Catalunya viu l'esclat d'uns anys decisius... El 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona està a punt de
casar-se. La vida, humil i senzilla, li somriu. Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant,
d’ella, del seu home i els fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà
revoltes i repressions, la dramàtica industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del
republicanisme, la maçoneria i la Renaixença. I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que
s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia i la Mariona —la seva consciència de dona i ciutadana—, també. De la
mà de la Mariona i la seva revolta vital, Pilar Rahola ens descobreix un segle abrandat i turbulent.

Edició especial ilustrada El 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona, està a punt de casar-se. La vida,
humil i senzilla, li somriu. Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant, d’ella, del seu home
i els fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà revoltes i repressions,
la industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del republicanisme, la maçoneria i la Renaixença.
I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia i
la Mariona —la seva consciència de dona i ciutadana—, també.

Després d’ignorar la capacitat mortífera de l’islamisme i diluir-se en la comoditat de la correcció
política, Occident ha deixat que la por imposi la seva regla més preuada: la passivitat. El repte totalitari ha
esdevingut gegantí; han mort milers de persones de la manera més atroç; l¿amenaça gihadista s¿ha instal·lat al cor de
casa nostra; l’enemic de la humanitat ha conquerit terres i cervells i ens ha declarat obertament la guerra. Amb el
totalitarisme, no hi ha debat, ni pacte, ni apaivagament. El totalitarisme no se’l convenç, se’l venç. I la manera de
vèncer-lo comença per tenir clar què és, on som, on ens equivoquem i de quina manera hem de defensar-nos.

La tolerancia de Occidente con las dictaduras y la opresión de la mujer, la connivencia con Qatar y el dinero del petróleo, la incapacidad de denunciar el islamofascismo… Este es un libro para señalar los errores, para sacarnos los colores de vergüenza y ayudar a poner fin, de una vez por todas, a tanta estupidez, tanta tontería, tanta inoperancia, tanta incapacidad. Cinco años después de La República islámica de España, un grito de alerta y advertencia de la necesidad de reaccionar ante el islamismo radical, este reto totalitario ha tomado proporciones gigantescas. Y Pilar Rahola lanza otro grito: ¡Basta!

El segle XIX és una gran novel•la Una dona de caràcter que viu la turbulència d’uns anys decisius. El 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona, està a punt de casar-se. La vida, humil i senzilla, li somriu. Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant, d’ella, del seu home i els fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà revoltes i repressions, la industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del republicanisme, la maçoneria i la Renaixença. I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia, i la Mariona —la seva consciència de dona i ciutadana— també.

Escrita en dos tiempos, en 2000 y ahora, Carta a mi hijo adoptado es pura emoción vivida. Pilar Rahola
explica el antes, el durante y el después del acontecimiento principal que es el centro de este libro: la adopción de
su hijo Noé. Desde la singularidad intransferible del propio caso, Pilar Rahola escribe una carta a su hijo, un libro
sobre la adopción sin dogmatismos ni pretendidas soluciones prácticas, solo partiendo de la experiencia radical y
conmocionadora que en cualquier caso implica el hecho de adoptar una criatura. Y once años después, pasado el tiempo y
con el contrapunto de una nueva adopción, Ada, puede mirar hacia atrás y completar el círculo que convierte esta
epístola íntima, Carta a mi hijo adoptado, en un libro universal. «Al final del libro me reencontraré con el lector en
este tiempo presente. Pero justo en medio de estas palabras y las últimas, este es el texto que escribí hace once años,
cuando apenas sabía nada de la adopción y solo me veía con ánimo de expresar, en voz alta, los temores que me habían
atenazado, las dudas que me habían torturado, las ilusiones que me habían empujado. Una madre y un hijo, una historia
de amor cuya gramática fuimos inventando a medida que íbamos compartiendo la vida».

Escrita en dos temps, el 2000 i ara, Carta al meu fill adoptat és pura emoció viscuda. Pilar Rahola explica
l’abans, el durant i el després de l’esdeveniment cabdal que és al centre d’aquest llibre: l’adopció del seu fill Noè.
Des de la singularitat intransferible del propi cas, Pilar Rahola escriu una carta al seu fill, un llibre sobre
l’adopció sense dogmatismes ni preteses solucions pràctiques, només partint de l’experiència radical i trasbalsadora
que en qualsevol cas implica el fet d’adoptar una criatura. I onze anys després, passat el temps i amb el contrapunt
d’una nova adopció, l’Ada, pot mirar enrere i completar el cercle que converteix aquesta epístola íntima, Carta al meu
fill adoptat, en un llibre universal.   «A la fi del llibre em retrobaré amb el lector en aquest temps present. Però al
bell mig entre aquestes paraules i les darreres, aquest és el text que vaig escriure fa onze anys, quan no en sabia
gairebé res de l’adopció i només em veia en cor d’expressar, en veu alta, les pors que m’havien atenallat, els dubtes
que m’havien torturat, les il·lusions que m’havien empès. Una mare i un fill, una història d’amor la gramàtica de la
qual vàrem anar inventant a mesura que anàvem compartint la vida.» Pilar Rahola

Este libro no plantea ningún choque de civilizaciones, sino un coche entre la civilización y la barbarie. Y si en la barbarie se incluye a todos aquellos que usan la religión y a un Dios para justificar odios, esclavitud, fanatismo y terrorismo, en la civilización se incluye a todos aquellos que luchan por la libertad. No esw, por tanto, un libro contra el Islam. Es un libro a favor de todos los musulmanes, hombres y mujeres, que luchan por sus derechos y para que su identidad cultural no sea utilizada para destruir valores fundamentales.
Es asimismo un libro contra todos aquellos musulmanes que, en nombre de esa identidad, están destruyendo el Islam mientras intentan destruirnos a todos. Ni Huntington, ni Fallaci, muy al contrario, porque no luchan los dioses. Son los que usan a Dios en contra de los seres humanos. Se trata, por consiguiente, de una defensa convencida de la modernidad, la civilización y la libertad. Y hoy quien más brutalmente amenaza estos grandes conceptos es el islamofascismo, la ideología totalitaria que, en nombre de Alá, nos amenaza. También hoy quien más heroicamente lucha a favor de estos grandes conceptos son los musulmanes valientes, y muy especialmente las mujeres que alzan la voz contra esta ideología.
Este libro no nace del miedo, pero es un libro nacido del convencimiento de que, hoy en día, tenemos  miedo de hablar claro.

Aquest llibre no planteja cap xoc de civilitzacions, sinó un xoc entre la civilització i la barbàrie. I si
en la barbàrie s'inclouen tots aquells que usen una religió i un Déu per justificar odis, esclavatges, fanatisme i
terrorisme, en la civilització s'inclouen aquells que lluiten per la llibertat. No és, doncs, un llibre contra l'Islam.
És un llibre a favor de tots els musulmans, homes i dones, que lluiten pels seus drets i perquè la seva identitat
cultural no sigui usada per destruir valors fonamentals. I és un llibre en contra de tots els musulmans que, en nom
d'aquesta identitat, estan destruint l'Islam mentre intenten destruir-nos a tots. Ni Huntington, ni Fallaci, molt al
contrari, perquè no són els Déus els que lluiten. Són els que usen Déu per anar contra els éssers humans. Es tracta,
doncs, d'una defensa convençuda de la modernitat, la civilització i la llibertat. I avui, qui més brutalment amenaça
aquests grans conceptes és l'islamofeixisme, la ideologia totalitària que, en nom d'Al·là, ens amenaça seriosament.
També avui, qui més heroicament lluita a favor d'aquests grans conceptes són els musulmans valents, i molt especialment
les dones que alcen la veu contra aquesta ideologia. No és un llibre que neixi de la por. Però és un llibre motivat pel
convenciment que, avui en dia, tenim molta por de parlar clar.

2MIL1