Prendre?s seriosament la religió ?se sigui o no religiós? és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió ?com totes les més grans experiències humanes? és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perquè una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l?eterna i difícil besllum de Déu.
Ramon M. Nogués exposa ?amb claredat, agilitat i saviesa? temes tan diversos com ara el paper del cervell en l?experiència religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l?estatut cien­tífic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona i la institucionalització del sagrat.

La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d’alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cadascú envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat de la Terra.
Aquesta perspectiva creativa de l’espiritualitat és possible i, fins i tot, urgent.
Aquest llibre aporta algunes reflexions a propòsit de la necessà-
ria, luxosa i enriquidora recerca de l’espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d’aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l’espiritualitat són dos instruments excel·lents per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.

Paul, me habían dicho que debía dormir con una
pistola cerca de la cama, pero lo único que
pude encontrar fue un cuchillo mal afilado que
rescaté de un cajón de la cocina y coloqué
debajo de la almohada. A quién se le ocurre irse
a vivir sola, a una de esas casitas en medio del
campo, con escasos y desconocidos vecinos,
también en sus casitas en medio del campo, eso
que extrañamente llamáis el suburb. Y vivir
frente a un cementerio y en las cercanías de un
pueblo con nombre indio. El cementerio no era
de los Lenni Lenape, desde luego, pero a saber
para qué había servido antes o qué venganza
esperaban los pieles rojas aburridos en su
soledad de muertos olvidados.
P
Nieves Vázquez (Cádiz, 1965), es autora de distintos estudios
dedicados especialmente a la literatura de tradición oral y
contemporánea. En la actualidad es profesora de literatura española
en la Universidad de Cádiz. El día de la ballena es su primer libro de
relatos publicado.

Hoy vivimos un tiempo de transformación de la manera de vivir y pensar la religiosidad, de una metamorfosis del hecho religioso. Vivimos fenómenos que hacen pensar en una mutación del hecho religioso: estamos en una época en que se están abandonando antiguos modelos de religión y se intuye que la religiosidad del siglo xxi será diferente de la de épocas anteriores. Ramon M. Nogués propone pensar los caminos y los cambios que han seguido las religiones en el pasado y su situación hoy día siguiendo el modelo darwiniano de evolución biológica, y plantea si precisamente nuestro tiempo no vive una mutación profunda e irreversible de la manera de ser de las religiones. Este libro ha nacido de las conferencias de la XI Aula Joan Maragall, en la edición de 2008.

L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algunes de les controvèrsies contemporànies que l’ètica de la vida suscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan es pot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre el moment de la mort? El debat ètic es produeix a partir d’uns amplíssims principis generals, però es concreta en un gran desplegament de principis secundaris que, a més a més, es diversifiquen i s’apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i el significat ètic de les accions. L’associació Cristianisme al Segle XXI va dedicar un dels seus congressos —el cinquè, celebrat a Barcelona l’1 i el 2 de desembre del 2007— a les qüestions esmentades. Aquest llibre recull les ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza," i es clou amb uns suggeriments en previsió de possible incapacitat.

Prendre’s seriosament la religió —se sigui o no religiós— és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió —com totes les més grans experiències humanes— és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perquè una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l’eterna i difícil besllum de Déu.
Ramon M. Nogués exposa —amb claredat, agilitat i saviesa— temes tan diversos com ara el paper del cervell en l’experiència religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l’estatut científic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona, i la institucionalització del sagrat.
Sense exigir coneixements previs als lectors, l’obra ofereix un panorama molt complet de les darreres aportacions de la ciència a l’esclariment dels fenòmens religiosos. Destaquen especialment els capítols dedicats al cervell i a la neuroreligió.
Tot i que la relació ciència-religió sigui un tema clàssic, existeixen poques obres en català que hi estiguin dedicades. A més a més, és infreqüent que adoptin una postura allunyada al mateix temps de posicions apologètiques en un o altre sentit.
El llibre polemitza directament amb determinades concrecions històriques de la religió, i és especialment incisiu a l’hora de jutjar el tractament de la dona per part de les religions, tema al qual dedica el capítol «Sexe, gènere i religió».