Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), de formació universitària francesa, és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva creació el 1968. Ha publicat treballs d'història de la filosofia moderna, d'història del pensament català i de filosofia de la religió i és codirector de la col·lecció "Textos Filosòfics" d'Edicions 62. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1990 i posseeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ha estat el primer director del Departament de Filosofia i vicerector d'Estudis de la UAB, membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya i membre del Consell d'Avaluació Científica i Tècnica del Pla de Recerca de Catalunya. Publicacions: El estructuralismo (1968)L'estatut de la filosofia de la religió (1981)Fe cristiana i ciència moderna (1993)Traducció catalana i comentari del Discurs del mètode de Descartes (1996)Introducció a la lectura de Pascal (1996)Onze tesis sobre Kant (1998)Experiència estètica, experiència ètica i experiència religiosa (1999)L'ètica kantiana (2000)Les idees i els dies. Un segle de filosofia i ciències socials als Països Catalans (2002)Història del pensament cristià. Quaranta figures (2003)També ha editat en català (amb introduccions i notes) obres de Montaigne (1982), de Descartes (1996 i 1998), de Spinoza (1991) i de Kant (1982, 1984 i 2004).

La filosofia de la religió és una disciplina filosòfica relativament jove i pràcticament sense tradició acadèmica a casa nostra, que fa un tractament no religiós de la religió. No religiós no vol pas dir ‘antireligiós’: vol dir simplement ‘aconfessional’. La filosofia de la religió no és ni religiosa ni antireligiosa. No pretén ni defensar ni atacar la religió, sinó pensar-la. La teologia pressuposa la fe, mentre que la filosofia de la religió no parteix d’aquest pressupòsit (ni del pressupòsit contrari). Així com la teologia parla de Déu, la filosofia de la religió parla de la religió: el seu objectiu no és religiós, sinó que es proposa entendre la religió fent-ne un tractament racional i autònom. El seu pressupòsit bàsic és que la religió constitueix un fet històric i cultural que pot ser objecte d’anàlisi racional, científica i filosòfica, com qualsevol altre àmbit de la cultura. Aquests assaigs de filosofia de la religió de Pere Lluís Font pretenen contribuir a la normalització universitària dels estudis sobre un àmbit cultural tan important com són les religions.

La filosofía de la religión es una disciplina relativamente joven y prácticamente sin tradición académica en nuestro país, que trata de la religión de modo no religioso. No religioso no significa ‘antirreligioso’: quiere decir simplemente ‘aconfesional’. La filosofía de la religión no es ni religiosa ni antirreligiosa. No pretende defender ni atacar la religión,sino pensarla. La teología presupone la fe, mientras que la filosofía de la religión no parte de este supuesto (ni del supuesto contrario). Así como la teología habla de Dios, la filosofía de la religión habla de la religión: se propone entenderla haciendo de ella un tratamiento racional y autónomo. Su supuesto básico es que la religión constituye un hecho histórico y cultural que puede ser objeto de análisis racional, científico y filosófico como cualquier otro ámbito de la cultura. Estos ensayos de filosofía de la religión de Pere Lluís Font pretenden también contribuir a la normalización universitaria de los estudios sobre un ámbito cultural tan importante como son las religiones.