Perpinyà, novelista, ensayista y dramaturga, nos propone una obra interdisciplinar ?con la que obtuvo el XII Premio Málaga de Ensayo? que sistematiza el concepto del caos a través de la Teoría del Caos, ilustrándola en ámbitos literarios, artísticos, políticos, sociales y sanitarios. El caos está más organizado de lo que pensamos. No es anarquía. En Física, el caos tiene reglas: irregularidad, extrañeza, multiplicidad, velocidad, entre muchas otras.
Lo curioso es que las propiedades de la materia agitada no solamente se encuentran en el universo sino que también las posee el arte experimental, la posverdad y los cataclismos sociales. El ensayo analiza el caos moderno artístico, social y político a través de la caología, traduciendo y adaptando la física a las humanidades de una manera clara. Estableciendo un sistema de comparaciones entre la teoría física, la posverdad, la epidemiología y el arte, la tesis de Caos, virus, calma reside también en que la deconstrucción, el nihilismo y el relativismo han sido los padres de la posverdad. O, mejor dicho, de la posfalsedad.

L?Elexa és addicta a internet. Laa perfecta hikikomori. Es fa dir Llunàtica, la música és la seva droga i menjar li fa fàstic. L?Índia, que és el més semblant que té a una amiga, es veu mig obligada a acompanyar-la a una clínica de desintoxicació digital aïllada de tot, en un paradís de muntanya. A la Lúbol hi coneixeran esperpèntiques tuitstars, un conseller de Benestar Social que no hi veu més enllà del seu mur i doctors que, naturalment, tenen coses a amagar. Una novel·la que ens interpel·la, que ens fa riure i ens inquieta per moments. Entra-hi ja és un atreviment, però no en sortiràs sense recompensa. Vet aquí l?escriptura magnètica d?una autora que no deixa de sorprendre?ns a cada pas que fa.
«A vegades aixequem murs al nostre voltant, no per allunyar-nos, sinó per saber qui se?ls saltaria per salvar-nos».

Las criptas de la crítica recorre los territorios de la crítica literaria delsiglo XX y nos desvela las ideologías que merodean en el mundilloliterario. Cada una de ellas está ilustrada con un comentario sobre laOdisea de Homero, para que sea más evidente la perspectiva particularque se adopta en cada capítulo y para paliar la falta de ejemplosprácticos de la que adolecen la mayoría de los libros teóricos.

A partir d'un variadíssim mosaic de protagonistes, els vigilants del museu, cada un amb el seu caràcter i les seves manies, Núria Perpinyà basteix una sòlida novel·la còmica en la qual les lluites i conflictes que se solen produir en els entorns laborals són el fil conductor. En la seva coneguda vocació de recerca i descobriment de noves formes literàries, Núria Perpinyà fon, a Els privilegiats, la tradició novel·lesca amb la dramàtica i ens presenta una obra que es pot llegir com una novel·la o com una obra de teatre, i que reeixeix esplèndidament en les dues possibles vessants. Plena d'humor negre i de ritme molt àgil, Els privilegiats és una llegidora novel·la per als amants del ?dolce fare niente?, i consolida la Núria Perpinyà com una de les veus més importants de la narrativa catalana contemporània.

Mistana és un poble de quaranta egoistes, amb quixots, perdedors i malalts que tan aviat desperten la nostra simpatia com la nostra aversió. Com tot espai tancat, aquest poble perdut i emboirat esclavitza els seus habitants. Per