojarrada (2019). Les cinc últimes, publicades a Edicions de 1984.

Quan a la Jeanne, una llibretera parisenca, li diagnostiquen un càncer de pit, el marit la deixa perquè no pot suportar el seu patiment. Aconsellada pels metges, decideix buscar suport en la gent que l?envolta: la Brigitte, l?Assia i la Mélody es converteixen en les seves millors aliades en la lluita contra el càncer, totes elles dones amb qui el destí no ha estat benèvol. Per això, la Jeanne no dubta gaire quan li proposen col·laborar en la seva missió: assaltar la principal joieria de la ciutat, en ple centre de París.
Chalandon ens narra la història de quatre dones que s?embarquen en una aventura que les portarà fins als racons més perillosos i obscurs. Juntes destruiran el pavelló del càncer per construir-hi una alegre ciutadella.
Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser corresponsal de guerra i durant trenta-quatre anys periodista al diari Libération abans d?incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Une promesse (2006, Premi Médicis), Mon traîte (2008), Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa), La quarta paret (2013, Premi Goncourt dels Instituts), Professió del pare (2015, Premi Style) i El dia abans (2017). Les quatre últimes, publicades a Edicions de 1984.

En Michel volia ser miner com el seu germà gran, fins que el 27 de desembre de 1974 en Jojo va morir a l?explosió del pou de Saint-Amé, a la mina de Liévin-Lens, una catàstrofe provocada per les negligències en la seguretat en la qual quaranta-dos miners van perdre la vida. Quaranta anys més tard, en Michel sent el desig més fervent que mai de venjar la mort del seu germà, tal com li havia demanat el pare, i de fer justícia a tots el homes a qui el carbó ha pres la vida al llarg del temps.
Amb una prosa carnal i cisellada i l?emoció a flor de pell, Sorj Chalandon s?endinsa en el món d?aquells quaranta-dos miners morts a les profunditats de la terra i en els tèrbols interessos dels que els van abocar a la tragèdia. Una història d?identitat i fraternitat que ret homenatge a aquells homes i a les seves famílies humiliades.
Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser durant trenta-quatre anys periodista al diari Libération abans d?incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Une promesse (2006, Premi Médicis), Mon traîte (2008), Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa), La quarta paret (2013, Premi Goncourt dels Instituts) i Professió del pare (2015, Premi Style).

Quan a l'escola li demanen quina és la professió del seu pare, l'Émile Choulans vacil·la: ¿paracaigudista? ¿Espia? ¿Professor de judo? ¿Assessor personal del general De Gaulle? Aquestes són, potser, les professions del seu pare. El que és segur és que el petit Émile n'és sempre l'ajudant, el seu fidel camarada.
Inspirada en la seva pròpia infantesa, Sorj Chalandon relata de manera colpidora com la fantasia del nen que va ser fou estalonada pels deliris patològics del seu pare fins a situar-se, tots dos, al caire de la bogeria compartida.
Escrita amb gran sobrietat i a cor obert, aquesta obra explora com la malaltia pot adulterar l'amor d'un pare pel seu fill i com l'adult pot destruir la fragilitat del nen, com el pot deixar a l'empara d'un món tant versemblant com incomprensible.
El lector català descobrirà a Professió del pare una nova faceta de Chalandon, més íntima però tanmateix igual de commovedora i punyent que la que relatava a Retorn a Killybegs o a La quarta paret.
Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser durant molt de temps periodista al diari Libération abans d'incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Une promesse (2006, Premi Médicis), Mon traître (2008), Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa) i La quarta paret (2013, Premi Goncourt dels Instituts). Amb Professió del pare (2015) l'autor va guanyar el Premi Style.

L?any 1982 en Sam està a les acaballes de la seva vida. Crida en Georges, el seu amic, el seu contrari, l?activista de carrer que es pensa que ho ha vist tot i no ha vist res. L?última voluntat d?en Sam és que en Georges acabi el que ell va començar. Representar Antígona en el cor esquinçat de Beirut. Entre franctiradors de tots els bàndols. Robar a la guerra unes hores de pau. Els actors han de ser xïites, palestins, cristians, drusos, maronites, tots, totes les ètnies i religions arrossegades pel conflicte.
En el teatre, una paret invisible aïlla els actors del pati de butaques. En l?escenari bèl·lic, a un costat de la paret hi ha els botxins i les seves víctimes. A l?altre, el públic que contempla la tragèdia amb horror o indiferència, tant se val: aquesta paret els protegeix del que veuen els seus ulls. Travessar-la no surt de franc.
La quarta paret mesura la distància que hi ha entre la pau i la guerra, entre el drama i la tragèdia. El lector, astorat, commogut i compungit, es veurà envaït per un silenci revelador: mitjançant els ulls de Sorj Chalandon, ha mirat de fit a fit els ulls de la bèstia. I ha entès tot el que la guerra porta a dins.
Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser durant trenta-quatre anys periodista al diari Libération abans d?incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el Premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Une promesse (2006, Premi Médicis), Mon traîte (2008), Retorn a Killybegs (2011, Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa), La quarta paret (2013, Premi Goncourt dels Instituts) i Professió del pare (2015, Premi Style).

«Ara que s'ha descobert tot, els altres parlaran per mi. L'IRA, els anglesos, la família, els coneguts, alguns periodistes que no he vist mai. N'hi haurà que s'atreviran a explicar-vos per què i com he traït. Potser s'escriuran llibres sobre mi. [...] No feu cas del que diguin. No us fieu dels meus enemics, i encara menys dels meus amics. Eviteu els qui pretenguin haver-me conegut. Ningú no ha estat mai dins la meva pell. Ningú. Si ara parlo, ho faig perquè sóc l'únic que pot dir la veritat. Perquè, després de mi, espero el silenci.»
Aquesta extraordinària novel·la, guanyadora del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa 2011, escrita en un to directe i personalíssim, ens parla d'un tema sensible: les circumstàncies d'extrema duresa que van haver de viure durant anys els independentistes irlandesos de Belfast. Retorn a Killybegs és la història d'un traïdor a la seva comunitat, però també el relat del balanç d'una vida que retorna als orígens. Tot això fa que la seva lectura esdevingui urgent, poderosa, inajornable.
Sorj Chalandon, nascut el 1952, va ser durant molt de temps periodista al diari Libération abans d'incorporar-se a Le Canard enchaîné. Amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el 1988 va guanyar el premi Albert Londres. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquem Une promesse (2006, premi Médicis), Mon traître (2008) i Le quatrième mur (2013, premi Goncourt dels Instituts).

Antoine es un joven luthier francés enamorado de Irlanda, de su literatura, de sus exaltantes canciones, de su nostálgica música tradicional, de las pintas de cerveza tostada y del whisky con aroma a turba en los ruidosos y ahumados pubs, del cine que evoca sus pronunciados acantilados y sus idílicas campiñas verdes... Corren los años setenta, el norte de la isla está sumido en una guerra civil entre católicos y protestantes, republicanos y unionistas, el grupo terrorista IRA y el Ejército británico. Sus cada vez más frecuentes visitas a las dos Irlandas le llevan a Antoine a hacerse amigo de Jim O´Leary, a tener empatía con los republicanos y a conocer a uno de los líderes del IRA, el carismático Tyrone Meehan, que terminará ejerciendo una gran influencia sobre él. La Irlanda de postal de Antoine se convierte en una tierra de lucha y muerte, también de amistades profundas. Antoine, alias Tony, se implica con la organización, colabora con ella, ejerce de correo y le brinda su casa de París, por la que pasan varios activistas. Hasta que un día Meehan, tras salir de la cárcel, le pide que no albergue a nadie más. Cuando muere O´Leary manipulando una bomba, Antoine se percata de que han caído todos los que pasaron por su casa.
Sorj Chalandon nos traza en Mi traidor un fresco histórico de los últimos treinta años de guerra y paz en Irlanda. A través de la voz de Antoine, recrea con total fidelidad las escenas de guerrilla urbana, las torturas, las huelgas de hambre suicidas, las crueldades de unos y otros, los atentados indiscriminados sin importar quienes sean las víctimas... Un conjunto narrativo que se convierte en una magnífica reflexión sobre el terrorismo y la lucha armada, sobre los que la apoyan o la han apoyado.

Una novela que explora de forma soberbia el mal, la traición y la locura. Finalista del Premio Goncourt.

Mientras cubre como periodista el juicio de Klaus Barbie en Lyon, un criminal nazi apresado décadas después en Bolivia, el narrador también descubrirá la verdad sobre el papel de su padre psicótico durante la Segunda Guerra Mundial.
  La única referencia al pasado de su progenitor era aquello que le decía su abuelo, que el narrador era «el hijo de un traidor, de un bastardo, de un malnacido». Al ahondar en su investigación descubre que su padre acabó vistiendo cuatro uniformes diferentes, desde el de la Resistencia hasta el nazi, y que esta increíble historia no hace más que confirmarle la locura de un hombre que ha sido siempre un mitómano y un manipulador.
  Cuando Klaus Barbie entra en la sala, el protagonista está sentado en las filas de la prensa y su padre, en medio del público. No se trata de un juicio que acaba de empezar, sino de dos. Barbie tendrá que responder por sus crímenes. El padre, por sus mentiras.