Tot i que l’estudi de l’expansió de la Corona d’Aragó a la Mediterrània medieval hagi tingut sempre la història marítima i naval com a rerefons, la historiografia s’ha ocupat ben poc de la realitat social i les migracions de la gent de mar, els professionals vinculats amb la navegació i la construcció naval, l’adquisició de materials en brut, de productes manufacturats i l’explotació de recursos naturals destinats a fomentar-la, els armaments i l’organització de les flotes, o les característiques tècniques de la navegació. Aprofitant l’extraordinària riquesa de les nostres fonts documentals, el present volum explora totes aquestes qüestions amb voluntat comparativa amb altres indrets de la Mediterrània. S’inspira en una trobada acadèmica internacional que es va celebrar al Museu Marítim de Barcelona el setembre del 2014. Posteriorment, se’n va realitzar una altra amb historiadors de la literatura medieval, que també ha donat lloc a un volum dins de la mateixa col·lecció de «Textos i Estudis de Cultura Catalana», titulat «La vida marítima a la Mediterrània medieval. Fonts històriques i literàries».

Des de l’antigor a l’Edat Mitjana, aquest Mare Nostrum / Nostrum Mare, per on naveguem des de fa tants segles físicament i metafòrica, ha desvetllat l’atenció de poetes, narradors, filòsofs i escriptors de totes les tendències. El present volum conté els resultats d’una reflexió acadèmica interdisciplinària sobre el Mar Mediterrani i les lletres, que va tenir lloc al Museu Marítim de Barcelona els dies 16 i 17 de juny de 2016, sota el títol «La mar, la navegació i la vida marítima a la Mediterrània medieval: testimonis cronístics, narratius i poètics». Era la segona trobada d’aquest gènere que acollia el Museu Marítim després de la dedicada a «Tripulacions i vaixells a la Mediterrània medieval: fonts i perspectives comparades», que s’havia realitzat l’any anterior i que ha donat lloc a un volum dins de la mateixa col·lecció de «Textos i Estudis de Cultura Catalana».

Los siete trabajos que se agrupan en este volumen ofrecen un panorama representativo de las investigaciones que la autora ha llevado a cabo sobre la presencia comercial de los colectivos extranjeros en la Granada del siglo XV y sobre las relaciones diplomáticas del sultanato con las dos principales potencias mercantiles del Mediterráneo Occidental. Si los dos primeros textos inciden en el enrarecimiento de los contactos con Génova, el tercero y cuarto se centran en la penetración de los súbditos de la Corona de Aragón en Granada. En el siguiente, que permite vislumbrar parte de las actividades mercantiles nazaríes en el área islámica mediterránea occidental, analiza la actuación de genoveses y catalanoaragoneses en aguas granadinas. Y los dos últimos, elaborados a modo de síntesis, ofrecen una valoración comparada de la presencia de ambos colectivos en la Granada del cuatrocientos y de su papel en el comercio exterior del sultanato.

Un estudi minuciós de les canviants relacions entre Granada, la Corona d'Aragó i el regne de Castella durant el segle XV. El sultanat nassarita s'hi converteix en un escenari més de la pugna catalanoaragonesa amb Castella i dels enfrontaments protagonitzats pels infants d'Aragó.