Els portàtils de Pere Calders: vet aquí la destil·lació màxima d?una imaginació prodigiosa; una de les més importants de la literatura europea del segle XX. Per al microconte català, els breus caldersians són un pal de paller indiscutible, i aquí s?agrupen en un sol volum per primera vegada.
«El pensament de Calders és un pensament formulat des de la intimitat i que es resisteix a les totalitzacions. La manera com opera, i que es manifesta en els seus portàtils de manera esmoladíssima, sempre m?ha fet pensar en les incisions que Lucio Fontana obria a la tela dels seus quadres. Calders fa una mica el mateix, amb la seva prosa: esquinça el tel de la realitat, i aconsegueix que veiem tant el tel, que no vèiem, com el que s?amaga al darrere, que tampoc».
Del pròleg de Borja Bagunyà
«Hi hauran trobat aquelles qualitats que fan de Pere Calders un escriptor que hauria volgut ser però que no seré: la fluïdesa i l?elegància d?una manera de narrar, el somriure permanent dins l?estranyesa, el domini perfecte del tempo narratiu, la precisió (de ninotaire, al capdavall) en el dibuix dels personatges i en la construcció dels diàlegs. I sobretot, aquella rara destresa que Borges ?un autor que els capricis de la meva peripècia com a lector podia haver emparentat amb Calders, però que no ho va fer? va saber enunciar en aquestes poques paraules: "He dicho asombro donde otros dicen costumbre". No ho pot dir tothom, això».
De l?epíleg de Sebastià Alzamora

Més conegut com a contista, Pere Calders també és un novel•lista extraordinari, que ja als anys trenta va
escriure dues novel•les mo dernes, perfectament integrades en els corrents literaris de l’època, La Glòria del doctor
Larén (1936) i Gaeli i l’home Déu (1938), si bé aquesta darrera no es va publicar fins a l’any 1986. Tot i que les
seves altres novel•les sí que han estat reeditades en els darrers anys (Ronda naval sota la boira, per exemple, a La
Magrana el 2009), la darrera edició de La Glòria del doctor Larén és del 1994, i Gaeli i l’home Déu, guanyadora del
premi Crexells i el premi Ciutat de Barcelona, no es publica des de l’any 1988 (i, dins les obres completes, el 1991).

Durant la guerra de 1936-1939 Pere Calders publicà Unitats de xoc, reflex de l'experiència que hi tingué
com a tècnic cartògraf. Aquest és un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra. Una guerra que no
ens és aliena, perquè ens ha configurat a tots. Calders hi és ja l'escriptor subtil de finíssima ironia, però compromès
en una lluita que no vol eludir. Tal com ens diu Carles Riba a l'inapreciable prefaci que acompanya el llibre: «
[Unitats de xoc] és el testimoni d'un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li
són commensurables, i ho accepta, amb l'única condició -però ho és tot!- de mantenir la plenitud humana en el nivell
més alt i més pur.»

El Panoràmic, vaixell de gran calat per al transport de càrrega i de passatge, pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i mantenint discussions interminables sobre el bé i el mal i el camí que porta el progrés de la humanitat. Les grans potències mundials s'enfronten mitjançant grans gestos més aviat inútils per veure qui serà capaç de rescatar el transatlàntic. Però el capità només té una idea al cap mantenir la dignitat i el decòrum fins a l'últim moment i aconseguir per al seu vaixell un final tan èpic com el del Titànic. Per això, i a falta d'una orquestra professional, recluta viatgers amb la finalitat de posar una música adequada quan la nau s'enfonsi definitivament.