La revolució vertical és una faula africana d?estil clàssic escrita en kikuiu i traduïda a més de vuitanta llengües arreu del món. Un homenatge a la tradició de la literatura oral i d?aquell màgic moment compartit que suposa llegir als altres.
El conte narra la formació del cos humà com una discussió entre les seves parts. Braços i cames voldran demostrar que són els més importants en una competició que tindrà com a testimonis tots els animals. Els animals els prendran per bojos, i les altres parts del cos voldran dir-hi la seva. Com acabarà tot?
Un meravellós conte de Ng?g? wa Thiong?o il·lustrat per Agustín Comotto amb una cançó composta per Clara Peya i lletra adaptada per Alícia Serrat.

La revolución arrecha ye una fábula d?estilu clásicu escrita en kikuyu y tornada a más de cien idiomes per tol mundu. Un homenaxe a la tradición de la lliteratura oral y d?esi máxicu momentu compartíu que supón lleer a los otros.
El cuentu narra la fechura del cuerpu humanu como una engarradiella ente les sos partes. Brazos y piernes van querer amosar que son los más importantes nuna competición que va tener como testigos al restu d?animales. Los animales van tomalos por llocos, y les otres partes del cuerpu van querer dicir lo qu?opinen. ¿Cómo acabará too?
Un cuentu maraviosu de Ngugi wa Thiong?o ilustráu por Agustín Comotto.

«Ocupo la cel·la 16 d?un bloc en què hi ha divuit presos polítics més. Aquí jo no tinc nom. Només soc un número en un expedient: K6,77»
Així comença Lluitar amb el diable, de Ng?g? wa Thiong?o. L?autor relata com va ser condemnat a la Presó de Màxima Seguretat de Kam?t?, sense judici, per haver escrit una obra de teatre de gran èxit en la seva llengua i per al seu poble. També explica com decideix escriure una novel·la en paper higiènic amagant-se de la vigilància dels seus carcellers en un intent de lluitar contra la humiliació.
Ng?g? wa Thiong?o expressa el dolor causat per la separació de la seva família i mostra l?esperit de resistència que permet l?esperança. L?obra és també una reflexió sobre l?empresonament de persones que constitueixen un símbol per a la resta com a forma de repressió i de control del poble.