"Star" is a book about art. A book about appropiation and public domain. About brand, identity and copyright. It is a book about money. Still and nevertheless ?nevertheless? it is a book with a soul, where children play and run about in their sunday clothes. A book that raises to some cloudy sacred place where only the blessed dwell.
In 2013 Nacho García broke the boundaries of his own domestic look into the world with Pulir, a hazardous tour de force against dull fixed parameters of art books and comics. Knowing ?maybe not knowing? he had already walked the path from memes and bedroom epistemology by challenging the trivia stereotypes of the quirk and the mundane, his new book is a heartfelt statement about the politics of raw abstract truisms and platitudes of art. Everyday life, money, celebrities, internet are art forms here, just as hellfire and custom metal logos, becoming res nullius, res communes, res publicae and res universitatis while over two hundred ideas made in heaven find their way into corporeality, proving that if it can be written in Arial, then it's REAL.

Bendito sea Dios. De manera casi azarosa, hemos conseguido reunir un puñado de folios dispersos de Nacho García y hacerlos verbo. Si quiere usted que PULIR sea un libro de arte contemporáneo, lo es. Si quiere que sea un libro de humor, lo es también. Puede, incluso, ser su libro de autoayuda de cabecera si así lo desea. Una vez que hemos condenado a nuestra especie, una vez que el Arte ha demostrado que es incapaz de salvarnos, solo podemos recurrir a lo idiota, a lo fútil o a lo desconocido para evocar un tiempo en el que todo parecía más fácil, en el que no sabíamos qué hacíamos ni por qué lo hacíamos, pero en el que nada de eso hacía falta para sentirse contento de vivir. Nacho lleva algún tiempo invocando la paz, el orden, el amor y la alegría en sus miles de páginas garabateadas. A decir suyo, no sabe cómo hacerlo, pero sabe hacerlo bien. También asegura que posee un gran poder: el de quien no se lo propone, el de quien, simplemente, no sabe hacer otra cosa en la vida. Nacho no tiene ni idea de qué diablos hace cuando dibuja, pero lo hace. Y la gente ríe cuando lo ve. Y entonces él se pone contento, y dibuja más. Y parece que **algo** hay.

Parlar d’èxit o de fracàs escolar demana afrontar l’interrogant sobre quin model de societat –o de ciutat- volem d’aquí quinze o vint anys. El fracàs escolar no és una quesito sectorial, no competéis només als professionals de l’educació. Tenim un model educatiu segmentat en tres terços: -Un terç dels alumnes que estan en condicions d’avançar amb èxit i arribar als estudis superior. És el terç d’excel.lència.
-Un terç intermedi de l’alumnat amb unes possibilitats d’accés als estudis superiors que van lligades a condicions més complexes: el model de política educativa, l’organització del seu centre escolar, l’oferta d’activitats complementàries al barri un viu…
-En l’altre extrem trobem el terç dels joves que no obtenen el graduat de secundària: els futurs ciutadans i ciutadanes amb baixa qualificació i, per tant, destinats a realitzar feines mal pagades, precàries.
El debat no està tant en si els alumnes han d’anar junt fins als setze anys o si s’han d’establir diferents itineraris en funció de les seves capacitats i interesaos, sinó en com podem trencar el model dels tres terços. Aquest llibre vol afrontar aquest debat i plantejar propostes. L’èxit escolar per a tothom és un repte ètic i padagògic, però també un comprimís de sostenibilitat social i productiva