De vegades, una olor, una música, una paraula, ens trasllada a moments viscuts en la infantesa amb gran intensitat i precisió. A Un lloc en el temps, un inquietant poema és el vehicle que transporta l?autor cap al nen de deu anys que va ser en un poble rural de la postguerra. L?aventura es converteix en una bellíssima reconstrucció del passat desaparegut, però també en una indagació d?uns fets obscurs que van trasbalsar aquell poble en una època dissortada, marcada pel rigor rural, mortificada per la dictadura i redimida per la innocència dels nens i de molts adults. El batec poètic amara aquesta novel·la i ens apropa a l?infant arraconat que tots portem dins.
Quim Español és arquitecte i escriptor. A banda del seu treball professional, ha estat professor de l?Escola d?Arquitectura de Barcelona, de l?Accademia di Architettura di Mendrisio a Suïssa i convidat a diverses universitats, i és autor de llibres de recerca arquitectònica. Com a poeta ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L?arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals 1998), 70 poemes, Nadir i altres nits ?el poema principal del qual va ser portat al teatre? i Elegies. També és autor de l?assaig Entre tècnica i enigma. Mirades transversals sobre les arts. Recentment, ha publicat les novel·les Francesca i El rai dels innocents.

En David, el noi innocent protagonista d?aquesta novel·la, viu en els marges d?una ciutat, un ambient inclement i desgavellat contra el qual intenta posar remei l?escola del barri on estudia i on conviuen adolescents de diferents orígens, amb la seva fragilitat i «aquell excés de forces vitals que els porta al caire de la catàstrofe». Els paranys i les adversitats del lloc amenacen el noi càndid, i la pregunta que el lector es fa és, justament, si l?home modest pot sobreviure en una societat despietada.
Amb un llenguatge ric i precís, l?autor dibuixa amb vigor la singular manera de ser de l?innocent, i la de la constel·lació de personatges que s?hi relacionen. El ritme de la novel·la flueix puntejat pels contratemps que es viuen a l?escola i al barri, i s?accelera cap a un desenllaç desconcertant.
Quim Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L?arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals 1998), 70 poemes, Nadir i altres nits, el poema principal del qual va ser portat al teatre, i Elegies (2018). Al marge d?altres llibres sobre teoria de l?arquitectura, ha publicat també Entre tècnica i enigma, un volum d?assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l?art, i la celebrada novel·la Francesca, publicada en aquesta mateixa col·lecció.

La novel·la que teniu a les mans és de les que es recorden, tant per la rebel·lió que sentim davant la humiliació i la decrepitud com per la transparència del llenguatge en què està escrita. La Francesca, una adolescent especialment dotada per a la música, desclou el seu geni quan l?adversitat s?abat sobre la seva persona fràgil com s?abat sobre el món bell i culte on havia crescut. La música, l?assetjament psicològic, l?odi al geni, el declivi, però també la revolta contra la injustícia, s?entrellacen en un argument on la trama expectant i el ritme de la narració s?intensifiquen fins al final.
Quim Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L?arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals 1998), 70 poemes, Nadir i altres nits, el poema principal del qual va ser portat al teatre, i Elegies. Al marge d?altres llibres sobre teoria de l?arquitectura, ha publicat també Entre tècnica i enigma, un volum d?assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l?art. Francesca és la seva primera novel·la.
Quim Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L?arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals 1998), 70 poemes, Nadir i altres nits, el poema principal del qual va ser portat al teatre, i Elegies (2018). Al marge d?altres llibres sobre teoria de l?arquitectura, ha publicat també Entre tècnica i enigma, un volum d?assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l?art. Francesca és la seva primera novel·la.

S?ha escrit que «ser poeta significa ser capaç de veure la bellesa... en el més humil o sublim, en el més dolç o perillós objecte del món». És el que percep Quim Español en la lleugeresa del temps, arquetip de l?elegia, però també en els temes variats que l?estimulen: dels malsons als objectes tecnològics, de l?art als drames contemporanis o a alguns referents de la literatura. Escrits amb un llenguatge natural, els poemes tenen una força inquietant i fosca. Enmig de la fugacitat, aquesta és una obra amb vocació de perdurar, perquè la bona poesia està feta de temps, però no hi està sotmesa.
Quim Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L?arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals de Barcelona 1998), 70 poemes i Nadir i altres nits, el poema principal del qual va ser portat al teatre. Al marge d?altres llibres sobre teoria de l?arquitectura, ha publicat també Entre tècnica i enigma, un volum d?assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l?art.

Entre tècnica i enigma és un relat viu d?experiències sobre l?art que l?autor ofereix per compartir. Com que el misteri de la creació artística «incita a esbrinar-ne els secrets», Joaquim Español es deixa engrescar i s?aventura en una lúcida exploració de recursos i tècniques per entreveure els enigmes de la construcció de l?obra d?art. L?amplitud de camps que interessen l?autor i la seva experiència com a arquitecte, poeta i estudiós de composició musical li permeten percebre ressonàncies entre pràctiques diferents que ens acosten «a allò que de més genuí té l?art», però també l?autoritzen a rebatre impostures freqüents en el desconcert de la creació contemporània. El discurs, intens i meticulós, no estalvia alguna sorna amable, però respon sempre a una actitud oberta, i està escrit en un llenguatge entenedor que sovint agafa una alta volada.
Quim Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L?arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals 1998), 70 poemes, Nadir i altres nits, el poema principal del qual va ser portat al teatre, i Elegies (2018). Al marge d?altres llibres sobre teoria de l?arquitectura, ha publicat també Entre tècnica i enigma, un volum d?assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l?art. Francesca és la seva primera novel·la.

Quim Español ens sorprèn altre cop. A la veu convincent dels llibres anteriors, hi afegeix ara una inventiva poètica fecunda que li permet tractar de manera persuasiva l'arquetip arriscat del pas del temps i el seu seguici d'estralls ─l'assumpte central del poemari, si bé no l'únic. L'autor enraona amb una veracitat que no deixa indiferent. Els poemes narratius de la segona part, en prosa musical, tenen registres diversos però qualitats semblants; són intensos, sovint torbadors, estranyament bells: «parla memorable» que identifica l'alta poesia.

Els 70 poemes els ha escrit algú que sap que "l'escriptura de versos és un extraordinari accelerador de la consciència" i, a la vegada, un art d'encantament. Són poemes que van al fons tèrbol de les coses, i tenen la musicalitat d'un cant estrany. Amb un llenguatge entenedor (aquí no hi ha cap intenció de mortificar el lector amb frases incomprensibles) Quim Español ens parla de coses senzilles i de coses inesperades, de l'amor i de la desolació, de la pèrdua i de la crueltat del temps, i ho fa amb una sensibilitat a flor de pell, però amb la distància que transforma la lleugera commoció en parla elegíaca, vigorosa i de rara bellesa. Els poemes nous intensifiquen el que l'autor ja va mostrar en els llibres anteriors: que la seva veu, dura i pulcra, "crea veritat" com es diu al pròleg, i que aquesta veu ens amanyaga en la versió recitada que presentem en aquesta edició.