La cultura que ens salva i altres escrits combina la nota d'actualitat amb el referent històric. El recull continua Glossari d'escriptors catalans del segle xx (2003), A punta d'espasa (2005), Pedra sobre pedra (2007), Sobre Maragall, d'Ors, Espriu, Porcel i altres (2013), Columnes i davantals (2015) i Senyes i aproximacions (2018), tots ells en aquesta mateixa col·lecció. 'Des del punt de vista intel·lectual, Oriol Pi de Cabanyes és, sense dubte, l'escriptor més preparat de l'anomenada Generació dels 70, la generació que ell mateix va ajudar a definir' (Agustí Pons). 'Novel·lista, contista, assagista, historiador, memorialista, cronista de viatges, crític d'art i literatura, i articulista, Pi de Cabanyes és autor d'una obra general de gran diversitat, fecunditat i qualitat. I el que acabo de dir no és pas del domini comú com hauria de ser' (Sam Abrams). L'obra assagística de Pi de Cabanyes 'ens remet a una gran època de l'assagisme català: alegria de contar, felicitat bibliogràfica, alegria d'haver llegit molt. Podríem dir que l'estil de l'autor prové d'aquells prosistes que ara ens manquen i que ens guiarien millor que els boxadors de les xarxes'. (Andreu Navarra)

Senyes i aproximacions articula un conjunt d´escrits, que mantenen un interès viu, pensats per a il·lustrar una determinada actualitat cultural que no caduca amb el temps. Amb els escrits -o glosses- d´aquest llibre passen ja del mig miler, els publicats fins ara per Oriol Pi de Cabanyes a Glossari d´escriptors catalans del segle XX (2003), A punta d´espasa (2005), Pedra sobre pedra (2007), Sobre Maragall, d´Ors, Espriu, Porcel i altres (2013) i Columnes i davantals (2015), tots ells en aquesta mateixa col·lecció. Aquest és, doncs, el sisè volum d´una sèrie de breus assaigs que combinen la informació amb la reflexió cultural a partir d´un bon coneixement de la història i la literatura. 'Cada nou volum és una obra closa i rotunda en ella mateixa i, al mateix temps, una contribució fresca, necessària i valuosa al conjunt que no decau en cap moment. En el meu cas personal -ha escrit Sam Abrams-, he de confessar que tinc els cinc volums sempre a mà com a obra de consulta constant. I aquesta gran obra en marxa ens remet al glossari d'Eugeni d'Ors, l'obra crítica de Carles Riba, el Breviari crític de Manuel de Montoliu i la part més quotidiana de l'assagisme de Walter Benjamin, per citar alguns referents.'

Columnes i Davantals és un recull assagístic de reflexions sempre personals sobre escriptors, llibres i fets d?història de la cultura. Escrits per a la premsa no especialitzada, on han estat publicats en forma de davantal o columna a les pàgines d?opinió

A Sobre Maragall, d¿Ors, Espriu, Porcel i altres (Pla, Pujols, Gaziel, Vicens Vives, Rodoreda, Foix, Bartra, Brossa, Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Jordi Sarsanedas, Josep Benet, Max Cahner, Albert Manent, Josep Palau i Fabre, Màrius Sampere, Agustí Pons, Bladé i Desumvila, Quim Monzó, Biel Mesquida, Teresa Pàmies, Àlex Susanna, Joan Solà, Isidor Cònsul, Josep Termes...) hi troba-reu opinions personals no sempre coincidents amb la interpretació habitual sobre aquests escriptors i les seves obres, però també comentaris d¿interès sobre, entre d¿altres temes, les interioritats del premi Nobel de Literatura mai no concedit a un escriptor català, sobre el suposat inductor intel·lectual del lingüicidi del català programat pel franquisme, sobre la fructífera tasca de mecenatge cultural de J.B. Cendrós o Ermengol Passola, així com sobre l¿Espanya (plural) de Bosch Gimpera o sobre La pell de brau d¿Espriu com a expressions d¿una voluntat de diàleg tan unilateral i tan manifestament sense correspondència que també ha canviat la perspectiva de l¿autor d¿aquest recull de textos esparsos, director-fundador que fou de la Institució de les Lletres Catalanes, sobre les relacions culturals Catalunya-Espanya.

General Arte Arte y arquitectura Pintura

General Arte Arte y arquitectura Pintura

L’obra construeix un fris sobre autors, obres i moviments de la literatura catalana que va començar amb Glossari d’escriptors catalans del segle XX (2003) i A punta d’espasa. Noves glosses d’escriptors (2005). Es tracta d’un tercer conjunt de “glosses” –o reflexions de lliure interpretació- que, generades com a peces d’articulisme literari, tenen molt a veure amb l’assaig breu i, de vegades, també amb la crònica i el memorialisme.

Els breus comentaris –o glosses– que constitueixen aquest llibre participen tant de l’assaig com del periodisme d’opinió personal i pensat per a un lector no estrictament especialitzat. Aquesta nova sèrie de glosses, escrites al reclam de les suggestions més diverses al llarg dels últims trenta anys, aborden temàticament autors i textos en llengua catalana que van des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies.

Assaigs curts escrits sovint al reclam d’un fet d’actualitat, mantenen un interès que va més enllà del moment de la reflexió que els va suscitar. Vet aquí, doncs, una doble biografia, una antologia amb efecte mirall: un retrat individual i col·lectiu que presenta la imatge literària i personal d’un important conjunt d’escriptors, tots ja desapareguts, que van tenyir d’excel·lència el passat segle, el segle d’or de la literatura catalana.