Després de tres anys fora de casa en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis, i de la seva vida, una disbauxa inacabable. Les gresques contínues i els serveis exclusius de Filemàcia, una prostituta que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna paterna. Quan està al caire del precipici, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç de l’obra, una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma.

Narcisista de mena, ufanós de posseir una valentia i un atractiu sense parió i d’haver dut a terme les proeses militars més increïbles, el soldat Pirgopolinices es creu infinitament superior a tot i a tothom. Havent raptat a Atenes la cortesana Filocomàsia, s’està a Efes, on fa una vida regalada, i es creu irresistible al sexe femení. Però, com sol passar sempre als fatxendes, la realitat és una altra: l’amant de la noia, el veí i el seu propi esclau fan conxorxa i ordeixen un estratagema infal·lible per castigar la seva fanfàrria i deixar-lo amb un pam de nas, com podem veure en aquesta comèdia sensacional, sens dubte una de les millors de la literatura llatina.

A Efes, el soldat Pirgopolinices, fanfarró i vanitós, ha segrestat una noia Filocomàsia, amant de Plèusicles. Per alliberar la noia, Plèusicles, amb l'ajut del seu amic Periplectomen i de l'esclau Palestrió, prepara una trampa, fent veure que la cortesana Acrotelèucia, esposa de Periplectomen, s'ha enamorat perdudament del soldat. Aquest, convençut d'haver fet una bona conquesta, es desempallega de Filocomàsia. Mentrestant, Periplectomen, fingint indignació per la gosadia del soldat, li prepararà una bona pallissa.