Som a l’any 1993. Al costat d’una Barcelona postolímpica i moderna s’hi amaguen també negocis clandestins, crim organitzat i l’arribada de bandes que pretenen apoderar-se d’un nou mercat emergent: la cocaïna. Sens dubte, és el preu que cal pagar pel cosmopolitisme.
Mentrestant, un jove Pere Palau, que acaba d’aterrar, somia en guanyar-se un lloc com a redactor en un diari de renom de la ciutat. Un aparent incendi forestal, una notícia sense gaire importància, el durà a la petita localitat de Vilassís amb la intenció de fer-hi un reportatge amb un grup de veïns i alcaldes sobre les seves conseqüències. Ara bé, des del primer moment, en aquesta història hi ha marro: una parella jove apareix calcinada en un bosc reduït a brases i, pel que es veu, tot es tracta d’un homicidi. De mica en mica es van complicant les coses i la mala llet s’escampa arreu: per què els han matat? Què passava en aquell poble? Qui protegia qui?
A les mans teniu una investigació on no hi ha un pam de net. Un cop més, l’autor ens sorprèn amb una piràmide de personatges sospitosos, amb el seu sentit del ritme i la mesura i unes formidables facultats de fabulació. Ara només cal que esbrineu qui hi té, veritablement, els dits enganxosos.

A mitjan anys seixanta Barcelona comença a despertar de la grisor. Estudiants i treballadors comencen a sortir al carrer, l'abat Escarré ha de marxar a l'exili entre les protestes dels catòlics, els mestres funden Rosa Sensat, Ricard Salvat estrena Ronda de mort a Sinera, obre la Cova del Drac i en Joaquim Sabaté i Dausà, president de l'Esport Ciclista Barcelona, recupera l'Escalada Ciclista al castell de Montjuïc, un projecte del temps de la República. Sabaté ho fa convençut que el caràcter únic i original de la cursa portarà un aire de modernitat a una ciutat que malda per anar traient-se les lleganyes de la tristor a què l'ha condemnada el franquisme.
Gràcies a l'abnegada empenta durant dècades de moltes persones i col·lectius, Barcelona és avui una de les capitals del món. Uns hi han contribuït des de la política, d'altres des de la cultura, el treball, l'empresa o la societat de base. En Joaquim Sabaté i la gent de l'Esport Ciclista Barcelona hi han contribuït des de l'esport amb l'Escalada, una modesta i agosarada iniciativa que va anar guanyant volada amb els anys, i que va ser testimoni d'uns anys claus en l'ascens de la ciutat.
Aquest llibre és una crònica dels quaranta-quatre anys de vida d'una cursa ciclista que va mostrar al món les primeres imatges panoràmiques de Barcelona i va fer que moltes celebritats de l'esport, com el mateix Eddy Merckx, se n'enamoressin.

N’hi havia que en referir-se a la Pobla de Dalt l’anomenaven la Pobla del Mal. Tripijocs, tràfic d’influències i terra de corruptes; vet-ho aquí. I quan la crisi arriba de sobte, també hi arriben els problemes: paisatges desoladors, urbanitzacions desmanegades, edificis abandonats, i molta gent que es comença a posar nerviosa: un alcalde que governa amb mà de ferro, unes eleccions que cal guanyar, dos constructors disposats a pagar un tant per cent pel favor d’una requalificació, i dos senegalesos assassinats pels matons d’un mafiós aparentment sense cap mena de connexió. Tot plegat duu al reporter Pere Palau a ficar-se on no és benvingut per explicar el verdader sentit de tot plegat. Una crua història sobre la crisi, la condició humana i la realitat; que és dura, però real. Una autèntica foguera de les vanitats de las societat catalana i espanyola d’avui mateix.

Esteu cansats de pagar la hipoteca des de fa quinze anys i encara us en queden -com a mínim!- quinze més per acabar-la de pagar? Ja no us cal tenir un cotxe veloç, preferiu el confort i la distinció? Ja no trobeu morbo al poder, en trobeu més a la prejubilació? Si heu respost afirmativament aquestes preguntes, segurament és perquè heu arribat -o esteu a punt de fer-ho- a la delicada línia dels cinquanta.En aquesta crònica desenfadada i realista, Rafael Vallbona fa un retrat sentimental de l'únic moment en què la vida té el sentit exacte que li pertoca: els cinquanta anys; quan un, ja més savi, per experiència i per coneixements, comença a entendre que les coses són com són i accepta sense complexos que no està gens malament.