Assegurava Richard Hamilton que no s?entén res en un quadre aïllat. ?Només quan les coses s?ajunten i es relacionen com a seqüències d?idees, comencen a adquirir sentit.? La llarga quimera de pensar que l?art ens pot ajudar a entendre el món. Andy Warhol i aquelles llaunes de la sopa Campbell. L?esmentat Hamilton i la seua torradora de pa amb disseny alemany.
L?obstinada quimera de pensar que l?art pot transformar el món. L?antimilitarisme de l?Equip Crònica. La reivindicació feminista d?Isabel Oliver i d?Eulàlia Grau. Les vidrieres virolades de Chus García-Fraile. El Banksy més subversiu i el més integrat. Les interactives ampolles de detergent que col·lecciona l?altra Eulàlia, Valldosera. Les vanitas de la societat de consum en les miniatures de Gurt Swanenberg. La vigilància activa dels estereotips i dels tòpics publicitaris de Yolanda Domínguez.
Mirar l?art i voler entendre el món. Mirar l?art i desitjar que puga transformar la vida. Les nostres vides.

(Tot) el que encara no saps sobre les marques és una invitació a pensar el significat de les grans marques en la societat actual. En les seues pàgines trobareu moltes preguntes i algunes possibles respostes. La primera pregunta, la més òbvia i necessària, ha de ser: què és una marca al segle xxi? I és que les marques ja no són el que eren fa només tres o quatre dècades. Us heu adonat que a hores d’ara tot pot ser una marca? Coca-Cola és una marca, però també ho és el FC Barcelona. Apple és una marca, però també ho és Intermón Oxfam. Benetton és una marca, però tambe ho és el Museu Guggenheim. O Londres, o València. O Cristiano Ronaldo, o Antonio Banderas… Us heu preguntat mai per què? O quan i com hem arribat fins aquesta situació? (Tot) el que encara no saps sobre les marques indaga sobre el paper de les marques en el nostre dia a dia, i destria els relats que ens conten per esdevenir lovemarks, marques estimades pels consumidors. Però, no només això, també es refereix als múltiples contrarelats crítics que han generat. Si cada època té les seues claus de lectura, podria ser que una de les claus de lectura del món actual foren precisament les marques. No?