Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l’amistat en un món abocat al col·lapse.

La Rita viu a la Colònia, dalt d’un cim on homes cansats buiden una mina a punt d’esgotar-se. Des d’allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d’una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei.
Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l’emancipació i l’efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d’una època marcada per l’extinció: com deu ser el brunzit d’una abella? En un món abocat al col·lapse, allà on la vida es fa impossible de viure, la Rita i en Líton converteixen l’amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.
Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.

La part del foc és una reescriptura del llibre homònim de Maurice Blanchot en clau amorosa i, alhora, el tancament del díptic que l’autor va obrir amb Tanta gana (Premi Francesc Garriga de Poesia, 2018). Aquest llibre és un assaig d’escriptura poètica que s’erigeix com un diàleg, una contestació i una fusió amb Blanchot en una altra llengua, amb una altra forma i des d’un altre temps.

Toda revolución conlleva cambios radicales en la sociedad y genera nuevas perspectivas sobre las relaciones: otras formas de amar y de aproximarse al conocimiento son posibles.
Amor y revolución recoge una selección de textos de Alexandra Kollontai (San Petersburgo, 1872 ? Moscú, 1952), marxista feminista, figura central de la revolución rusa y diplomática soviética. El libro incluye además distintas voces que, partiendo de las aportaciones de la escritora rusa, buscan su herencia en experiencias artísticas que desafiaron las lógicas del amor y el saber de su tiempo, y con ello trazan una genealogía alternativa de las vanguardias estéticas y políticas.
Con textos de Dora García, Rina Ortiz y Andrea Valdés, así como de Margherita Fabbri, Lila Lisenberg y Pol Guasch integrantes del grupo de investigación Amor rojo del Programa de Estudios Independientes del Macba (2019-20).

«De vegades penso que estic anotant el futur. Em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. Algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador d’aquesta història. I, en efecte, Napalm al cor té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.

Situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de Pol Guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament. La manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de seguir parlant una llengua que es desfà: la seva.

L’única alternativa és fugir d’aquesta terra erma. En el seu trajecte més enllà de «l’altra banda», carregant literalment el pes del passat en forma de carta i de cadàver per enterrar, trobaran respostes diferents a enigmes compartits. Muntada delicadament com un mosaic, escrita amb precisió i bellesa, Napalm al cor conté una viva al·legoria de les diverses opressions que determinen tantes vides, però també de la fina línia que de vegades separa la víctima del botxí.

«A veces pienso que estoy anotando el futuro. Me digo que, ante la incomprensión, queden las palabras. Alguien, quizá, las entenderá», dice el narrador de esta historia. Y, en efecto, Napalm en el corazón tiene algo de ejercicio de comprensión íntima de un pasado extremo y traumático, y de cartografía sentimental de un presente convulso en busca de alguna forma de liberación.

Situada en una geografía ambigua, la primera novela de Pol Guasch pone en danza a una pareja de chicos que han crecido en una zona militarizada, marcados por unas condiciones de vida precarias, por la intolerancia del entorno hacia su deseo y por unas familias tocadas por el desarraigo. La falta de perspectivas lo domina todo, pero aún mantienen la posibilidad de dejarse deslumbrar y hasta someter, de aferrarse a la militancia, tentar la violencia y seguir hablando una lengua que se deshace: la suya. La única alternativa es huir de esa tierra yerma. En su trayecto más allá de «el otro lado», cargando literalmente con el peso del pasado en forma de carta y de cadáver por enterrar, encontrarán respuestas diferentes a enigmas compartidos.

Montada delicadamente como un mosaico, escrita con precisión y belleza, Napalm en el corazón contiene una viva alegoría de las diversas opresiones que determinan tantas vidas, pero también de la fina línea que a veces separa a la víctima del verdugo.