Si obriu aquest llibre, hi trobareu un pare i la seva fascinació per unes bèsties indòmites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure?s del cap unes històries antiquíssimes de profetes. I, acollint-los a tots dos, una ciutat que respira com un ésser viu. Amb aquests elements, Profecia crea una atmosfera única, fosca però també carregada d?humor i d?energia. Teniu a les mans un llibre que parla de la força fecunda que hi ha en les coses que no dominem.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va estudiar música i llengües antigues i escriu assaig i narrativa. El 2017 va publicar la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Després han vingut assajos com ara El fugitiu que no se?n va, Els fundadors, La ira, País barroc i El gos cosmopolita i dos espècimens més.
Si a Els estranys explorava el moment fundacional de la modernitat que són les guerres carlines, a Profecia se centra en l?altre extrem de la modernitat: aquest present nostre en què és difícil imaginar o profetitzar cap futur que no sigui una distopia.

«Hi ha llibres curiosos, hi ha llibres necessaris i hi ha llibres brillants. Però no n?hi ha gaires que siguin totes tres coses alhora. I que, a més, estiguin tan ben filats com aquest espècimen curiosíssim, un petaner fill de l?assaig i la narrativa que és la carta de presentació d?un autor ?o fins i tot d?un intel·lectual? hàbil i atrevit.» (Marina Espasa)
«Un exercici literari de primer ordre.» (Jordi Puntí)
«La prosa cancelleresca de Garrigasait, clarivident i clara, plàstica i elàstica, fa discórrer les raons sense esforç: com l?anguila dins l?aigua.» (Maria Cabrera)
«El llibre és una festa per a l?intel·lecte i demostra que l?assaig pot ser perfectament una obra d?art.» (Sam Abrams)
El primer assaig de Raül Garrigasait, publicat inicialment el 2012, ara en una nova edició.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va estudiar música i llengües antigues i escriu assaig i narrativa. El 2017 va publicar la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l?Any i el Premi Setè Cel. Després ha publicat els assajos El fugitiu que no se?n va, Els fundadors, La ira i País barroc. Amb un peu en el món de la reflexió abstracta i l?altre en el gust d?explicar històries, ha anat aprofitant elements d?una llarga tradició per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.

L?any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l?Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l?única manera que li queda de mirar-se el món. L?amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s?acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.
Els estranys és una novel·la que es mou entre l?humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d?escenes d?una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, el llibre ens fa viatjar al centre de l?estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) ha publicat El gos cosmopolita i dos espècimens més, un assaig a mig camí entre la reflexió filosòfica i la narrativa, la novel·la Els estranys, distingida amb el Premi Llibreter i el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l?Any, i El fugitiu que no se?n va. Santiago Rusiñol i la modernitat. Ha traduït Plató, Goethe, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk, entre altres. La seva obra, tensa i original, gira al voltant dels ídols de la modernitat.