Aquest llibre que teniu a les mans aplega la correspondència conservada -trenta-tres cartes en total- entre l'escriptor, pedagog i crític literari Joan Triadú (1921-2010) i l'escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca (1903-1991). La relació epistolar comença l'any 1952 des de Mèxic, on s'havia exiliat Riera Llorca després de la guerra civil, i pròpiament s'acaba l'any 1987, tot i que n'hi ha una rèplica l'any 1992, provocada pels actes d'homenatge per la mort de Riera Llorca, esdevinguda el 15 de maig de 1991, a Pineda de Mar, on l'escriptor s'havia instal·lat després de retornar a Catalunya un cop jubilat el setembre de 1969. El volum es complementa amb tot un seguit de documents, majoritàriament de Triadú, que donen fe del seu vessant d'activista cultural i de crític literari -d'una crítica literària madura, pacient i intel·ligent-, molt interessat en la producció novel·lística rierallorquiana, el qual, partint de la seva obra mestra, Tots tres surten per l'Ozama, escrigué tot un cicle narratiu del seu temps.

Fes memòria, Bel és un testimoni impressionant dels Fets d’Octubre del 1934 a partir dels esdeveniments públics de més relleu i dels fets quotidians de les classes treballadores, que constitueixen les veritables protagonistes de l’obra. Com tothom sap, la pugna entre el govern català i l’espanyol va provocar una gran tensió, amb aldarulls i fins i tot pèrdues humanes, i va desembocar en la suspensió de l’autonomia, l’anul·lació de l’Estatut i la detenció del president Companys i dels seus consellers (entre molts altres represaliats), que foren sotmesos a consells de guerra sumaríssims. Cinquanta anys després de rebre el premi Sant Jordi, aquesta novel·la excepcional és d’una actualitat esfereïdora.