Diarios de ninguna parte cierra la trilogía que compone con Diarios del Sáhara y Diarios de las Canarias. Sanmao revive escenas significativas que abrazan toda su vida, desde la infancia y juventud en Taipéi, pasando por los años preciosos junto a José, hasta el tiempo oscuro que siguió a la repentina desaparición de su marido. En esta colección de escritos autobiográficos, Sanmao trenza sueños, recuerdos y pesadillas, preguntándose ¿cómo debemos vivir?

Diaris d'enlloc tanca la trilogia que forma amb Diaris del Sàhara i Diaris de les Canàries. Sanmao reviu escenes significatives que abracen la seva vida, des de la infància i joventut a Taipei, passant pels anys preciosos al costat de José, fins al temps fosc que va seguir a la sobtada desaparició del seu estimat. En aquesta col· lecció d'escrits autobiogràfics, Sanmao trena somnis, records i malsons, preguntant-se: com cal viure?

Sanmao es camino, es búsqueda y es vida, pero sobre todo es libertad. Chen Ping, Echo, Sanmao: tres nombres, tres nacionalidades que ilustran la condición errante de la autora, de quien hizo del camino y los que lo transitan su hogar. Sanmao, caminante infatigable, hace bueno el dicho de que la valía y cuantía del tesoro son siempre ínfimas si se las compara con la aventura que las precedió; por grande que sea el botín, siempre significa lo mismo: la llegada a un final, a un punto de no retorno, a nuestro destino. Sanmao hizo del camino y su vida la más grande de sus obras. <i>Diarios de las Canarias </i>recoge los años que la autora y su marido José Quero, vivieron en las islas y donde su vida dio su giro más dramático. :Rata_ vuelve a traer a nuestro país a una de las voces más enigmáticas y cautivadoras del continente asiático. Por méritos propios, Sanmao debe ser considerada un clásico del siglo XX.<br><br>

Sanmao és camí, és recerca i és vida, però sobretot és llibertat. Chenping, Echo, Sanmao: tres noms, tres nacionalitats que il·lustren la naturalesa errant de l'autora, de qui va fer del camí i dels qui el transiten la seva llar. Sanmao, caminant infatigable, fa bona la dita que la vàlua i la quantitat del tresor són sempre ínfimes si se les compara amb l'aventura que les va precedir; per gran que sigui el botí, sempre significa el mateix: l'arribada a un final, a un punt de no retorn, al nostre destí. Sanmao va fer del camí i la seva vida la més gran de les obres. La veu de Sanmao està destinada a ser universal pel que hi ha de particular en ella. Diaris de les Canàries, recull els anys que l'autora i el seu marit, José Quero, van viure a les illes i on la seva vida va tenir el seu gir més dramàtic. <br><br>Després del descobriment de Diaris del Sàhara, :Rata_ torna a portar al nostre país a una de les veus més enigmàtiques i captivadores del continent asiàtic. Per mèrits propis, Sanmao hauria de ser considerada un clàssic del segle XX.<br><br>

Sanmao és camí, és recerca i és vida, però sobretot és llibertat. Chenping, Echo, Sanmao: tres noms, tres nacionalitats que il·lustren la naturalesa errant de l'autora, de qui va fer del camí i dels qui el transiten la seva llar. Sanmao, caminant infatigable, fa bona la dita que la vàlua i la quantitat del tresor són sempre ínfimes si se les compara amb l'aventura que les va precedir; per gran que sigui el botí, sempre significa el mateix: l'arribada a un final, a un punt de no retorn, al nostre destí. Sanmao va fer del camí i la seva vida la més gran de les obres. La veu de Sanmao està destinada a ser universal pel que hi ha de particular en ella. Diaris del Sàhara, publicada l'any 1976, recull els anys que l'autora i el seu marit, José Quero, van viure al continent africà. Novel·la de viatges i memòries, Diaris del Sàhara és una carta d'amor incondicional i un cant a la vida que ens ofereix un testimoni directe de la trobada cultural que va viure la jove parella a l'entorn sahrauí. :Rata_ descobreix i publica per primera vegada al nostre país una de…les veus més enigmàtiques i captivadores del continent asiàtic. Per mèrits propis, Sanmao hauria de ser considerada un clàssic del segle XX.

Sanmao es camino, es búsqueda y es vida, pero sobre todo es libertad. Chen Ping, Echo, Sanmao: tres nombres, tres nacionalidades que ilustran la condición errante de la autora, de quien hizo del camino y los que lo transitan su hogar. Sanmao, caminante infatigable, hace bueno el dicho de que la valía y cuantía del tesoro son siempre ínfimas si se las compara con la aventura que las precedió; por grande que sea el botín, siempre significa lo mismo: la llegada a un final, a un punto de no retorno, a nuestro destino. Sanmao hizo del camino y su vida la más grande de sus obras. La voz de Sanmao está destinada a ser universal por lo que de particular hay en ella, Diarios del Sáhara, publicada por primera vez en el año 1976, recoge los años que la autora y su marido, José Quero, pasaron en el continente africano. :Rata_ descubre y publica por primera vez en nuestro país a una de las voces más enigmáticas y cautivadoras del continente asiático. Por méritos propios, Sanmao debe ser considerada un clásico del siglo XX.<br><br>