El Romanticisme s?enfoca en aquest assaig com la resposta de l?art i la literatura als canvis que es produeixen a les societats del món occidental com a resultat de la Revolució Francesa i les seves conseqüències. L?obra d?Edgar Allan Poe, el gran romàntic nord-americà, explora les ombres interiors humanes, i alhora reflecteix les tensions i les violències vinculades als grans problemes públics del seu temps.

Davant la sublevació militar del 17-19 de juliol de 1936, unes tropes gairebé improvisades de civils armats lliuren la batalla de Barcelona i es despleguen en el front d'Aragó.
La base del llibre són trenta-vuit entrevistes, dutes a terme per Judit Camps, a ex milicians ( de totes les vuit columnes que cobreixen el front d'Aragó i de totes les sis adscripcions polítiques presents a les milícies) reconvertides en monòlegs autobiogràfics. De l'abundant informació en deriva, entre altres coses, l'aclariment de diverses incògnites: com és possible la formació d'un exèrcit de civils literalment d'un dia per l'altre, d'on surten les armes per lliurar a Barcelona la primera batalla, la posició precisa de les columnes al front d'Aragó.
A l'assaig introductori, a càrrec d'Emili Olcina, les trenta vuit veus dels testimonis es combinen en la veu única d'un narrador col·lectiu. En resulta una visió suprapartidista, allunyada de les interpretacions historiogràfiques a l'ús, amb l'èmfasi posat, aquí, en una determinada dialèctica entre l'Estat i la societat civil i en la cohesió antifeixista de revolucionaris i no revolucionaris a través del que aquí es denomina un "frontpopulisme de carrer".

Un detectiu, una femme fatale, una herència... també (com no?) sexe i violència: amb els tòpics més arrelats, Emili Olcina en té prou per construir una novel·la d'una originalitat insòlita, que trenca els motlles d'un gènere que, des de feia molt de temps, es movia dins d'unes coordenades aparentment inamovibles.
Fidel com mai a les qualificacions d"'intel·ligent", "inclassificable", "imaginatiu" i "analític" que la crítica li ha atorgat obra rere obra, amb La deessa nua Olcina aconsegueix una novel·la en la qual es combinen brillantment una amenitat excepcional i la sagacitat en el tractament dels personatges i les situacions. Una obra d'una molt elevada qualitat literària que establirà un abans i un després en el gènere de la novel·la negra.

L'erotisme, el fantàstic, el misteri, el terror, tenen el seu espai predilecte en el vespre i la nit, on l'ambigüitat i la irrealitat s'instal·len per dret i prenen cos dins la
imaginació del lector. Amb un ritme àgil i compassat, amb un llenguatge ric i variat alhora que directe i clar, tan viu que el lector veu el que passa mentre Llegeix, l'autor basteix uns relats plens de força, intel·ligència i originalitat. Aquest recull de relats es mou des de l'hiperrealisme i el dirty realism fins al fantàstic, de l'erotisme al terror, de la comicitat al sinistre i del grotesc a un lirisme que amaga paranys emmetzinats. En aquests relats gràfics i vigorosos, que tenen ritme i rigor de gènere però també elements innovadors, l'amenitat i la tensió fan que l'expectació es mantingui fins el final, on ens esperen desenllaços sorprenents.
"Un autor que té coses a dir i que les diu amb grans quantitats d'imaginació, de passió, d'intensitat, amb un sentit de l'humor distanciador, una fresca imprevisibilitat i una versemblança interna peculiar".
(Vicenç Pagès)
"Un domini de la tècnica poc comú, un prodigiós equilibri estructural... És un escriptor que, rara avis, assumeix riscos".
(Lluís Salvador)
"Un autor que construeix històries trepidants que, des del primer moment, transcendeixen la seva literalitat".
(Eugenio Fuentes)

En el ámbito misterioso de las selvas mayas, se entrelazan la guerra y el sexo, lo atroz, lo cómico y lo poético, lo histórico y lo íntimo, para configurar el todo único qué es la experiencia vital. La novela de aventuras, la novela erótica, la novela bélica y la novela històrica se fusionan en una dinámica de acción unitaria en la quéilos distintos registros narrativos se potencian unos a otros. Así, en la obra, la. opción por lo aventurero responde (en contra del anclaje en la cotidianidad) a la postulación de la lucha peligrosa por la conquista del "tesoro" de la integridad del propio yo; la crudeza (sin retroceder ante lo pornográfico) en exposiciones eróticas responde a la concepción del erotismo como área privilegiada para el encuentroiy la fusión de lo estético, lo intelectivo, lo emocional y lo sensual; y las peripecias bélicas sitúan la vivencia personal en el ámbito de lo. épico. Con todo ello, la historia (respetada en cuanto a datos pero completamente trascendida por el desarrollo narrativo) no es, en la novela, un marco para la acción, sino una experiencia de vida.