L'enxandallament del món és una crònica desenganyada de la fi de l'espècie. Fent servir els canvis lingüístics com a filtre, retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància. Amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització post-capitalista ha esgotat no solament els recursos de la terra sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos... La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la varietat lingüística del planeta minvant dràsticament: una metàfora transparent del canvi d'era. Potser la terra sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segur és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració. Ni verbal ni cultural.

Manual del procés fa un recorregut per l'actualitat catalana a partir de les paraules que sentim contínuament: full de ruta, desconnexió, indepes, federalisme, dret a decidir, plebiscitàries, xiulada... Definint amb ironia, humor i alhora rigor filològic els mots amb què parlem del procés d'independència, Pau Vidal crea un glossari del conflicte entre Catalunya i Espanya que es revela com un exercici intel·lectual de primer ordre.
En cada una de les paraules que conformen aquest vocabulari hi trobem l'ús que se n'ha fet en diversos mitjans i les curiositats que la recerca lingüística ens depara: sabíeu que el federalisme és una qüestió religiosa o que desnonament prové de la partícula negativa 'no'? Que jutge i justícia no són de la mateixa arrel? O que ultimàtum és fill d'una paraula tan lletja com ultra?
Una reflexió lúcida i divertida sobre la terminologia del procés d'independència de Catalunya.