Itziar Aizpuruak "euskal udaberria" deitu zion 68ko belaunaldiak bizitako garaiari. Euskal matxinadaren sorrerako belaunaldiarentzat eztabaida guztiak egiteko zeuden: herria eta hizkuntza, emantzipazio nazionala ala klase borroka, euskalduntasun berria, iraultza ala erreforma… Dena egiteko, eztabaidatzeko eta eraikitzeko. Mundua eta gizartea pixkana aldatzen joan ziren hurrengo urteetan, eta, bidean, intuizioak moldatu beharra egon da. Saiakera zoli honek gure herrian gertatu diren egiturazko aldaketa politiko, filosofiko eta kulturalak interpretatzen ditu, baita azken hamarkadan sortu diren erronkak, mugimendu eraldatzaileak eta subjektibazio modu berriak ere. Eta, hasi eta buka, irakurleak galderak jasoko ditu; tartean, hau: Asmatuko ote dugu, historiako une ezegonkor honetan, XXI. mendeko euskal matxinada berria abiarazten? Iparrorratza sailari hasiera ematen dio koaderno honek.

En una visita als cellers Olmoy, unes caves de la competència, l?Eva Sendra, empleada de les caves Malsor, pateix un accident quan s?ensorra el terra d?una sala i cau en una cambra inferior. La fortuna vol que no es faci mal, però la caiguda serà el detonant d?uns fets, d?entrada incomprensibles, que impulsaran l?Eva cap al descobriment d?un dels secrets més ben guardats del món del cava, fins al punt que molts sempre havien cregut que es tractava d?una llegenda.
Aquest secret, però, és també l?objectiu d?uns personatges cobdiciosos, capaços de tot per aconseguir treure?n benefici i, sobretot, per obtenir venjança d?uns greuges familiars que no s?han oblidat ni perdonat.
Com tot secret, el de les caves Malsor també pot ser descobert, però caldrà tenir els mateixos coneixements, molt específics, d?origen matemàtic, que posseïen els creadors del Gran Reserva Brut Nature Malsor, un dels caves més admirats del món, potser el millor.
? Llibre guardonat amb el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2017, convocat per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.

Cuando han pasado ya dos d?cadas desde que Txillardegi se marcara como objetivo Euskal Herria, reunimos en este trabajo a cuatro pensadores y pensadoras vascas que analizan, desde diversos puntos de vista, cómo alcanzar la independencia política de nuestro país. La lengua, la historia, el género, la territorialidad, la organización política, la construcción estatal y nacional... Teniendo muy presente que el camino hasta la independencia será duro y largo, este libro pone encima de la mesa una profunda reflexión y, al mismo tiempo, nos ofrece una bella y provocadora panorámica del pensamiento vasco actual. Los textos de este trabajo son variados, contradictorios, están enfrentados, entran en conversación, discuten... pero todos están escritos con la mira puesta en un mismo objetivo: la independencia.

Txillardegik Euskal Herria helburu markatu zuenetik bi hamarkada joan zaizkigula, lau euskal pentsalari Euskal Herriko Independentzia politikoaz hausnartzeko batu dira. Hizkuntza, historia, generoa, lurraldetasuna, antolamendu politikoa, estatugintza... XXI. mendean estatu burujabe bat lortzeko bidea malkartsua izango dela jakinik, liburu honek hausnarketa sakona mahaigaineratzen du eta, aldi berean, azken urteotako euskal pentsamenduaren panoramika eder, anitz eta probokatzaile bat aurkezten digu.

Nil Bordàs, empresari del món de la publicitat, viu obsessionat per una jove aspirant a actriu, Berta Delclòs, fins al punt de contractar un detectiu perquè n’esbrini possibles detalls sòrdids amb què poder-la manipular.
Sis dècades abans, Josep, un obrer metal·lúrgic perseguit pel franquisme, lluita per aconseguir una feina de soldador en una empresa vora l’estació de Magòria. Amb la seva germana Aurora, Josep sobreviu amb una identitat falsa en la grisor i l’ofec de la Barcelona dels anys cinquanta.
Arcadi Moliner, el detectiu contractat per Nil Bordàs, descobrirà en un poble de València uns successos relacionats amb els avantpassats de Berta Delclòs que ultrapassaran qualsevol sordidesa i entraran de ple en un terreny força enfangat: el dels crims oblidats.

1ª edición.

PEDAGOGIA. ENSEÑANZA.

A la hora de la siesta, cuando el sol aprieta y no anda nadie por la calle, Pies Sucios sale de casa a jugar a la rayuela en la plaza. A esas horas los inmigrantes acostumbran a frecuentar un teléfono público desde el que llaman a lugares lejanos. Pies Sucios no siempre entiende lo que dicen, pero sabe lo que cuentan a quienes dejaron allá lejos