Els textos d?aquest volum de prosa escollida ens relaten un apassionant període de la història russa recent. «La remor del temps» és una mostra perfecta de la vida cultural a Sant Petersburg durant la dècada de 1920, amb el rerefons dels primers anys de la Revolució Russa. Casat amb una ucraïnesa de Saràtov (Rússia), Mandelstam ens dona una visió del moment que li va tocar viure no solament en el terreny intel·lectual, sinó també en el de les relacions humanes (família, amics, professors). «El segell egipci» i «La quarta prosa» posen en solfa les pràctiques del nou sistema soviètic i les seves paradoxes, amb un punt d?ironia surrealista que diu sense dir. Potser per això el poeta acabà en un camp de concentració.
Óssip Mandelstam, la figura més emblemàtica del moviment acmeista, va néixer a Varsòvia el 1891. Amb un bagatge d?estudis literaris molt ampli, es donà a conèixer amb el recull poètic La pedra, d?èxit immediat. Després de la Revolució del 1917, va començar a ser malvist per les noves autoritats, que el consideraven poc afí al règim; tot i així, va gaudir d?algunes complicitats que li van permetre publicar encara alguns llibres més. Als anys trenta, però, fou directament perseguit, detingut i deportat. De primer, tres anys de bandejament a Vorónej, acabats els quals no se li va permetre el retorn a Moscou, cosa que va incomplir. Denunciat com a contrarevolucionari, l?enviaren a Sibèria, però no hi arribà perquè va morir en un camp de pas el 1938. El treball i la memòria de la seva dona, Nadejda, sobretot, han permès la pervivència de la seva poesia. A Edicions de 1984, també hem publicat la seva Poesia completa.

Óssip Mandelstam, el poeta de l?acmeisme, escriptor intel·lectualment lliure, lúcid, orgullós i contradictori, que creava la seva poesia mormolant-la amb els llavis i dictant-la després, enamorat d?Europa i dels seus pintors i escriptors, obert a les diverses cultures i religions, aquest home irrepetible trobà la mort ignominiosa del gulag siberià just a les portes. Però en la desgràcia va ser prou afortunat de tenir al seu costat, tota la vida adulta, la seva dona, Nadejda, que conservà la seva poesia fent-ne còpies i amagant-les o passant-les a d?altres perquè les ocultessin fins a temps millors. És un periple estrany el que ha fet la seva poesia. Ara el lector català la té a les mans i podrà gaudir especialment amb aquesta edició de la poesia de Mandelstam, primera completa en l?àmbit hispànic.
Óssip Mandelstam, la figura més emblemàtica del moviment acmeista, va néixer a Varsòvia el 1891. Amb un bagatge d?estudis literaris molt ampli, es donà a conèixer amb el recull poètic La Pedra, d?èxit immediat. Després de la revolució del 1917, va començar a ser malvist per les noves autoritats, que el veien poc afí al règim; tot i així, va gaudir d?algunes complicitats que li van permetre publicar encara alguns llibres més. Als anys trenta, però, fou directament perseguit, detingut i deportat: de primer, tres anys a Vorónej; després a Sibèria. Morí el 1938 en un camp de pas, just abans d?arribar a Vladivostok. El treball i la memòria de la seva dona, Nadejda, sobretot, han permès la pervivència de la seva poesia.

¡Este es el único país en el que respetan la poesía: matan por ella!, ironizaba Ossip Mandelstam cuando se enteraba de que otro poeta había muerto en alguna cárcel de la URSS. Él mismo acabó sus días en un campo de trabajo cercano a Vladivostok. Antes de eso había dejado una de las más singulares obras poéticas de la literatura rusa del siglo XX, una poesía, en palabras de Joseph Brodsky, «de alta velocidad y nervios expuestos». Fue, junto con Ana Ajmátova, uno de los máximos exponentes del llamado «Acmeísmo», que surge como hijo primero y como reacción después del simbolismo ruso. Aunque se opuso a la revolución bolchevique decidió permanecer en la Unión Soviética, donde sufrió repetidas detenciones y reclusiones en campos de trabajo. Este volumen recoge los tres libros de poemas que publicó en vida.

Ósip Mandelstam visitó Armenia entre mayo y octubre de 1930. El viaje le resultó extraordinariamente fructífero, pues allí retomó la escritura con brío tras un período de sequía. Armenia propició la creación de una serie de obras, tanto en prosa como en verso, que mantienen una unidad de concepción y de impulso que avala hoy su presentación en un mismo volumen. El lector encontrará ocho textos en prosa reunidos bajo el título «Viaje a Armenia», así como el ciclo poético compuesto por doce poemas agrupados bajo el título «Armenia», al que se vienen a sumar otros poemas y fragmentos de tema relacionado. Tanto la esclarecedora introducción a cargo de Gueorgui Kubatián, escrita para el presente volumen, como los textos de la esposa del poeta, Nadezhda Mandelstam, nos ayudan a desentrañar el sentido último de una obra en que la que prosa y poesía se funden admirablemente.
Ósip Maldestam nació en Varsovia en 1891 y se educó en San Petesburgo. Fue uno de los principales representantes del acmeísmo, movimiento poético que defendía, contra el misticismo y la ambigüedad del simbolismo, la precisión y sobriedad en la poesía. La piedra (1913) y Tristia (1922) constituyen la obra poética de Mandelstam. Es autor también de diversos ensayos, traducciones y novelas. Después de la Revolución sufrió la represión estalinista, y desapareció en 1938 tras ser deportado a Siberia.
[Traducción: Helena Vidal; edición: Helena Vidal; prefacio: Gueorgui Kubatián; notas: Helena Vidal].

Óssip Mandelstam va visitar Armènia entre els mesos de maig i d’octubre de 1930. El viatge li va resultar extraordinàriament fructífer, per tal com allà hi va reprendre l’escriptura amb força després d’un període de sequera. Armènia va propiciar la creació d’una sèrie d’obres, tant en prosa com en vers, amb una unitat de concepció i d’impuls que avala que avui els presentem en un mateix volum. El lector hi trobarà vuit textos en prosa reunits sota el títol de «Viatge a Armènia» i el cicle poètic de dotze poemes i fragments de tema relacionat. Tant la introducció de Gueorgui Kubatian, escrita per a la nostra edició, com els textos de l’esposa del poeta, Nadejda Mandelstam, ens ajuden a desentrellar el sentit últim d’una obra en què prosa i poe-sia es fonen admirablement.

1ª edición.

1ª edición.

1ª edición.