Non ten documentos nin familia, por iso os gardas do campo de refuxiados chámanlle, simplemente, «A». O día que cumpre dez anos comeza a escribir un diario no que recolle a súa vida xunto a outros cinco nenos non acompañados: a busca de comida, os xogos, a amizade, o recordo dos seres queridos e dos lugares dos que proceden... A pesar da súa precaria situación, non deixan de manter vivo o desexo de pertenza, de ter algún sitio como fogar.

No té documents ni família, per això els guàrdies del camp de refugiats li diuen, simplement, «A». El dia que compleix deu anys comença a escriure un diari en el qual recull la seva vida al costat d?altres cinc nens no acompanyats: la cerca de menjar, els jocs, l?amistat, el record dels seus éssers estimats, els llocs d?on procedeixen? Malgrat la seva precària situació, no deixen de mantenir viu el seu desig de pertinença, de tenir algun lloc com a llar.