En aquest llibre, el lector es trobarà davant d'una visió àmplia i renovada de set personalitats republicanes del Vuit-cents, en algun grau federals i catalanistes, que, usualment, han estat si no ignorades, sí presentades sota uns clixés que n'han esbiaixat i banalitzat la imatge. És el que succeí amb el liberal revolucionari i demòcrata Juan Antonio Llinàs; l'historiador i intel·lectual Salvador Sanpere i Miquel; el dibuixant i pintor de clares ressonàncies socials Josep Lluís Pellicer; el periodista de trajectòria inabastable Josep Roca i Roca; l'esforçat regeneracionista i introductor de novetats culturals parisenques Pompeu Gener; Josep Maria Vallès i Ribot, aplanat sota les interpretacions que -a banda i banda- han negat la pulsió catalanista del federalisme pimargallià, i, finalment, un personatge 'desheretat de la memòria', Sebastià Sunyer, un dels torturats de Montjuïc el 1896. Si l'adjectiu no estigués tan gastat, podríem dir que, pròpiament, som davant d'una petita llista d'heterodoxos que no acabaren mai de ser acceptats per l'oficialitat dominant de l'època, ni tampoc per la de l'esquerra, en què tots ells se situaren.

En julio de 1936, la UGT, al lado de otras fuerzas sindicales y políticas, logró contrarrestar el alzamiento militar de la derecha en buena parte de la geografía española. Su papel fue decisivo en muchos lugares. Sin embargo, la guerra pronto lo llenó todo, alterando profunda y abruptamente la cultura obrera y sindical. Los cuadros y militantes de la UGT se encontraron súbitamente actuando como militares y como políticos, al tiempo que, en multitud de situaciones, muchos viejos militantes tuvieron que hacerse cargo de la dirección de las empresas y de la producción. No han de extrañar, por tanto, los enfrentamientos internos que desgarraron la UGT entre 1936 y 1939, en una situación de forzado sindicalismo de guerra que fue parte importante del sostenimiento de la Segunda República a lo largo de aquellos tres largos años de guerra.

1ª edición.