Aquest volum tracta una de les temàtiques bíbliques més complexes. I ho fa de manera àmplia i força completa, com a resultat de la recerca desenvolupada pels exegetes de l’Associació Bíblica de Catalunya i del Departament de Sagrada Escriptura de la Facultat de Teologia de Catalunya durant dos cursos (2010-2011 i 2011-2012). És indubtable que la noció d’Esperit diví se situa de manera diversa segons els contextos textuals en què es troba.
En l’Antic o Primer Testament la presència de l’Esperit, personal o col•lectiva, còsmica o antropològica, profètica o sapiencial, és plural i pluriforme. Les coordenades interpretatives són força basculants i es constata una gran diversitat en l’acció de l’Esperit, aquell que és capaç de crear i de renovar allò creat. Un denominador comú és que l’Esperit resta vinculat fonamentalment amb la vida en els diversos nivells del creat, en l’àmbit de l’home i del món.

Els diversos articles tenen en compte els debats recents que han servit perquè es replantegessin les qüestions referides a la judaïtat (Jewishness) de l’apòstol i, per tant, també a la concepció paulina de la Llei.
Una de les conclusions importants dels estudis presentats és que la cristologia, en la seva vessant soteriològica, constitueix, particularment, el nucli del pensament de l’apòstol.
En darrer terme, gosem presentar Pau com un gran intèrpret de Jesús i del seu missatge, a partir de la unitat cristològica fonamental que estableix entre el Jesús de la història i el Crist de la fe.

Aquest volum conté tres temes principals d’interès, tots ells al voltant de la figura de Pau: les claus d’interpretació del seu pensament, la seva teologia i la relació entre Pau i Jesús.
Els diversos articles tenen en compte els debats recents que han servit perquè es replantegessin les qüestions referides a la judaïtat (Jewishness) de l’apòstol i, per tant, també a la concepció paulina de la Llei.
Una de les conclusions importants dels estudis presentats és que la cristologia, en la seva vessant soteriològica, constitueix, particularment, el nucli del pensament de l’apòstol.
En darrer terme, gosem presentar Pau com un gran intèrpret de Jesús i del seu missatge, a partir de la unitat cristològica fonamental que estableix entre el Jesús de la història i el Crist de la fe.

Conjunt de treballs sobre els aspectes de la Bíblia relacionats amb les experiències místiques en l'Antic i el Nou Testament.

La veritat ha estat sempre en el punt neuràlgic de la recerca honrada i honesta de l’home de tots els temps. Però si una cosa especifica el pensament bíblic és que la veritat s’identifica amb aquella actitud fidel de l’home quan coincideix amb la voluntat divina, amb el seu pensament i amb la seva manera d’obrar.

La violència és un tema de gran actualitat. I ho fou també per als diversos autors dels llibres de la Bíblia, que n’ofereixen un ric ventall de postures.
La revelació judeocristiana no fa diferències entre el Déu que preserva de la mort Caín, i el Déu que no estalvia de la creu el seu propi Fill.

L’antropologia bíblica aporta una visió de l’ésser humà que troba la seva justificació última en el fet d’haver sortit de les mans del Creador. En la Bíblia, la dignitat humana s’afirma de forma radical però de manera heterònoma, i no autònoma. I contra el que podia semblar, aquesta característica específica és una garantia, no una amenaça o un rebaix, que salvaguarda la humanitat de cadascú.

Aquest volum recull un bon nombre de treballs relacionats amb la visió que els textos bíblics de diversos moments tenien respecte als emigrants, un tema ben actual als països de l’Europa occidental. Israel fou un poble d’immigrants al país de Canaan i en els seus codis legislatius no manquen les referències als qui s’estableixen enmig dels israelites. D’altra banda, els israelites abandonen a vegades el seu país i emigren a territoris veïns, com Egipte o Moab. En un moment determinat, la Bíblia fa un reconeixement explícit de la defensa que Déu fa dels estrangers. Més endavant el cristianisme experimentarà la condició de minoria estranya als usos i costums socialment vigents i es desenvoluparà la idea de la ciutadania celestial. Això permetrà que el cristianisme es converteixi en una religió arrelada i encarnada en el món però alhora divergent dels paràmetres que aquest promou i privilegia.

Aquest volum completa la temàtica de la reunió anual de biblistes catalans celebrada a Solsona el 1999. Nou estudis dedicats al tema del perdó en la tradició cristiana que prenen com a referència el Nou Testament, els evangelis sinòptics i Fets dels Apòstols, els escrits joànics, les cartes paulines i la carta als Hebreus.